\t\t\t\t<\/p>\n
Una de les millors s\u00e8ries televisives sobre pol\u00edtica que ara es poden veure \u00e9s The crown <\/i>(Netflix, 2016), creada per Peter Morgan, amb una cura extraordin\u00e0ria dels detalls. El fil conductor de la s\u00e8rie \u00e9s el regnat d\u2019Elisabet II i, a partir d\u2019aquesta perip\u00e8cia, assistim a una dissecci\u00f3 subtil \u2013intel\u00b7ligent, suggeridora\u2013 de la complexitat pol\u00edtica i humana d\u2019una democr\u00e0cia moderna. Els poders i els seus servidors s\u00f3n observats com si fossin petits insectes que es mouen pel seu h\u00e0bitat, amb dist\u00e0ncia cr\u00edtica i compassi\u00f3 alhora. La primera temporada narra els temps d\u2019aprenentatge en el tron de l\u2019actual reina d\u2019Anglaterra, i un dels seus eixos \u00e9s la complicada relaci\u00f3 de la jove monarca amb el primer ministre d\u2019aquella \u00e8poca, un Wins\u00adton Churchill crepuscular i alhora combatiu contra la seva decad\u00e8ncia i els seus enemics, sobretot els del seu mateix partit i govern. \u00c9s de just\u00edcia remarcar la interpretaci\u00f3 que fa John Lithgow de l\u2019hist\u00f2ric pol\u00edtic conservador.<\/p>\n
L\u2019episodi quatre de la primera temporada passa durant els primers dies de desembre del 1952. La ciutat de Londres va patir una contaminaci\u00f3 am\u00adbiental molt greu, causada per una boira excepcional i una inversi\u00f3 t\u00e8rmica que va incrementar la pol\u00b7luci\u00f3 generada per la utilitzaci\u00f3 del carb\u00f3 de baixa qualitat que es feia servir per produir electricitat i per escalfar les cases. Aquella crisi \u2013coneguda com The Big Smoke o The Great Smog\u2013 va tenir molts efectes sobre la poblaci\u00f3: a m\u00e9s d\u2019omplir els hospitals, va donar lloc a accidents de tr\u00e0nsit, robatoris i aldarulls. Diverses fonts assenyalen que els morts arran d\u2019aquella contaminaci\u00f3 \u2013durant les setmanes posteriors\u2013 van ser al voltant de 12.000, a banda de milers d\u2019afectats que van necessitar tractament m\u00e8dic.<\/p>\n
Un l\u00edder de la vella escola com era Churchill no va saber comprendre la magnitud pol\u00edtica d\u2019una situaci\u00f3 que l\u2019oposici\u00f3 laborista veia com una oportunitat sensacional per erosionar el Govern. Aix\u00ed mateix, la manca de resposta r\u00e0pida del premier va posar nerviosos els seus ministres, que van aprofitar el moment per intentar for\u00e7ar la seva retirada. Churchill menysprea la informaci\u00f3 que li arriba i tracta la crisi com un fenomen natural davant del qual nom\u00e9s cal esperar. \u201cLa boira \u00e9s boira\u201d, repeteix irat quan els membres del seu gabinet li demanen que prengui mesures. Finalment, de manera fortu\u00efta, el vell l\u00edder s\u2019adona del desastre i, aleshores, utilitza els mitjans de comunicaci\u00f3 amb oportunisme i habilitat, per presentar-se com el pol\u00edtic m\u00e9s proper als ciutadans que ho passen malament, com havia fet durant els dies m\u00e9s durs de la Segona Guerra Mun\u00addial. La jugada li surt b\u00e9, per\u00f2 ell ja sap que la seva hora ha passat. El 1955, va dimitir.<\/p>\n
Churchill, com \u00e9s sabut, va perdre les eleccions del 1945. El campi\u00f3 de la resist\u00e8ncia contra els nazis no va ser premiat pels seus conciutadans, que es van estimar m\u00e9s posar la gesti\u00f3 de la pau i la reconstrucci\u00f3 en mans dels laboristes, liderats per Clement Attlee. Al seu llibre sobre la guerra, ho explica d\u2019aquesta manera: \u201cEn general acceptava el punt de vista dels gestors del partit, i me\u2019n vaig anar a dormir conven\u00e7ut que el poble brit\u00e0nic volia que continu\u00e9s la meva feina (…) Tot i aix\u00f2, abans de l\u2019alba em vaig despertar amb una fiblada de dolor gaireb\u00e9 f\u00edsic. De cop i volta em va venir el convenciment, fins llavors subconscient, que hav\u00edem perdut. S\u2019interrompria tota la pressi\u00f3 dels grans esdeveniments que havien mantingut mentalment durant tant de temps la meva \u2018velocitat de creuer\u2019 i jo m\u2019enfonsaria. Se\u2019m negaria el poder de decidir el futur\u201d. Aquell gegant de la pol\u00edtica occidental no tenia prevista la derrota. No va veure venir la caiguda. Exc\u00e9s de confian\u00e7a o desinformaci\u00f3? Paradoxa: a vegades, els principals dirigents d\u2019un pa\u00eds, envoltats de desenes d\u2019assessors i experts, no veuen el m\u00e9s evident. Davant la boira del 1952, Churchill va exhibir la mateixa ceguesa que davant els primers comicis de postguerra. Sorpr\u00e8n que alg\u00fa que disposa de tanta informaci\u00f3 d\u2019alt nivell faci diagn\u00f2stics tan erronis.<\/p>\n
El segon mandat de Churchill, despr\u00e9s de guanyar les eleccions del 1951, \u00e9s el d\u2019un home cansat que intenta prolongar la seva carrera gr\u00e0cies a les gl\u00f2ries passades. Per\u00f2 el m\u00f3n canvia molt de pressa i Churchill \u2013fill d\u2019un imperi que ha deixat de ser-ho\u2013 t\u00e9 dificultats per descodificar les regles d\u2019una societat amb nous valors i prioritats. Ocupat m\u00e9s en els afers internacionals (on pot lluir) que en el seguiment de la pol\u00edtica interna, la figura que donava moral i exemple als brit\u00e0nics sota les bombes esdev\u00e9 un home irresponsable i perill\u00f3s, incapa\u00e7 de fer-se c\u00e0rrec d\u2019un problema amb m\u00faltiples conseq\u00fc\u00e8ncies, incapa\u00e7 d\u2019escoltar. El seu prestigi heroic no li serveix de res a l\u2019hora d\u2019abordar uns fets que queden mec\u00e0nicament postergats pels seus prejudicis i la seva sup\u00e8rbia.<\/p>\n
Quants dels governants actuals corren el risc d\u2019actuar com el Churchill despreocupat que va desatendre l\u2019impacte d\u2019una boira excepcional? Quants dels que van de l\u00edders tenen la temptaci\u00f3 d\u2019ignorar el coneixement de la realitat?<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una de les millors s\u00e8ries televisives sobre pol\u00edtica que ara es poden veure \u00e9s The crown (Netflix, 2016), creada per Peter Morgan, amb una cura extraordin\u00e0ria dels detalls. El fil…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4277"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4277"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4277\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4277"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4277"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}