\t\t\t\t<\/p>\n
Tzvetan Todorov ens ha deixat. Un dels seus llibres, Memoria del mal, tentaci\u00f3n del bien<\/em>, va ser molt important per mi, en un moment donat: em va obligar a pensar d\u2019una altra manera, em va menar cap a noves perspectives i em va obrir camins insospitats. En aquest estudi sobre la hist\u00f2ria, la pol\u00edtica i els traumes del segle XX, Todorov ens posa en gu\u00e0rdia contra nosaltres mateixos i ens adverteix de la facilitat de les trampes que ens parem des del present quan contemplem el passat. \u201cLa mem\u00f2ria \u2013escriu el pensador b\u00falgar\u2013 pot ser esterilitzada per la seva forma: perqu\u00e8 el passat, sacralitzat, nom\u00e9s ens recorda a si mateix; perqu\u00e8 el passat mateix, banalitzat, ens fa pensar en tot i en qualsevol cosa. Per\u00f2, a m\u00e9s, les funcions que fem assumir a aquest passat no s\u00f3n totes recomanables d\u2019igual manera\u201d. Els governants ho haurien de tenir ben present, aix\u00f2. Certes pol\u00edtiques de mem\u00f2ria fan pensar, m\u00e9s vegades que no voldr\u00edem, en el drama de les bones intencions portades a la pr\u00e0ctica de manera maldestra.<\/p>\n Aquesta dislocaci\u00f3 pot generar \u2013i, de fet, genera\u2013 efectes negatius que desfiguren el passat i contaminen el nostre present. \u00c9s encara recent una exposici\u00f3 al Born on el mal \u00fas d\u2019una est\u00e0tua de Franco va desvirtuar l\u2019objectiu de la mostra, organitzada per l\u2019Ajuntament de Barcelona. Les institucions, quan toquen la mem\u00f2ria, haurien de ser sempre com qui porta un cami\u00f3 carregat de dinamita: conducci\u00f3 tranquil\u00b7la, segura, experta. \u00c9s clar que la mem\u00f2ria tamb\u00e9 \u00e9s una mat\u00e8ria llaminera que serveix per embolicar d\u2019altres productes, com qui amaga medicines de sabor estrany dins d\u2019un past\u00eds ben decorat. Si el m\u00f3n oficial fa determinats experiments amb la mem\u00f2ria dels anys m\u00e9s durs, no hauria d\u2019estranyar que alguns individus acabin fent-se selfies absurdes davant dels forns crematoris i les cambres de gas dels camps d\u2019extermini. La confusi\u00f3 alimenta la banalitzaci\u00f3 i aquesta, al seu torn, afavoreix la p\u00e8rdua de perspectiva. El resultat \u00e9s la desaparici\u00f3 de tota empatia amb aquells que van sofrir. El respecte que mereixen els morts i el silenci que demana el dolor desapareixen. El seu lloc \u00e9s ocupat per un buit absolut de sentit, l\u2019esterilitzaci\u00f3 de qu\u00e8 ens parla Todorov.<\/p>\n L\u2019autor de la selfie a Auschwitz conviu amb una figura que sembla tot el contrari: el moralitzador. Vivim temps de moralitzadors, que Todorov va preveure l\u00facidament. El moralit\u00adzador treu beneficis d\u2019assenyalar els altres i del fet de \u201ctrobar-se al costat bo de la barrera\u201d. Emparentat amb el fariseu, all\u00f2 que el defineix no s\u00f3n les seves conviccions, sin\u00f3 l\u2019estrat\u00e8gia de la seva acci\u00f3. El moralitzador \u2013avisa Todorov\u2013 \u201cconvoca la mem\u00f2ria, i en especial la mem\u00f2ria del mal, per \u00adalli\u00e7onar millor els seus contemporanis\u201d. En una \u00e8poca de crisi i cinisme \u2013afegeixo jo\u2013 els moralitzadors fan l\u2019agost.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tzvetan Todorov ens ha deixat. Un dels seus llibres, Memoria del mal, tentaci\u00f3n del bien, va ser molt important per mi, en un moment donat: em va obligar a pensar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4269"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4269"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4269\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}