\t\t\t\t<\/p>\n
El dimecres 11 de gener va fer quaranta anys de la mort de Josep Pallach, pol\u00edtic i pedagog que va desapar\u00e8ixer tot just quan la transici\u00f3 agafava embranzida. Com hauria influ\u00eft en la hist\u00f2ria recent aquell catalanista i socialista democr\u00e0tic que tenia tots els atributs del l\u00edder nat? Mai no ho sabrem. Aquest exercici d\u2019hist\u00f2ria ficci\u00f3 \u00e9s atractiu, sobretot enmig d\u2019un paisatge marcat pel descr\u00e8dit de la pol\u00edtica, el col\u00b7lapse de l\u2019autonomisme, la p\u00e8rdua de pes del PSC, la moda dels populismes i el trist final de Jordi Pujol. Qu\u00e8 diria i qu\u00e8 faria avui Pallach? On seria en aquest moment? S\u00f3n preguntes impossibles. Perqu\u00e8 van lligades a d\u2019altres q\u00fces\u00adtions, tamb\u00e9 sense resposta. Per exemple: Pallach hauria disputat la presid\u00e8ncia de la Generalitat al l\u00edder convergent? Hauria aconseguit articular un socialisme catal\u00e0 fort desvinculat del PSOE? Hauria constru\u00eft un centreesquerra prou ampli per ocupar l\u2019espai de CiU i d\u2019ERC? Hauria tingut Maragall de competidor o d\u2019aliat? Ja ho hem dit: la hist\u00f2ria contrafactual o virtual \u00e9s apassionant \u2013imagineu Pallach governant Catalunya\u2013, per\u00f2 no deixa de ser una suma de conjectures. Pallach viu en la mem\u00f2ria dels que el van con\u00e8ixer i, malauradament, \u00e9s un gran desconegut de les noves generacions, una part de les quals se senten sedu\u00efdes per doctrines \u00adrovellades per\u00f2 embolicades com mate\u00adrial nou.<\/p>\n
Quan llegeixo papers sobre Pallach em colpeix constatar de quina manera va ser incompr\u00e8s per molts coetanis seus i com alguns van intentar desacreditar-lo, perqu\u00e8 no encaixava en la plantilla ideol\u00f2gica i d\u2019interessos d\u2019uns temps de simplificacions i tra\u00e7 gruixut. La seva esposa, Teresa Juv\u00e9, ho explicava aix\u00ed en una entrevista que li va fer Pere Balt\u00e0: \u201cNing\u00fa no s\u2019atrevia a dir aquelles coses. La paraula socialdem\u00f2crata irritava els m\u00e9s radicals. Fins i tot els que anaven de centristes i despr\u00e9s han resultat ser de la dreta m\u00e9s absoluta miraven de no excitar la ira dels comunistes que dominaven els mecanismes de la paralegalitat i tenien infiltrats els mitjans de comunicaci\u00f3 propietat de la dreta. Els feien servir de punta de llan\u00e7a per atacar-lo constantment. Ara no paga la pena denunciar-ho. \u00c9s evident que els promotors d\u2019aquelles campanyes contra el meu home han quedat del tot desautoritzats. Llegir els diaris i trobar-te constantment aquells articles era del tot descoratjador\u201d. Segons Joaquim Ferrer, que va formar part del partit de Pallach, \u201cdurant els \u00faltims anys fou atacat durament pels comunistes i pels seus companys de viatge. Fou calumniat. Uns i altres feren un setge dur\u00edssim al PSC-Reagrupament. S\u2019hi afeg\u00ed el PSOE, que volia un socialisme catal\u00e0 subordinat\u201d. Aquests testimonis conviden a reflexionar sobre coses de rabiosa ac\u00adtualitat com el tracte que d\u00f3na la c\u00fapula de \u00adFerraz als socialistes catalans, la construcci\u00f3 de suposades hegemonies, la voluntat de destruir determinades fi\u00adgures p\u00fabliques o la coincid\u00e8ncia estra\u00adt\u00e8gica de diversos sectarismes contra \u00adidees i persones que els fan nosa. Som un pa\u00eds petit, per\u00f2 amb una alta densitat de mala bava.<\/p>\n
Pallach i la Catalunya \u201cdevoradora d\u2019homes\u201d, en expressi\u00f3 de Gaziel. Pallach i els odis de la tribu. Pallach i la dificultat que tenen aquells que volen fer-se escoltar sense caure en formes capellanesques i en efectismes de mal teatre. Una part de la nostra societat \u2013durant els anys setanta i avui\u2013 s\u2019estima m\u00e9s oscil\u00b7lar entre el maquiavel\u00b7lisme de s\u00ednia i la sentimentalitat hipermoralitzant. L\u2019an\u00e0lisi autocr\u00edtica \u00e9s percebuda com una feblesa o una deserci\u00f3 quan \u00e9s tot el contrari, \u00e9s l\u2019\u00fanic cam\u00ed per intentar fabricar vict\u00f2ries i anticipar-se a esdeveniments que limiten el camp de les decisions.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 exigeix certs atributs o talents per part d\u2019aquells que es posen al capdavant de la gent. Amadeu Cuito, estret col\u00b7laborador del l\u00edder nascut a Figueres, ha escrit que Pallach tenia les \u00addues condicions b\u00e0siques del bon pol\u00edtic: la tenacitat i la intu\u00efci\u00f3. \u201cEn tot moment \u2013remarca Cuito\u2013, sabia formular i pro\u00adposar, entre tots els possibles, l\u2019objectiu m\u00e9s benefici\u00f3s per al seu pa\u00eds\u201d. Aquesta personalitat es completava amb una actitud que avui \u00e9s revolucion\u00e0ria: \u201cMai ning\u00fa no el va sentir donar lli\u00e7ons de moral. Ni en nom del seu partit, ni en nom de les seves idees, encara menys en nom propi. Predicava amb l\u2019exemple, en silenci\u201d. Els xarlatans amb llagrimeta avui sovintegen.<\/p>\n
Els que van tractar Pallach coincideixen a subratllar-ne l\u2019honestedat, l\u2019austeritat i la claredat. Deia el que feia i feia el que deia. Pallach no va jugar a les impostures i ho va pagar car. \u201cBomber del capitalisme\u201d era el qualificatiu m\u00e9s suau que li dedicaven. En un temps essencialment antipol\u00edtic com el nostre, tampoc no ho tindria f\u00e0cil. Ell, que va militar al POUM i que va formar part de la resist\u00e8ncia contra els nazis, potser hauria de suportar les lli\u00e7ons dels revolucionaris de sal\u00f3; ell, que era un catalanista sense sucursalismes, potser hauria d\u2019escoltar els retrets dels que confonen la pressa amb el coratge. Josep Pallach, una altra Catalunya. Imprescindible.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El dimecres 11 de gener va fer quaranta anys de la mort de Josep Pallach, pol\u00edtic i pedagog que va desapar\u00e8ixer tot just quan la transici\u00f3 agafava embranzida. Com hauria…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4241"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4241"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4241\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}