\t\t\t\t<\/p>\n
Un dirigent del PP, en al\u00b7lusi\u00f3 a la concentraci\u00f3 en suport de Mas, Ortega i Rigau davant del TSJC, va afirmar que \u201cla Catalunya real a aquella hora estava treballant\u201d. Es veu que les persones que van manifestar-se dilluns al mat\u00ed s\u00f3n de cartr\u00f3 pedra, hologrames o maniquins col\u00b7locats per l\u2019Assemblea Nacional. \u201cCatalunya real\u201d \u00e9s un terme perill\u00f3s, sobretot perqu\u00e8, en aquest cas, vol dir que els altres \u2013els que pensen diferent\u2013 no existeixen, que s\u00f3n pura fantasia. Aix\u00f2 ens porta a la teoria del sufl\u00e9, segons la qual el moviment per la independ\u00e8ncia \u00e9s \u201cuna moda\u201d que passar\u00e0 o \u201cuna malaltia transit\u00f2ria\u201d. D\u2019altra banda, t\u00e9 gr\u00e0cia que sigui el PP \u2013un partit minoritari i amb una implantaci\u00f3 limitada a Catalunya\u2013 el que dictamini qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s o menys real al nostre pa\u00eds. Hi ha moltes Catalunyes, afortunadament, com ho demostra que el germ\u00e0 d\u2019Enric Millo \u2013delegat del Govern espanyol\u2013 es manifest\u00e9s en suport dels processats pel 9-N.<\/p>\n
Les reaccions furibundes (una mica m\u00e9s del que \u00e9s habitual) de certs pol\u00edtics i periodistes contra els independentistes arran del judici de Mas, Ortega i Rigau indiquen que la m\u00e0quina que mant\u00e9 i mantindr\u00e0 viva la idea d\u2019una Catalunya independent \u00e9s, per damunt de tot, el menyspreu i l\u2019insult que es repeteixen cada dia contra els ciutadans que porten l\u2019estelada i, sovint, tamb\u00e9 contra el conjunt de la societat catalana. M\u00e9s enll\u00e0 dels greuges econ\u00f2mics, culturals i purament pol\u00edtics, all\u00f2 que fabrica independentistes \u00e9s la manca de respecte i el seu complement pal\u00b7liatiu: el paternalisme displicent de qui es considera propietari del tros, acompanyat d\u2019amenaces de tota mena, impr\u00f2pies d\u2019unes regles de joc que diuen que els partits independentistes s\u00f3n perfectament legals.<\/p>\n
Un periodista estranger em comentava la seva estranyesa pel fet que el discurs principal \u2013gaireb\u00e9 \u00fanic\u2013 que es difon des de Madrid i els seus altaveus locals per frenar la secessi\u00f3 sigui el que presenta els independentistes com una colla de fan\u00e0tics, totalitaris, corruptes i ximplets, moguts sempre per interessos espuris i passions innobles. Aquest periodista \u2013que coneix com es va desenvolupar el debat a Esc\u00f2cia\u2013 pensa que \u00e9s un error de grans dimensions que Madrid denigri i demonitzi la poblaci\u00f3 que vol separar-se de l\u2019Estat espanyol. Qu\u00e8 pensen aconseguir amb aquesta actitud? El col\u00b7lega em va fer aquesta pregunta i no vaig saber qu\u00e8 dir-li. Despr\u00e9s, he pensat que reduir el teu adversari a una caricatura et deu estalviar d\u2019argumentar en positiu. \u00c9s a dir, si presentes l\u2019independentisme com una causa d\u2019idiotes, no tens necessitat d\u2019explicar res sobre el teu projecte d\u2019Espanya; en tens prou amb invocar la Constituci\u00f3 de manera tautol\u00f2gica per evitar recon\u00e8ixer el teu frac\u00e0s.<\/p>\n
Vet aqu\u00ed que els insults i atacs als pol\u00edtics i partidaris de la independ\u00e8ncia no s\u00f3n altra cosa que una cortina de soroll per tapar les limitacions d\u2019una classe dirigent que no pot vendre una idea d\u2019Espanya atractiva, cre\u00efble i posada al dia. Ni el PP ni el PSOE ni Cs ofereixen res de nou en aquest sentit. Cada insult contra els independentistes \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un espanyolisme eixorc i paralitzat, que no t\u00e9 res per oferir m\u00e9s enll\u00e0 del t\u00edpic \u201cordeno y mando\u201d, ahir en mans de militars, avui vehiculat mitjan\u00e7ant els tribunals i els mitjans que \u2013com va dir el director d\u2019un diari madrileny\u2013 consideren m\u00e9s important la unitat d\u2019Espanya que la veritat.<\/p>\n
Aquell catal\u00e0 emprenyat que Enric Juliana va comen\u00e7ar a descriure fa uns anys s\u2019ha convertit, finalment, en el catal\u00e0 insultat. Aquesta transformaci\u00f3 em sembla d\u2019una transcend\u00e8ncia enorme, perqu\u00e8 hi ha una ratlla molt fina que separa els greuges pol\u00edtics i socials del sentiment d\u2019humiliaci\u00f3. Aleshores, una causa pol\u00edtica esdev\u00e9 una causa d\u2019una naturalesa diferent, amb factors que s\u2019escapen a qualsevol previsi\u00f3. Quan la humiliaci\u00f3 domina el camp, qui t\u00e9 la for\u00e7a i tots els instruments de coerci\u00f3 no ho t\u00e9 tot a favor i, per tant, ha de pensar molt b\u00e9 fins on vol arribar. Els que se senten maltractats, escarnits i humiliats poden perdre la partida, esclar. Poden, fins i tot, barallar-se entre ells. Poden experimentar frustraci\u00f3 i aturar-se durant un temps. Per\u00f2 no abandonaran la idea ni el projecte que els permet imaginar una vida col\u00b7lectiva sense haver de suportar, per exemple, que els diguin nazis perqu\u00e8 volen votar en un refer\u00e8ndum, mentre paguen el sou d\u2019un fiscal general que no fa res per evitar que els tractin com criminals de guerra.<\/p>\n
En una societat oberta i basada en el pluralisme, la defensa de projectes pol\u00edtics exigeix una actitud pr\u00e8via b\u00e0sica, condici\u00f3 necess\u00e0ria \u2013no pas suficient\u2013 per mantenir un veritable debat democr\u00e0tic: recon\u00e8ixer que les idees de l\u2019altre s\u00f3n tan leg\u00edtimes com les meves, sempre que es defensin de manera pac\u00edfica. \u00c9s tan leg\u00edtim propugnar una Catalunya dins d\u2019Espanya com una Catalunya independent, i cap de les dues causes fan millors o pitjors aquells que en s\u00f3n partidaris. \u00c9s la manera com lluitem el que ens defineix, m\u00e9s que la meta que anhelem. Per aix\u00f2 procuro no escriure com ho fan alguns.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un dirigent del PP, en al\u00b7lusi\u00f3 a la concentraci\u00f3 en suport de Mas, Ortega i Rigau davant del TSJC, va afirmar que \u201cla Catalunya real a aquella hora estava treballant\u201d….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4271"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4271"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4271\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}