\t\t\t\t<\/p>\n
Trump odia els periodistes i en fa bandera i, paradoxalment, molts dels que critiquen el nou president nord-americ\u00e0 per la seva f\u00f2bia malaltissa contra els mitjans nom\u00e9s accepten el periodisme quan coincideix exactament amb els seus valors i interessos, la qual cosa em recorda aquells que es car\u00adreguen les tert\u00falies de r\u00e0dio i televisi\u00f3 fins al dia que els criden a participar-hi. L\u2019aparici\u00f3 d\u2019un personatge tan nefast com Trump t\u00e9 la virtut de mostrar la similitud entre tots aquells que \u2013venint de la dreta o de l\u2019esquerra\u2013 exhibeixen superioritat moral i aspiren a esborrar del debat p\u00fablic tothom que discrepi dels seus dogmes, explicats \u2013esclar\u2013 com a fets irrefutables. Fa pocs dies, escriv\u00edem que l\u2019\u00e8xit dels populismes pol\u00edtics no es pot desvincular \u201cde les poc o molt subtils formes de populisme social i cultural que anem adoptant sense adonar-nos-en\u201d. Paga la pena parlar-ne.<\/p>\n
El populista sempre \u00e9s alg\u00fa que fa campanya per obtenir vots, per\u00f2 no est\u00e0 sol. Nosaltres \u2013en la nostra vida privada\u2013 abracem sovint visions i comportaments que responen a la mateixa triple idea tramposa que rau en el cor de tots els populistes: el poble t\u00e9 ra\u00f3 pel sol fet de ser-ho; els problemes col\u00b7lectius tenen soluci\u00f3 f\u00e0cil; i qualsevol mediaci\u00f3 \u00e9s una forma de postergar \u201cels interessos reals de la gent\u201d. Aturem-nos en aquest tercer punt,
\nsobre el qual s\u2019acostuma a passar de puntetes.<\/p>\n
La democr\u00e0cia representativa \u00e9s una mediaci\u00f3 a gran escala per gestionar l\u2019inter\u00e8s general i establir les pol\u00edtiques p\u00fabliques que han d\u2019incidir en la societat. Els populistes de dretes, com Trump, ataquen els pol\u00edtics professionals i els funcionaris perqu\u00e8 volen crear la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019un poder alliberat de tota burocr\u00e0cia i connectat directament amb el votant; el discurs inaugural de Trump tenia en aquesta tesi un dels seus \u00adeixos b\u00e0sics. Per la seva banda, els populistes d\u2019esquerres prometen una \u201cdemocr\u00e0cia real\u201d (directa, participativa, mobilitzada) que pugui despla\u00e7ar i relegar el paper dels parlaments i dels legisladors en benefici d\u2019una din\u00e0mica suposadament assemble\u00ad\u00e0ria m\u00e9s \u201caut\u00e8ntica\u201d i m\u00e9s \u201cfidel\u201d a les demandes de la gent. Tots els populistes \u2013del color que \u00adsiguin\u2013 identifiquen el seu ascens al poder amb l\u2019arribada de la gent \u201cfinalment\u201d a les institucions, com si els seus predecessors no haguessin estat votats per ning\u00fa. Ho hem vist ara amb Trump i ho vam veure quan Ada Colau va prendre possessi\u00f3 de l\u2019alcaldia.<\/p>\n
La crisi de la mediaci\u00f3 democr\u00e0tica t\u00e9 relaci\u00f3 amb la substituci\u00f3 del terme ciuta dans pel terme gent (els de baix, la multitud, etc\u00e8tera) com a subjecte central del relat. Els populistes sempre parlen de la gent, que \u00e9s una paraula que suggereix proximitat i empatia, i la vaguetat necess\u00e0ria per incloure-hi tots aquells que \u2013per una cosa o una altra\u2013 se senten oblidats, menyspreats i perjudicats per les pol\u00edtiques dels partits tradicionals i la complexitat d\u2019unes estructures que s\u00f3n poc permeables a les reformes. L\u2019antagonista de la gent \u00e9s l\u2019 establishment o la casta, categories que inclouen o exclouen actors de manera arbitr\u00e0ria segons conv\u00e9. Per exemple, el PSC era casta fins que va ser necessari per assegurar la governabilitat a l\u2019Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n
La crisi de la mediaci\u00f3 democr\u00e0tica no s\u2019acabaria d\u2019entendre sense la crisi de la mediaci\u00f3 period\u00edstica. El creixement d\u2019internet i la multiplicaci\u00f3 de les xarxes socials han accelerat la p\u00e8rdua de pes del periodisme com a mediador acreditat en la configuraci\u00f3 de l\u2019opi- ni\u00f3 p\u00fablica. Determinades formes de pseudoperiodisme tamb\u00e9 hi han contribu\u00eft des de dins, quan han oblidat el seu comprom\u00eds b\u00e0sic amb la realitat i el p\u00fablic. En aquest context, els populistes han ent\u00e8s que els pol\u00edtics ja no depenen dels mitjans i han elaborat estrat\u00e8gies per arribar a la gent\/audi\u00e8ncia sense intermediaris, per b\u00e9 que tamb\u00e9 han sabut donar espectacle per captar l\u2019atenci\u00f3 de les cadenes convencionals. Fixeu-vos: Trump i Pablo Iglesias fan anar Twitter de manera excel\u00b7lent, per\u00f2 el seu teatre electoral no seria el mateix sense la seva pres\u00e8ncia a la televisi\u00f3. La desaparici\u00f3 del mediador period\u00edstic \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 que ja vam con\u00e8ixer fa moltes d\u00e8cades, quan va irrompre el que es va anomenar \u201cperiodisme ciutad\u00e0\u201d, creaci\u00f3 nord-americana que es va difondre per molts pa\u00efsos i que venia alimentada per la confusa idea que una font period\u00edstica i un periodista s\u00f3n el mateix. Ara, quan tots podem ser receptors i emissors a la vegada, aquesta confusi\u00f3 es veu refor\u00e7ada. En aquest sentit, les preguntes \u00adm\u00edting de la gent (amb idees i interessos leg\u00edtims) a un pol\u00edtic en prime time televisiu semblen un ritual imprescindible, no per saber res de nou, sin\u00f3 com a prova de resist\u00e8ncia de qui respon i com a magn\u00edfic espot de suposat pluralisme de la cadena que organitza l\u2019esdeveniment.<\/p>\n
Els populistes avancen perqu\u00e8 tots donem per bones diverses de les seves premisses, com la divisi\u00f3 del m\u00f3n entre bons i dolents, o la creen\u00e7a que els processos de decisi\u00f3 nom\u00e9s s\u00f3n v\u00e0lids si poden ser retransmesos gaireb\u00e9 en directe, o la sos\u00adpita que som v\u00edctimes d\u2019una conspiraci\u00f3 permanent.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Trump odia els periodistes i en fa bandera i, paradoxalment, molts dels que critiquen el nou president nord-americ\u00e0 per la seva f\u00f2bia malaltissa contra els mitjans nom\u00e9s accepten el periodisme…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4283"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4283"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4283\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}