\t\t\t\t<\/p>\n
Pobre Errej\u00f3n! Ho va intentar i no se\u2019n va sortir. En veure la seva derrota davant de Pablo Iglesias, el cap de setmana passat a Vistalegre II, vaig pensar que el dirigent amb aspecte de primer de la classe havia fet tard. Pedro Vall\u00edn, en la seva cr\u00f2\u00adnica de la segona assemblea ciutadana estatal de Podem, ho va consignar molt b\u00e9: \u201cD\u2019aquesta assemblea encara se\u2019n pot treure una altra conclusi\u00f3 que mereix una an\u00e0lisi m\u00e9s exhaustiva per dilucidar-ne el significat i l\u2019abast: tal com va passar en les eleccions dels EUA, en el refer\u00e8ndum del Brexit, en el pla de pau a Col\u00f2mbia, en l\u2019operaci\u00f3 contra la direcci\u00f3 del PSOE o en les prim\u00e0ries socialistes franceses, en aquests temps convulsos, un suport medi\u00e0tic massiu com el que tenia \u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n \u00e9s, en termes pol\u00edtics, un veritable mal negoci\u201d. Jo afegeixo dos casos m\u00e9s a la llista: Duran i Lleida no va salvar Uni\u00f3 Democr\u00e0tica malgrat la seva bona posici\u00f3 en molts mitjans i en certes enquestes, i Albert Rivera \u2013que ha gaudit de massatges multim\u00e8dia incessants\u2013 ha obtingut uns resultats bons per\u00f2 no prou rotunds per poder convertir Cs en all\u00f2 que ell i els seus padrins esperaven. La faula d\u2019Errej\u00f3n i d\u2019altres \u00e9s clara: avui el suport de l\u2019anomenat quart poder ja no fa caure la balan\u00e7a. Al contrari, hi ha suports que s\u00f3n enverinats i esdevenen contraproduents. Certs elogis oportunistes del rival d\u2019Iglesias van frenar les seves possibilitats i, segurament, tamb\u00e9 van desfigurar el seu projecte.<\/p>\n
Temps era temps, va existir un m\u00f3n on la influ\u00e8ncia que fabricaven els mitjans tenia una traducci\u00f3 molt s\u00f2lida i molt directa en el joc pol\u00edtic. La cosa anava aix\u00ed: com m\u00e9s p\u00e0gines de diari i m\u00e9s minuts de r\u00e0dio i televisi\u00f3, m\u00e9s vots. El periodisme era una forma consistent de poder i determinats editors \u2013com determinats periodistes\u2013 podien sentir-se \u201cfabricants de reis\u201d, capa\u00e7os de treure i de posar caps de govern i l\u00edders de partits. Durant el segle XX, la gran premsa de les democr\u00e0cies m\u00e9s assentades havia assumit que la seva influ\u00e8ncia mantenia un di\u00e0leg de tu a tu amb els poders formals i, \u00adsovint, amb els informals, tamb\u00e9 anomenats f\u00e0ctics (per\u00f2 menys). El fam\u00f3s cas Watergate va representar un punt d\u2019inflexi\u00f3 de la premsa com actor pol\u00edtic amb capacitat d\u2019incidir de manera transcendent en la realitat narrada. El periodisme quedava entronitzat com a vigilant efica\u00e7 i insubornable del proc\u00e9s democr\u00e0tic. Aquell esc\u00e0ndol va ser higi\u00e8nic i va posar de moda el periodisme d\u2019investigaci\u00f3. Un jutge del Tribunal Suprem nord-americ\u00e0 va escriure: \u201cLa premsa va rebre empara per tal de poder \u00adrevelar els secrets del Govern i informar el poble. \u00danicament una premsa lliure i sense restriccions pot descobrir els enganys de l\u2019Administraci\u00f3\u201d. Amb el temps, les lli\u00e7ons pol\u00edtiques i morals d\u2019aquell episodi es van anar oblidant, dins i fora dels Estats Units. Des de les inexistents armes de destrucci\u00f3 massiva del president George W. Bush fins al dinar de La Camarga o les converses enregistrades al despatx del ministre de l\u2019Interior, queda clar que hi ha governants que tendeixen a relaxar-se. Nixon va pensar que era impune, els seus \u00e8muls tamb\u00e9.<\/p>\n
L\u2019aparici\u00f3 d\u2019internet i les xarxes socials aix\u00ed com la crisi del consum tradicional de diaris i de cadenes televisives han capgirat un paradigma que venia a ser el mateix, pel cap baix, des del darrer ter\u00e7 del segle XIX. En plena guerra freda, John Kenneth Galbraith ho va despatxar de manera ben gr\u00e0fica: \u201cLa creen\u00e7a que en un altre temps s\u2019atorgava al sacerdot \u2013i potser en un grau menor al mestre\u2013 s\u2019atorga ara als portaveus de la televisi\u00f3 i de la premsa\u201d. En aquest m\u00f3n d\u2019ahir, Errej\u00f3n ho hauria tingut millor per imposar-se a Iglesias. Penseu que exagero? No tant. Un exemple, que els m\u00e9s vells recordaran: Felipe Gonz\u00e1lez va guanyar el refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN, l\u2019any 1986, gr\u00e0cies a molta propaganda i tamb\u00e9 als principals mitjans de comunicaci\u00f3 d\u2019aquella \u00e8poca. Ara les coses anirien de manera diferent. Poso un exemple del nou paradigma: hauria crescut l\u2019independentisme catal\u00e0 els darrers anys sense suport medi\u00e0tic? S\u00ed, efectivament, perqu\u00e8 l\u2019onada sobiranista deu molt poc a la influ\u00e8ncia dels mitjans (inclosa una TV3 que molts catalans no miren mai) i molt, en canvi, a les xarxes socials i al boca-orella. Els mitjans amb l\u00ednia editorial favorable al proc\u00e9s s\u00f3n tan escassos que en tinc prou amb una m\u00e0 per comptar-los.<\/p>\n
Hi ha pol\u00edtics que encara es pensen que sortir a la portada d\u2019un diari de gran circulaci\u00f3 (o trobar-se amb un editorial favorable tot esmorzant) \u00e9s la clau m\u00e0gica que obre la porta del poder. S\u2019enganyen, per b\u00e9 que a ning\u00fa desagrada rebre car\u00edcies, vinguin d\u2019on vinguin. La influ\u00e8ncia ha deixat de ser una mat\u00e8ria sagrada en mans d\u2019uns pocs i s\u2019ha convertit en un producte menys solemne i m\u00e9s horitzontal i fluid. Diria \u2013per cert\u2013 que els banquers tamb\u00e9 ho saben, altrament no estarien pendents del que fan els mitjans petits. Els que van triar Iglesias per liderar Podem no van fer cas dels mitjans del mainstream, potser nom\u00e9s per desmentir-los. Errej\u00f3n ha estat v\u00edctima del foc amic.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pobre Errej\u00f3n! Ho va intentar i no se\u2019n va sortir. En veure la seva derrota davant de Pablo Iglesias, el cap de setmana passat a Vistalegre II, vaig pensar que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4267"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4267"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4267\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4267"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4267"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4267"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}