\t\t\t\t<\/p>\n
Blesa i Rato han estat condemnats a penes de pres\u00f3 pel cas de les targetes black. Veurem quant de temps \u00adpassen, finalment, entre reixes. Hi ha la sensaci\u00f3 \u2013for\u00e7a fonamentada\u2013 que la corrupci\u00f3 pol\u00edtica comporta m\u00e9s pena medi\u00e0tica que de l\u2019altra. Ur\u00addangarin \u2013lliure i sense haver de pagar fian\u00e7a\u2013 podria donar lloc a moltes tesis doctorals sobre aquest assumpte. \u00adPer\u00f2, en observar la corrupci\u00f3 als \u00adpartits i a les institucions p\u00fabliques, acostumem a cometre un greu error: sempre posem la vista en el corrupte i molt poques vegades en el corruptor, que \u00e9s el col\u00b7laborador imprescindible perqu\u00e8 les martingales siguin una \u00adrealitat habitual. Us proposo una \u00adte\u00adr\u00e0pia de xoc per anar canviant la perspectiva.<\/p>\n
Aneu al teatre Poliorama a veure Mu\u00f1eca de porcelana<\/em>, traducci\u00f3 a l\u2019espanyol d\u2019una obra de David Mamet, amb un Jos\u00e9 Sacrist\u00e1n \u2013en el paper de milionari corruptor\u2013 que us recordar\u00e0 moltes figures grosses i petites del pessebre local. L\u2019originalitat del dramaturg nord-americ\u00e0 \u00e9s proposar-nos una dissecci\u00f3 \u2013no s\u00e9 si poc o molt emp\u00e0tica\u2013 del corruptor que ha aconseguit durant anys i panys que tothom balli al seu so. Hi ha moltes ficcions liter\u00e0ries que es dediquen a retratar el corrupte, per\u00f2 moltes menys que parlin d\u2019aquells que fan possible que la virtut del governant sigui una mercaderia per subhastar. Diria que el corruptor \u00e9s el gran desconegut, la qual cosa \u00e9s paradoxal. Per aix\u00f2 aquest muntatge teatral resulta tan oport\u00fa i tan higi\u00e8nic.<\/p>\n El que em fascina de Mickey Ross \u2013el magnat crepuscular i arrogant que Mamet ha creat\u2013 \u00e9s la seva tremenda innoc\u00e8ncia. S\u00ed, innoc\u00e8ncia, no us estranyeu. El que domina el seu temperament \u00e9s la innoc\u00e8ncia, per sota de les enterques capes de cinisme macerat que el personatge exhibeix en tot moment, sobretot quan es refereix als \u201cpolitiquets\u201d que ha anat comprant al llarg del seu periple. Politiquets que ell veu com si fossin papallones ex\u00f2tiques d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3, clavades en una capsa que s\u2019ensenya a les amistats. En el fons, el corruptor pensa que la seva inversi\u00f3 \u00e9s per a tota la vida, \u00e9s un home de fe sense saber-ho.<\/p>\n Els tipus com Ross \u2013a Nova York, Madrid o Barcelona\u2013 se senten inexpugnables perqu\u00e8 confien en la solidesa eterna de la barricada que han fabricat amb diners, favors, silencis i amenaces. Confien, per damunt de tot, en la seva capacitat de generar temor i amor. Aix\u00f2 els fa semblar m\u00e9s forts del que realment s\u00f3n. Per\u00f2 aquesta barricada \u00e9s una obra humana i, com a tal, est\u00e0 sotmesa a l\u2019atzar, la necessitat i el caprici dels altres. Impunitat no \u00e9s el mateix que tranquil\u00b7litat, ni de lluny. Arriba un dia en qu\u00e8 potser ja no fan por. La faula de Mamet ens adverteix de la fragilitat de qui sempre posa el preu a tot.<\/p>\n Mentre veia Sacrist\u00e1n fent de Ross a l\u2019escenari del Poliorama, no podia deixar de pensar en F\u00e8lix Millet.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Blesa i Rato han estat condemnats a penes de pres\u00f3 pel cas de les targetes black. Veurem quant de temps \u00adpassen, finalment, entre reixes. Hi ha la sensaci\u00f3 \u2013for\u00e7a fonamentada\u2013…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4257"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4257"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4257\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4257"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4257"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4257"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}