\t\t\t\tImagineu-vos una hipot\u00e8tica Catalunya independent amb una Barcelona on el catal\u00e0 ja no el parl\u00e9s ning\u00fa i on \u2014a m\u00e9s\u2014 un dels grans negocis de la ciutat i del pa\u00eds fos l\u2019ensenyament del castell\u00e0 o espanyol a milers d\u2019estrangers. Us sembla exagerat? Dubl\u00edn, la capital de la Rep\u00fablica d\u2019Irlanda, \u00e9s exactament aix\u00f2: no s\u2019hi parla l\u2019irland\u00e8s (tamb\u00e9 anomenat ga\u00e8lic) i, a la vegada, \u00e9s plena de centres dedicats a ensenyar l\u2019angl\u00e8s, que abans de ser la llengua global va ser l\u2019idioma dels colonitzadors i de l\u2019Imperi brit\u00e0nic. Per a un catal\u00e0 que participi de les premisses catalanistes, aquesta situaci\u00f3 pot ser desconcertant. La identitat catalana va lligada d\u2019una manera inequ\u00edvoca al combat per recuperar i normalitzar la llengua com a signe de prestigi i eina d\u2019\u00fas corrent en tots els ordres de la vida col\u00b7lectiva; per aix\u00f2 pot sorprendre que el poble irland\u00e8s faci servir l\u2019angl\u00e8s d\u2019una manera generalitzada malgrat tenir un idioma propi gaudir dels instruments propis de qualsevol estat membre de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n
La constituci\u00f3 de l\u2019anomenat Estat Lliure d\u2019Irlanda, a partir del 1922, no va representar el restabliment ple de la llengua irlandesa, malgrat que a finals del segle XIX s\u2019havia posat en marxa l\u2019anomenat Renaixement ga\u00e8lic, m\u00e9s tard\u00e0 i breu que la nostra Renaixen\u00e7a i comparable en els seus plantejaments a altres moviments culturals de recuperaci\u00f3 nacional a Europa nascuts a l\u2019escalf del Romanticisme, com els casos polon\u00e8s, txec, hongar\u00e8s, dan\u00e8s, flamenc o els m\u00e9s propers del Felibritge, a Occit\u00e0nia, i el Rexurdimento, a Gal\u00edcia. De fet, quan es va produir la insurrecci\u00f3 independentista de Pasqua del 1916, la llengua irlandesa ja era una raresa a Dubl\u00edn i el m\u00f3n nacionalista desenvolupava la majoria de les seves activitats en angl\u00e8s. \u00c9s cert que un dels l\u00edders principals d\u2019aquella revolta, Patrick Pearse, era escriptor i una figura principal del moviment de recuperaci\u00f3 del ga\u00e8lic, per\u00f2 l\u2019enfocament culturalista no era el dominant entre els separatistes, que feien m\u00e9s \u00e8mfasi en els problemes socials i els assumptes pr\u00f2piament pol\u00edtics.<\/p>\n
Les invasions, les guerres i l\u2019arribada progressiva de colonitzadors de parla anglesa van introduir aquesta llengua, que va esdevenir a partir del segle XVII l\u2019idioma de les classes dominants: propietaris de terres, mercaders i professionals liberals. Els pagesos parlaven irland\u00e8s, per\u00f2 a les ciutats, cada cop amb m\u00e9s for\u00e7a, l\u2019angl\u00e8s s\u2019imposava com la llengua imprescindible per a viure, fer negocis i progressar socialment. A comen\u00e7ament del segle XIX, es calcula que es va registrar el nombre m\u00e9s alt de parlants d\u2019irland\u00e8s de tota la hist\u00f2ria \u2014quatre milions o m\u00e9s\u2014, per\u00f2 eren els estrats m\u00e9s pobres de la societat i el proc\u00e9s de substituci\u00f3 es va accelerar. La Gran Fam que va sacsejar Irlanda durant la d\u00e8cada de 1840 va ser el cop definitiu contra l\u2019irland\u00e8s: un mili\u00f3 de morts m\u00e9s un mili\u00f3 de persones que van emigrar arran de la mis\u00e8ria extrema. All\u00f2 va representar una p\u00e8rdua irreparable de la massa cr\u00edtica de parlants de l\u2019irland\u00e8s, un episodi que va sentenciar el futur d\u2019una cultura. A m\u00e9s, aquella etapa va coincidir amb la implantaci\u00f3 d\u2019un sistema educatiu hostil a la llengua pr\u00f2pia i amb una actitud de l\u2019Esgl\u00e9sia tamb\u00e9 refract\u00e0ria.<\/p>\n
La Lliga Ga\u00e8lica (Conradh na Gaeilge), creada el 1893, va promoure intensament la normalitzaci\u00f3, l\u2019ensenyament i la difusi\u00f3 de l\u2019irland\u00e8s, per\u00f2 no va poder frenar les in\u00e8rcies creades ni l\u2019atractiu que l\u2019angl\u00e8s tenia per a les noves generacions d\u2019escriptors, com James Joyce i W.B. Yeats, entre d\u2019altres. El professor Bryan Fanning, autor de Irish adventures in nation-building<\/em>, explica que “despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia, la llengua s\u2019institucionalitza com una assignatura escolar obligat\u00f2ria i una validaci\u00f3 del car\u00e0cter distintiu irland\u00e8s”, per\u00f2 “el ga\u00e8lic no va aconseguir definir una consci\u00e8ncia irlandesa distintiva perqu\u00e8 no hi havia prou persones que el parlessin, l\u2019escrivissin i el llegissin”. Som davant d\u2019una institucionalitzaci\u00f3 cultural fallida. Comparar el cas de l\u2019irland\u00e8s des del 1922 i, per exemple, el cas de l\u2019hebreu a Israel a partir del 1948 seria un exercici apassionant, salvant sempre les dist\u00e0ncies que calgui.<\/p>\n L\u2019Administraci\u00f3 de la Rep\u00fablica d\u2019Irlanda inverteix avui molts recursos (una part dels quals provenen de les institucions europees) perqu\u00e8 l\u2019irland\u00e8s s\u2019aprengui a l\u2019escola i perqu\u00e8 sigui present en la retolaci\u00f3 dels carrers i als mitjans de comunicaci\u00f3 de titularitat p\u00fablica, per\u00f2 aquesta llengua nom\u00e9s es parla habitualment en unes zones molt determinades del pa\u00eds (conegudes com a Gaeltacht), sobretot a l\u2019oest, a la costa atl\u00e0ntica. Els nens estudien l\u2019irland\u00e8s a les aules, per\u00f2 tendeixen a oblidar-lo quan arriben a l\u2019adolesc\u00e8ncia, m\u00e9s si tenim en compte que la universitat \u00e9s \u00fanicament en angl\u00e8s. Aix\u00ed mateix, no es pot obviar la influ\u00e8ncia sobre la poblaci\u00f3 dels mitjans angl\u00f2fons en general, especialment de les cadenes televisives brit\u00e0niques. D\u2019altra banda, hi ha una literatura en irland\u00e8s, per\u00f2 la seva visibilitat p\u00fablica \u00e9s discreta i queda circumscrita a \u00e0mbits molt militants i especialitzats.<\/p>\n La catalanitat \u00e9s inimaginable sense la pres\u00e8ncia viva de la llengua catalana, encara que s\u2019accepti \u2014no sense controv\u00e8rsia\u2014 que hi ha expressions de la nostra cultura que s\u00f3n en castell\u00e0; en aquest sentit, com \u00e9s sabut, l\u2019independentisme de nou encuny ha generat un debat molt enc\u00e8s sobre la relaci\u00f3 entre llengua i projecte pol\u00edtic, una discussi\u00f3 amb posicions molt contrastades. En canvi, la identitat irlandesa no t\u00e9 amb el ga\u00e8lic el mateix tipus de relaci\u00f3 que tenim nosaltres amb el catal\u00e0. Som davant d\u2019una identitat nacional que no es fonamenta en la llengua, sin\u00f3 en tres aspectes molt forts que \u2014d\u2019alguna manera\u2014 substitueixen el paper que t\u00e9 l\u2019idioma en altres nacions: la m\u00fasica popular (expressada en angl\u00e8s i en irland\u00e8s), els esports nacionals com el futbol ga\u00e8lic i el hurling (que provoquen la passi\u00f3 i les apostes de milers de seguidors) i el catolicisme (menys fort avui que fa unes d\u00e8cades, a causa de la secularitzaci\u00f3 de la societat i l\u2019impacte de certs esc\u00e0ndols). Amb tot, i despr\u00e9s de conviure un temps amb irlandesos, em sembla que all\u00f2 que m\u00e9s els identifica i els vincula \u00e9s la condici\u00f3 de poble discriminat durant segles en la seva pr\u00f2pia terra i la condici\u00f3 de comunitat emigrant, amb parents per mig m\u00f3n, des de Liverpool fins a Melbourne, passant per Manchester, Nova York, Toronto, Buenos Aires, Montevideo, Ciutat del Cap, Sydney o Auckland. La di\u00e0spora irlandesa \u00e9s la naci\u00f3 perduda i retrobada, els camins d\u2019ultramar que permetien escapar d\u2019un dest\u00ed marcat per la pobresa, l\u2019opressi\u00f3 i una vida sense expectatives. El relat col\u00b7lectiu d\u2019Irlanda no s\u2019entendria sense aquests irlandesos “de fora” que tamb\u00e9 conformen i enriqueixen la identitat dels “de dins”. Hi ha un orgull d\u2019aquesta identitat irlandesa global i ganes de convertir aquesta hist\u00f2ria de dolor, aventura, desarrelament i enyoran\u00e7a en un \u00e8xit sorgit de condicions negatives. La mem\u00f2ria \u2014gran eix de tota identitat\u2014 \u00e9s per als irlandesos una mem\u00f2ria sense gl\u00f2ries, plena de sacrificis i malvestats. Fins i tot la mem\u00f2ria de la independ\u00e8ncia va lligada al record d\u2019una guerra civil de la qual no agrada parlar.<\/p>\n Les identitats es construeixen en relaci\u00f3 amb l\u2019altre. Em costaria dir amb rotunditat si els irlandesos s\u00f3n ara molt o poc antibrit\u00e0nics. Tenen actituds que semblen contradict\u00f2ries a ulls d\u2019un catal\u00e0. Per exemple, fan una defensa molt clara de la seva difer\u00e8ncia respecte dels ve\u00efns i, alhora, consumeixen una part del seu imaginari popular sense cap mania, des de la Premier League (seguida amb fervor des de tots els pubs del pa\u00eds) als reality shows i les teles\u00e8ries de la BBC, passant per m\u00fasics, c\u00f2mics i novel\u00b7listes populars del Regne Unit. Algunes modes i alguns costums brit\u00e0nics s\u00f3n imitats amb normalitat a Dubl\u00edn i altres ciutats, per\u00f2 aix\u00f2 conviu amb un sentit de pertinen\u00e7a que mai no es deslliga dels referents m\u00e9s forts: el sofriment de les generacions passades, la voluntat de posseir la pr\u00f2pia terra (que va ser dels amos estrangers) i l\u2019esperit rebel i alhora fatalista, barreja agredol\u00e7a del substrat cat\u00f2lic i del republicanisme que va transformar el nacionalisme autonomista en una altra cultura pol\u00edtica, capa\u00e7 de plantar cara a l\u2019imperi m\u00e9s important de la seva \u00e8poca.<\/p>\n El Fianna F\u00e1il, el partit fundat per \u00c9amon de Valera \u2014el pol\u00edtic m\u00e9s important d\u2019Irlanda durant el segle XX\u2014, va ser el gran impulsor de la modernitzaci\u00f3 econ\u00f2mica de la naci\u00f3, la qual cosa va reconfigurar, en part, la identitat col\u00b7lectiva. Al Govern, durant seixanta-un anys des del 1932, la formaci\u00f3 de Valera, en la seva primera etapa, “defensava el proteccionisme econ\u00f2mic, el nacionalisme cultural, l\u2019ideal d\u2019una Irlanda unida i la pr\u00e0ctica dels valors cat\u00f2lics”, segons resumeix Bryan Fanning. Despr\u00e9s, des de finals dels cinquanta, aquesta mateixa elit dirigent “va articular un nacionalisme econ\u00f2mic que no va tenir menys \u00e8xit com a ideologia pol\u00edtica”. A partir dels anys seixanta, Irlanda va obrir-se, es va fer m\u00e9s pr\u00f2spera i m\u00e9s secular, i “els patrons familiars i les normes tamb\u00e9 van canviar”. El professor Fanning ens ofereix la llista de fen\u00f2mens que van alterar un m\u00f3n molt marcat pels imaginaris rurals i el conservadorisme: “El feminisme i el moviment de les dones, la revoluci\u00f3 sexual, els canvis en els papers de g\u00e8nere a causa d\u2019un nombre cada cop m\u00e9s gran de dones treballant fora de casa, l\u2019exist\u00e8ncia de m\u00e8todes anticonceptius, nous models de crian\u00e7a dels fills i la nova forma de pensar sobre la inf\u00e0ncia i els drets dels menors, tot aix\u00f2 va treballar per a soscavar la influ\u00e8ncia de la doctrina cat\u00f2lica tradicional.” Paradoxalment, alguns valors del nacionalisme insurrecte del 1916, com el feminisme i el la\u00efcisme, van retornar mig segle despr\u00e9s per la porta del darrere, quan la Rep\u00fablica ja era una realitat consolidada, constru\u00efda sobre arquetipus que, d\u2019alguna manera, oblidaven una part del llegat progressista dels qui van decidir enfrontar-se als brit\u00e0nics armes en m\u00e0.<\/p>\n Les identitats i la seva gesti\u00f3 s\u00f3n el gran assumpte del segle XXI. No hi ha identitats tancades ni est\u00e0tiques viables en societats obertes i pluralistes com les de l\u2019Europa occidental. La identitat \u00e9s imaginada m\u00e9s com un itinerari que com una foto fixa. En aquest context, i al primer cop d\u2019ull, un pot tenir la sensaci\u00f3 que la identitat irlandesa \u00e9s una identitat evaporada, mig per temor a la fossilitzaci\u00f3 folkl\u00f2rica i mig per contacte amb uns ve\u00efns amb una pot\u00e8ncia cultural evident. La desbritanitzaci\u00f3 que anhelaven els nacionalistes culturals de finals del XIX s\u2019ha donat nom\u00e9s a mitges, perqu\u00e8 ha estat impossible reconstruir un escenari (sempre idealitzat i remot) sobre una llengua que va anar morint \u2014literalment\u2014 amb els seus parlants. Els irlandesos d\u2019avui \u2014connectats directament a la cultura global mitjan\u00e7ant l\u2019angl\u00e8s\u2014 constitueixen una comunitat nacional amb un fort sentit del patriotisme i del cosmopolitisme, que viu amb la tranquil\u00b7litat de qui disposa d\u2019un estat sobir\u00e0 dedicat a mantenir uns m\u00ednims, mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie de rutines que conformen el que alguns estudiosos anomenen “nacionalisme banal”. Vull dir que els irlandesos, quan van pel m\u00f3n, no han de donar mai explicacions sobre all\u00f2 que s\u00f3n o deixen de ser. Aquesta \u00e9s la seva llibertat, aquesta \u00e9s la seva conquesta, i aquest \u00e9s el seu exemple.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Imagineu-vos una hipot\u00e8tica Catalunya independent amb una Barcelona on el catal\u00e0 ja no el parl\u00e9s ning\u00fa i on \u2014a m\u00e9s\u2014 un dels grans negocis de la ciutat i del pa\u00eds…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4290"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4290"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4290\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}