\t\t\t\t<\/p>\n
Mitjans dels anys setanta. La ciutat encara \u00e9s petita, tothom es coneix. El Teatro Chino de Ma\u00adnolita Chen arriba cada any per la festa major o per la Fira de Novembre (la mem\u00f2ria barreja els fulls del calendari) i munta la seva estructura a la pla\u00e7a de les Casernes, al costat del pavell\u00f3 esportiu. Grans cartells anuncien l\u2019espectacle, que no \u00e9s ben b\u00e9 ni un teatre ni un circ, per\u00f2 sembla les dues coses alhora. Els artistes s\u2019hi estan una setmana o potser m\u00e9s. Els jubilats s\u00f3n el p\u00fablic m\u00e9s fidel. La canalla \u2013nosaltres\u2013 passa davant d\u2019a\u00adquella mena d\u2019envelat un migdia, i s\u2019adona que, en una de les bandes, hi ha una obertura que permet veure l\u2019interior. Fascinats, els nanos s\u2019hi endinsen. Teatro Chino sona a pel\u00b7l\u00edcula de Fu-Manx\u00fa, a historieta de Tint\u00edn, a aventura del dissabte per la tarda, quan tots els herois guanyen. Els bordegassos volen veure la Manolita Chen, que deu ser una dona sensacional, i els xinesos, i potser algun secret amagat en aquell espai, que \u00e9s \u201cnom\u00e9s per a gent gran\u201d. S\u00f3n els anys dels primers cinemes S, els anys del destape, els anys en qu\u00e8 el quiosc de dalt de tot de la Rambla hi ha revistes amb noies despullades, que alguns parroquians compren d\u2019amagat, tot posant-les dins del Mundo Diario i del Tele\/eXpres. S\u00f3n anys de vertigen, de coses velles i noves que es van barrejant.<\/p>\n
L\u2019interior del Teatro Chino \u00e9s fosc i fa una olor rara. Els nois hi entren amb una barreja de temor i plaer, han sentit que els grans parlen d\u2019aquest lloc, sempre amb mitges paraules. Que si les cames de les noies, que si els acudits, que si la m\u00fasica i l\u2019am\u00adbient… S\u00f3n massa petits per entendre amb exactitud aquelles expressions adultes, nom\u00e9s saben que aquell lloc \u2013decadent, tronat, ranci\u2013 \u00e9s important perqu\u00e8 hi passen coses especials, extraordin\u00e0ries. Avancen lentament, com els lladres que han entrat a robar una casa. S\u2019aturen. Han sentit un soroll. Es miren els uns als altres. No \u00adsaben qu\u00e8 fer. De cop, dues figures surten d\u2019algun rac\u00f3. Un home petit, vestit amb una granota blava, acompanyat d\u2019una dona amb barn\u00fas i una cigarreta a la m\u00e0. \u201cQui hi ha?\u201d, pregunta l\u2019home mentre enretira unes cordes del terra. \u201cQui hi ha?\u201d, repeteix, aquesta vegada amb un to menys amist\u00f3s. Els nens surten corrent esperitats, criden i riuen. \u201cLa mare que us va parir!\u201d, amolla l\u2019homenet. Un cop a fora, uns carrers enll\u00e0, els infants comencen a reinventar el que han viscut i hi afegeixen salsa: que si la dona era molt alta, que si l\u2019home portava un gos, que si dos xinesos han sortit a perseguir-los…<\/p>\n
A comen\u00e7aments d\u2019aquest any ha mort Manolita Chen, l\u2019\u00e0nima d\u2019una ind\u00fastria de lluentons i quil\u00f2metres que convivia amb la censura. Aquells infants mai no van poder veure cap funci\u00f3 del Teatro Chino, el negoci va desapar\u00e8ixer abans que es fessin grans. Fu-Manx\u00fa encara els espera.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mitjans dels anys setanta. La ciutat encara \u00e9s petita, tothom es coneix. El Teatro Chino de Ma\u00adnolita Chen arriba cada any per la festa major o per la Fira de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4244"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4244"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4244\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}