\t\t\t\t<\/p>\n
Els titulars s\u00f3n nefastos: \u201cTrump for\u00e7a m\u00e9s deportacions\u201d. El malson es converteix en realitat i una terra que ha estat meta d\u2019emigrants de tot el m\u00f3n expulsar\u00e0 milers de persones, d\u2019una forma que contradiu la mateixa ess\u00e8ncia de la Rep\u00fablica que van fundar homes com Washington, Jefferson, Adams o Franklin. En la seva cr\u00f2nica d\u2019ahir, Jordi Barbeta explicava que tots els sensepapers poden ser deportats, excepte els denominats dreamers d\u2019Obama, els nens que van travessar il\u00b7legalment la frontera i que han crescut al pa\u00eds, als quals l\u2019anterior president va facilitar perm\u00eds de treball. Aviat potser veurem en els telenot\u00edcies escenes pr\u00f2pies d\u2019una societat dist\u00f2pica, com les que plantegen diverses novel\u00b7les, pel\u00b7l\u00edcules i s\u00e8ries de televisi\u00f3. Davant les pol\u00edtiques xen\u00f2fobes i de m\u00e0 de ferro de Trump, cal fer-se una pregunta: el l\u00edder de la democr\u00e0cia m\u00e9s gran del planeta pot actuar com un dictador? Aquesta q\u00fcesti\u00f3 va lligada a una altra, no menys \u00adrellevant: la societat dels Estats Units acceptar\u00e0 que el seu \u00adpresident impulsi mesures \u00adpr\u00f2pies d\u2019un r\u00e8gim autoritari o totalitari?<\/p>\n
El nou inquil\u00ed de la Casa Blanca descol\u00b7loca els analistes. De xarlat\u00e0 grotesc a dictador en pot\u00e8ncia? Pens\u00e0vem que el vestit presidencial rebaixaria la densa demag\u00f2gia que Donald Trump va exhibir com a candidat. Pens\u00e0vem que la grandesa de la instituci\u00f3 el convidaria a aterrar en la moderaci\u00f3 pragm\u00e0tica pr\u00f2pia de la realpolitik. Els l\u00edmits que Trump va desafiar durant la seva agressiva campanya electoral acabarien imposant-se \u2013augur\u00e0vem\u2013 a tall de sentit com\u00fa sobre un ne\u00f2fit declarat en la gesti\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s general. Per\u00f2 els primers dies del president home de negocis s\u00f3n m\u00e9s que inquietants. I donen un nou sentit al que va escriure Thomas \u00adPaine el 1776, durant els agitats dies de la revoluci\u00f3, quan els nord-americans lluitaven contra la tirania que identificaven amb el rei angl\u00e8s: \u201cL\u2019opressi\u00f3 domina cada rac\u00f3 del vell m\u00f3n. La llibertat ha estat perseguida arreu del planeta. \u00c0sia i \u00c0frica fa temps que l\u2019expulsaren. Europa la t\u00e9 per un estranger, i Anglaterra li ha donat l\u2019av\u00eds de partir. Oh!, rebeu el fugitiu i prepareu a temps un refugi per a la humanitat\u201d.<\/p>\n
El que est\u00e0 passant ara mateix indica que els Estats Units podrien deixar de ser molt aviat aquell \u201crefugi per a la humanitat\u201d que va anunciar el fog\u00f3s autor de Sentit com\u00fa<\/em>. Als arquitectes de la independ\u00e8ncia nord-americana els obsessionava que el president \u00adpogu\u00e9s reproduir els vicis i abusos del monarca brit\u00e0nic, i d\u2019aqu\u00ed ve el complex joc de contrapesos entre els poders executiu, legislatiu i judicial. A difer\u00e8ncia dels cabdills lliber\u00adtadors de l\u2019Am\u00e8rica hispana, George Washington i els que l\u2019envoltaven sentien un rebuig sincer i profund pel \u201cmano i dis\u00adposo\u201d. Com a il\u00b7lustrats racionalistes que eren, \u00adanhelaven una rep\u00fablica de lleis al servei d\u2019una societat sense privilegis. At\u00e8s que el primer president era un general i estava al capdavant de les tropes insurgents, el c\u00e0rrec va quedar unit \u2013fins avui\u2013 al de comandant en cap de les forces armades. Malgrat aix\u00f2, els nord-americans no han patit mai un cop militar ni els professionals de les armes han q\u00fcestionat la preemin\u00e8ncia del poder civil.<\/p>\n Per\u00f2 el temor a un dictador, a un tir\u00e0 sorgit de les entranyes del sistema, ha existit i \u00adencara existeix en la mentalitat dels Estats Units, sobretot en els ambients liberals, als quals aqu\u00ed anomenar\u00edem progressistes. En aquest sentit, l\u2019estil de Trump revifa un \u00adfantasma que beu d\u2019episodis ben reals, com l\u2019obsessiva ca\u00e7a de bruixes del senador Mc\u00adCarthy \u2013durant els anys cinquanta\u2013 contra tot el que fes olor de comunisme o d\u2019inconformisme. En el context de la guerra freda \u2013propens a tota mena de paranoies\u2013 no era dif\u00edcil tenir fantasies amb una eventual subversi\u00f3 dels prin\u00adcipis constitucionals per enfrontar-se al poder\u00f3s enemic exterior sovi\u00e8tic. John Frankenheimer \u2013cineasta amb diverses pel\u00b7l\u00edcules pol\u00edtiques en el seu historial\u2013 va rodar l\u2019any 1964 una obra brillant d\u2019hist\u00f2ria-ficci\u00f3, que resumia perfectament aquella por d\u2019una nova tirania sorgida del complex militar-industrial i la seva l\u00f2gica antipol\u00edtica: Seven Days in May<\/em>.<\/p>\n Basada en la novel\u00b7la del mateix t\u00edtol de Fletcher Knebel i Charles W. Bailey II (publicada l\u2019any 1962 i editada en espanyol per Destino el 1963, sense que la censura advert\u00eds la cr\u00edtica impl\u00edcita que feia al r\u00e8gim dictatorial de Franco), la pel\u00b7l\u00edcula narra la conspiraci\u00f3 del general Scott (un Burt Lancaster magistral) per derrocar el president Lyman, que ha firmat un tractat amb l\u2019URSS per reduir l\u2019arsenal nuclear. He tornat a veure el film mogut per les preguntes que em faig sobre Trump, que no \u00e9s militar per\u00f2 \u00e9s un general dels \u00adnegocis. I he llegit la novel\u00b7la que la va inspirar. Hi trobo aix\u00f2. Parla Lyman: \u201cPotser vaig arribar massa tard. El clima per a la democr\u00e0cia \u00e9s pitjor que mai a la nostra naci\u00f3. Pot ser que el general Scott cregui que t\u00e9 la salvaci\u00f3 a les seves mans. Si ho creu sincerament, est\u00e0 lamentablement equivocat i el com\u00adpadeixo\u201d. De vegades, la ficci\u00f3 t\u00e9 el poder d\u2019anticipar la realitat.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els titulars s\u00f3n nefastos: \u201cTrump for\u00e7a m\u00e9s deportacions\u201d. El malson es converteix en realitat i una terra que ha estat meta d\u2019emigrants de tot el m\u00f3n expulsar\u00e0 milers de persones,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4259"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4259"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4259\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}