\t\t\t\tConserva l\u2019actual Rep\u00fablica d\u2019Irlanda els valors que van inspirar els homesque van firmar la proclamaci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia del 1916? Hi ha irlandesos que pensen que l\u2019Estat que es va crear l\u2019any 1922 \u2014despr\u00e9s de la guerra contra els brit\u00e0nics\u2014 no ha estat fidel als ideals de la revolta armada que va obrir la porta a la llibertat. Aquella proclamaci\u00f3 \u2014diuen\u2014 apuntava el disseny d\u2019una Rep\u00fablica socialment avan\u00e7ada, igualit\u00e0ria, separada de l\u2019Esgl\u00e9sia, amb una visi\u00f3 moderna del paper de la dona i amb la mirada posada en el futur. En canvi, l\u2019Estat que els irlandesos van donar-se ha tingut una traject\u00f2ria \u2014afegeixen\u2014 fortament conservadora, marcada pel pes d\u2019un catolicisme intervencionista i fonamentada en un bipartidisme r\u00edgid i orientat sempre al centredreta que ha deixat un paper testimonial a les forces d\u2019esquerra i ha exercit un control moral estricte sobre els ciutadans. Per a comprendre de qu\u00e8 parlem, direm nom\u00e9s que els anticonceptius no es van legalitzar fins a l\u2019any 1985, l\u2019homosexualitat era considerada un delicte castigat amb penes de pres\u00f3 fins al 1993 i el divorci no es va aprovar fins al 1996; val a dir que el matrimoni entre persones del mateix sexe es va aprovar l\u2019any 2015, en un refer\u00e8ndum que va assenyalar una clara evoluci\u00f3 de la vella mentalitat dominant.<\/p>\n
L\u2019anomenat Easter Rising del 1916 es produeix un any abans de la Revoluci\u00f3 Sovi\u00e8tica i \u00e9s, per damunt de tot, una insurrecci\u00f3 separatista. Els seus elements principals formen part del nacionalisme republic\u00e0 contrari a continuar amb un autogovern limitat, el Home Rule, que era el que tenia el suport de la majoria de la poblaci\u00f3 irlandesa en aquell moment. \u00c9s innegable que, en el context de la seva \u00e8poca, la proclamaci\u00f3 que escriu Patrick Pearse despr\u00e8n un aire laic, democr\u00e0tic i progressista, inspirat en el l\u00e8xic de la Revoluci\u00f3 Americana i de la Revoluci\u00f3 Francesa. Per\u00f2 no podem parlar d\u2019una revoluci\u00f3 expl\u00edcitament socialista encara que la intenci\u00f3 de part dels seus promotors fos instaurar una Rep\u00fablica amb trets socialitzants d\u2019acord amb les necessitats d\u2019unes classes populars agudament afectades per la pobresa. Cal tenir en compte que, al comen\u00e7ament del segle XX, Dubl\u00edn era una de les ciutats amb m\u00e9s mis\u00e8ria d\u2019Europa, amb un \u00edndex de mortalitat alt\u00edssim i amb barris on milers de persones malvivien en petits apartaments d\u2019una sola habitaci\u00f3 sense cap higiene ni seguretat. Abans, entre 1845 i 1849, la Gran Fam \u2014provocada per la p\u00e8rdua de diverses collites de patata\u2014 va produir m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de morts i va generar la immigraci\u00f3 de m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones. Aquella cat\u00e0strofe va canviar la fesomia del pa\u00eds.<\/p>\n
Per a entendre l\u2019accent progressista de l\u2019Easter Rising cal tenir en compte, a m\u00e9s de les circumst\u00e0ncies esmentades, el fet que un dels seus l\u00edders era James Connolly, dirigent sindical d\u2019una llarga traject\u00f2ria i fundador de l\u2019Irish Citizen Army (ICA), un dels dos grups armats \u2014l\u2019altre eren els Irish Volunteers\u2014 que van enfrontar-se als brit\u00e0nics. Connolly, nascut a Edimburg de pares irlandesos, havia estat soldat abans de dedicar-se al sindicalisme i a la pol\u00edtica, tant a Esc\u00f2cia com als Estats Units. Va tornar a Irlanda el 1910, va fundar l\u2019Irish Labour Party el 1912 i, despr\u00e9s, durant el tancament patronal del 1913 a Dubl\u00edn, va tenir un paper protagonista quan va comen\u00e7ar a organitzar la defensa activa dels treballadors en vaga, embri\u00f3 del que va ser l\u2019esmentat ICA. Aquest l\u00edder \u2014que va ser home de pensament a m\u00e9s d\u2019home d\u2019acci\u00f3\u2014 va elaborar una singular s\u00edntesi de nacionalisme, socialisme, republicanisme i antiimperialisme que tamb\u00e9 incorporava l\u2019emergent protofeminisme de les dones que es van sumar al moviment nacionalista radical. L\u2019esfor\u00e7 de Connolly per a vincular la lluita de classe i la lluita nacional des d\u2019una perspectiva antiimperialista anava en contra dels grans corrents de l\u2019esquerra de l\u2019\u00e8poca, que considerava que els discursos patri\u00f2tics nom\u00e9s eren coartades de les burgesies nacionals per a controlar el proletariat i amagar els seus veritables interessos de dominaci\u00f3. Connolly semblava massa nacionalista als ulls dels uns i massa obrerista als ulls dels altres.<\/p>\n
Segons l\u2019historiador Donald Fallon, Connolly tenia al cap la Comuna de Par\u00eds del 1871 i veia la revolta irlandesa com una batalla urbana feta des de les barricades. Aquesta iconografia insurreccional i rom\u00e0ntica del fallit experiment revolucionari franc\u00e8s \u2014vindicat alhora per comunistes i anarquistes\u2014 donava una aur\u00e8ola internacionalista i obrera a un pla que pretenia, per damunt de tot, la secessi\u00f3 d\u2019un territori de l\u2019Imperi brit\u00e0nic. No tots els nacionalistes irlandesos admiraven els fets de Par\u00eds; l\u2019anticlericalisme abrandat d\u2019aquell episodi disgustava els sectors que se sentien propers a una Esgl\u00e9sia irlandesa que havia estat perseguida i marginada per les autoritats brit\u00e0niques i els colonitzadors anglesos. El catolicisme havia hagut de resistir i era, per tant, una inst\u00e0ncia feble en aquell context, a difer\u00e8ncia del que passava amb l\u2019Esgl\u00e9sia d\u2019altres pa\u00efsos. Connolly mateix s\u2019havia declarat p\u00fablicament cat\u00f2lic i semblava, potser, que Irlanda era un cas estrany en qu\u00e8 les esquerres podrien conviure harm\u00f2nicament amb una religi\u00f3 que era omnipresent.<\/p>\n
Aix\u00f2 no obstant, les vagues obreres i la conflictivitat van fer saltar les alarmes de la jerarquia cat\u00f2lica, que avivava l\u2019anticomunisme i que tamb\u00e9 va criticar sense contemplacions l\u2019Easter Rising, malgrat que hi havia capellans joves que s\u2019identificaven amb el moviment. Despr\u00e9s de la revolta, en canvi, certes publicacions cat\u00f2liques van ser molt actives a l\u2019hora d\u2019emp\u00e8nyer un canvi de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que va significar que els qui havien estat titllats d\u2019irresponsables i bojos passaven a ser enaltits com a grans herois i m\u00e0rtirs. Connolly, que d\u00f3na nom a l\u2019estaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria principal de Dubl\u00edn, \u00e9s la icona d\u2019un pa\u00eds que \u2014segons diuen alguns\u2014 hauria pogut ser; d\u2019altres afirmen que l\u2019oficialisme es va apropiar del seu nom, per\u00f2 que va oblidar el seu llegat progressista; i tamb\u00e9 trobem aquells qui \u2014amb una actitud m\u00e9s combativa\u2014 pensen que l\u2019esperit del l\u00edder que va ser afusellat pels brit\u00e0nics assegut en una cadira (havia estat ferit durant la revolta) tornar\u00e0, a mesura que la crisi i la corrupci\u00f3 posin en evid\u00e8ncia que les coses s\u2019han de fer d\u2019una altra manera.<\/p>\n
La Rep\u00fablica imaginada i proclamada el 1916 per Connolly i els seus companys era millor que la que va establir-se, finalment, el 1949? S\u00ed, el lector ha llegit b\u00e9, no \u00e9s cap errata. La Rep\u00fablica d\u2019Irlanda no va arribar fins molts anys despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia, com a resultat d\u2019un llarg proc\u00e9s, circumst\u00e0ncia que pot sorprendre alguns lectors catalans. La independ\u00e8ncia acordada el 1922 amb els brit\u00e0nics va donar lloc a l\u2019Estat Lliure Irland\u00e8s, per\u00f2 no a una Rep\u00fablica. El tractat firmat entre Londres i els nacionalistes oferia a Irlanda un estatus similar al del Canad\u00e0, Austr\u00e0lia i Nova Zelanda, la qual cosa implicava jurar lleialtat al rei angl\u00e8s i mantenir uns vincles amb l\u2019Imperi. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 va dividir els nacionalistes irlandesos, molt m\u00e9s \u2014paradoxalment\u2014 que la partici\u00f3 que deixava fora del nou Estat els comtats d\u2019Irlanda del Nord. Per a la majoria de l\u2019IRA (Irish Republican Army), aquest acord era un tra\u00efci\u00f3 als seus ideals republicans i als dels lluitadors del 1916. Les difer\u00e8ncies semblaven irreconciliables i el juny del 1922 va esclatar la guerra civil entre els partidaris i els contraris al tractat. Les forces governamentals van tenir l\u2019ajut dels brit\u00e0nics i el suport de la majoria de la poblaci\u00f3, mentre que l\u2019IRA anava quedant a\u00efllat. Les accions de repres\u00e0lia per part dels dos b\u00e0ndols van ser dures i, en acabar-se el conflicte, el maig del 1923, la viol\u00e8ncia va haver de donar pas a la pol\u00edtica i a la tasca de construir un pa\u00eds nou. Encara avui, l\u2019eix principal que separa els grans partits irlandesos \u00e9s la posici\u00f3 en aquella guerra fundacional, un episodi tr\u00e0gic que va partir fam\u00edlies i ciutats, una experi\u00e8ncia que \u2014salvant totes les enormes dist\u00e0ncies\u2014 nosaltres tamb\u00e9 coneixem.<\/p>\n
La Rep\u00fablica va arribar solemnement uns anys despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, el 1949, quan l\u2019Imperi havia comen\u00e7at a declinar d\u2019una manera indeturable i la geopol\u00edtica dominada pels Estats Units permetia trencar els darrers lligams amb Londres. Abans, el 1937, \u00c9amon De Valera, el pol\u00edtic irland\u00e8s m\u00e9s important del segle XX, va impulsar una nova Constituci\u00f3 que \u2014entre d\u2019altres coses\u2014 va abolir el c\u00e0rrec de governador general, el representant oficial del rei angl\u00e8s, i va crear una presid\u00e8ncia de l\u2019Estat votada pel poble. Les estructures eren del tot republicanes, per\u00f2 encara no es va escriure la paraula m\u00e0gica, per b\u00e9 que el terme Estat Lliure Associat quedava substitu\u00eft pel d\u2019Irlanda o Eire. En l\u2019endemig, durant la Segona Guerra Mundial, De Valera va assajar delicats equilibris per a mantenir el pa\u00eds en la neutralitat; tot i que simpatitzava ambels aliats, va veure l\u2019oportunitat de marcar dist\u00e0ncies amb els ve\u00efns, i no va fer cas d\u2019una oferta de Churchill que prometia una Irlanda reunificada despr\u00e9s de la guerra si Dubl\u00edn se sumava a les nacions que lluitaven contra Hitler. Des del 1916 fins al 1949, no podem parlar pas d\u2019un cam\u00ed r\u00e0pid ni f\u00e0cil, certament.<\/p>\n
Molts catalans demanen avui com ha de ser una futura Rep\u00fablica de Catalunya. I la paraula Rep\u00fablica \u2014que caldria relativitzar\u2014 \u00e9s com un fetitxe cobejat. En determinats ambients, sembla que la forma d\u2019Estat republicana implica necess\u00e0riament un govern perpetu d\u2019una \u00fanica i determinada ideologia. Hi ha qui nom\u00e9s vol la independ\u00e8ncia de Catalunya si li asseguren que sempre governaran els seus, amb els seus principis, els seus valors i les seves pol\u00edtiques. Alguns anhelen \u2014sense saber-ho\u2014 una mena d\u2019Irlanda del Mediterrani, per\u00f2 de signe contrari, mirant nom\u00e9s cap a l\u2019esquerra. Un pa\u00eds de futur \u2014em sembla\u2014 \u00e9s un pa\u00eds on tothom compta i on tothom pot optar a governar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Conserva l\u2019actual Rep\u00fablica d\u2019Irlanda els valors que van inspirar els homesque van firmar la proclamaci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia del 1916? Hi ha irlandesos que pensen que l\u2019Estat que es va crear l\u2019any…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4238"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4238"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4238\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4238"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}