\t\t\t\t<\/p>\n
Cada 27 de gener se celebra el dia internacional en mem\u00f2ria de les v\u00edctimes de l\u2019Holocaust, segons una resoluci\u00f3 de les Nacions Unides de l\u2019any 2005. Es va triar aquesta data perqu\u00e8 el camp d\u2019extermini d\u2019Auschwitz va ser alliberat el 27 de gener del 1945. Aquesta setmana s\u2019ha inaugurat, a l\u2019edifici de l\u2019Assemblea General de l\u2019ONU, una exposici\u00f3 sobre la propaganda nazi. Una de les claus del sistema propagand\u00edstic ideat per Goebbels era la deshumanitzaci\u00f3 dels col\u00b7lectius que el r\u00e8gim de Hitler volia eliminar, comen\u00e7ant pels jueus. La deshumanitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes va ser el resultat d\u2019una ideologia, d\u2019unes lleis, d\u2019un operatiu a gran escala i, sobretot, d\u2019una gran indifer\u00e8ncia. El jueu \u2013i el gitano o el discapacitat\u2013 deixaven de ser considerats homes i eren redu\u00efts a mercaderia ef\u00edmera, futurs cad\u00e0vers.<\/p>\n
Giorgio Agamben fa notar \u2013tot referint-se als llibres de Primo Levi\u2013 que l\u2019autor itali\u00e0 comen\u00e7a a donar testimoni \u201cnom\u00e9s despr\u00e9s que la deshumanitzaci\u00f3 s\u2019ha consumat, nom\u00e9s quan parlar de dignitat ja no t\u00e9 cap sentit\u201d. Agamben recupera una frase d\u2019 Els enfonsats i els salvats<\/em> que narra l\u2019alliberament del camp i reflecteix fins a quin punt tots els deportats havien estat deshumanitzats: \u201cEn aquell moment, en qu\u00e8 sent\u00edem que ens convert\u00edem en homes, \u00e9s a dir, en \u00e9ssers responsables…\u201d. Levi, en aquest \u00admateix llibre, anota que \u201cl\u2019hora m\u00e9s trista\u201d de la setmana era quan els \u201cnostres companys \u2018pol\u00edtics\u2019 rebien el correu de casa seva\u201d. Els jueus mai rebien cartes i sentien \u201ctot el pes de ser diferents, estranys, d\u2019estar escindits del nostre pa\u00eds, o millor, del g\u00e8nere hum\u00e0\u201d.<\/p>\n La deshumanitzaci\u00f3 radical abans de la cambra de gas. El crim abans del crim. La primera meta de tota educaci\u00f3, de tot ensenyament: mantenir la condici\u00f3 humana. Evitar la repetici\u00f3 de la barb\u00e0rie, com propugna Adorno. Mentre intentem argumentar contra els discursos enverinats dels populistes ultres i xen\u00f2fobs, altres formes de deshumanitzaci\u00f3 entren per la porta del darrere, de la forma m\u00e9s banal i brutal alhora. Un jove youtuber de Barcelona va donar vint euros i galetes farcides de pasta de dents a un rodam\u00f3n, i ho va enregistrar i emetre com si fos una broma entre amics. L\u2019actitud del noi, els comentaris amb qu\u00e8 va acompanyar la seva acci\u00f3 i les posteriors disculpes que ha dif\u00f3s (que empitjoren encara m\u00e9s l\u2019episodi) ens mostren un menyspreu esfere\u00efdor vers el feble i una abs\u00e8ncia total de la m\u00e9s m\u00ednima empatia. Fer diners a \u00adYouTube a costa de ridiculitzar una persona que ho ha perdut tot o clavar-li una pallissa mentre dorm en un \u00adcaixer… Diversos graus d\u2019una mateixa viol\u00e8ncia. Al darrere d\u2019aquests actes sempre hi ha la deshumanitzaci\u00f3, la vella i la nova, la dels ide\u00f2legs de l\u2019odi o la dels venedors d\u2019estupidesa a la xarxa. Cal educar despr\u00e9s d\u2019Auschwitz encara, comen\u00e7ant per alguns pares.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cada 27 de gener se celebra el dia internacional en mem\u00f2ria de les v\u00edctimes de l\u2019Holocaust, segons una resoluci\u00f3 de les Nacions Unides de l\u2019any 2005. Es va triar aquesta…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4281"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4281"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4281\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}