\t\t\t\t<\/p>\n
La sent\u00e8ncia del TSJC que inhabilita Mas, Ortega i Rigau il\u00b7lumina el moment de manera especial i ens permet veure clarament algunes coses que, potser, ens havien passat desapercebudes enmig de la boira, la polseguera i el soroll. Els magistrats que han jutjat els tres pol\u00edtics han convertit el proc\u00e9s \u2013segurament sense ser-ne conscients del tot\u2013 en un fenomen de qualitat diferent del que havia estat des del 2012 fins dilluns passat.<\/p>\n
La consulta participativa del 9-N va ser menys que un refer\u00e8ndum per\u00f2 va ser molt m\u00e9s que una simple enquesta. El Govern Rajoy i tamb\u00e9 alguns sectors de l\u2019independentisme van suposar que l\u2019invent de Mas seria una mena d\u2019aplec sense cap transcend\u00e8ncia; per cert, He\u00adrrera \u2013en aquell moment l\u00edder d\u2019ICV\u2013 va dir que el 9-N no era una consulta sin\u00f3 \u201cuna mobilitzaci\u00f3\u201d. Quan \u2013despr\u00e9s d\u2019una jornada sense cap incident\u2013 es va veure que m\u00e9s de dos mi\u00adlions de persones havien dipositat una papereta en una urna, el Madrid oficial es va posar nervi\u00f3s. Fins aquell dia, el proc\u00e9s no havia superat l\u2019 agit-prop. L\u2019assaig de refer\u00e8ndum havia deixat l\u2019Estat fora de joc i calia restaurar l\u2019autoritat: la maquin\u00e0ria judicial es va engegar. Si el 9-N va ser un exercici col\u00b7lectiu contra la por, la sent\u00e8ncia del TSJC intenta recordar qui t\u00e9 el poder efectiu, que \u00e9s el de castigar.<\/p>\n
A partir d\u2019aqu\u00ed, la primera virtut de la sent\u00e8ncia \u00e9s ubicar el proc\u00e9s en els seus termes reals, m\u00e9s enll\u00e0 de la ret\u00f2rica amable de la revoluci\u00f3 dels somriures i les performances de cada Diada. L\u2019Estat espanyol far\u00e0 servir la for\u00e7a per impedir el que \u2013segons paraules de Rajoy\u2013 \u00e9s percebut com \u201cuna amputaci\u00f3\u201d. La for\u00e7a \u00e9s avui cosa dels jutges, no dels militars. En aquest sentit, el canvi de rasant hauria de servir perqu\u00e8 l\u2019independentisme fos menys na\u00eff i tingu\u00e9s una visi\u00f3 m\u00e9s complexa del terreny de joc. El voluntarisme ha fet cr\u00e9ixer el moviment independentista de manera espectacular, per\u00f2 no pot ser el fil conductor d\u2019una estrat\u00e8gia intel\u00b7ligent.<\/p>\n
La segona virtut de la sent\u00e8ncia \u00e9s mostrar-nos les discrep\u00e0ncies en el b\u00e0ndol contrari a la independ\u00e8ncia i el refer\u00e8ndum. Ens hem acostumat a les grans controv\u00e8rsies entre convergents, republicans i cupaires, per\u00f2 no s\u00f3n les \u00faniques. Aquests dies estem sentint els que lamenten que Mas, Ortega i Rigau no hagin rebut penes m\u00e9s dures, els que pensen que el TSJC ha estat tou, els que propugnen que Rajoy sigui m\u00e9s bel\u00b7ligerant amb l\u2019enemic separatista. No hi ha unanimitat sobre el grau de repressi\u00f3 que cal aplicar als dirigents independentistes: uns nom\u00e9s volen atemorir, altres volen arrencar el que consideren \u201cmales herbes\u201d. Aquesta desavinen\u00e7a indica una altra cosa: a Madrid no saben qu\u00e8 fer amb Catalunya.<\/p>\n
Finalment, la tercera virtut del judici del 9-N \u00e9s fer-nos pensar sense apriorismes en els l\u00edmits de la mobilitzaci\u00f3 independentista al carrer. La manifestaci\u00f3 de suport als tres pol\u00edtics en el primer dia del judici al TSJC va ser considerable per\u00f2 no va tenir la magnitud ni la continu\u00eftat que algunes proclames prometien. Veurem si les manifestacions per fer costat a Carme Forcadell s\u00f3n m\u00e9s concorregudes. En tot cas, cal admetre que el nivell de resposta popular a les tres inhabilitacions \u2013comptant les cassolades\u2013 ha estat m\u00e9s que discret. At\u00e8s que Puigdemont, Junqueras i els portaveus de la CUP sempre parlen de deixar la part final del proc\u00e9s a la mobi\u00adlitzaci\u00f3, no em sembla sobrera cap reflexi\u00f3 al respecte. Alguns escenaris que l\u2019ANC estaria dibuixant fan pensar en actuacions que, en el millor dels casos, imi\u00adtarien l\u2019ocupaci\u00f3 de places del 15-M, una t\u00e0ctica que dona minuts de televisi\u00f3 per\u00f2 que \u2013com vam veure\u2013 no canvia la posici\u00f3 de cap govern.<\/p>\n
Aplicar la for\u00e7a dels tribunals als promotors del 9-N \u00e9s un senyal inequ\u00edvoc que en el cor de l\u2019Estat espanyol no es vol una soluci\u00f3 al que s\u2019anomena \u201cproblema catal\u00e1n\u201d. El fort es limita a esperar una sortida mentre adverteix del que pot passar-li a qui impulsi un refer\u00e8ndum. Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia entre soluci\u00f3 i sortida? Quan cerquem una soluci\u00f3, no podem prescindir de la tossuda realitat. En canvi, qui cerca una sortida nom\u00e9s necessita aturar el problema, congelar-lo a partir d\u2019un \u00fas oportunista de les circumst\u00e0ncies, com fan els que van repetint que l\u2019independentisme ha crescut per tapar la corrupci\u00f3, una consigna delirant que fins i tot Iceta \u2013gens sospit\u00f3s de portar l\u2019estelada\u2013 ha negat rotundament.<\/p>\n
Una part de la societat pensa que la soluci\u00f3 \u00e9s un Estat independent, despr\u00e9s de moltes d\u00e8cades de creure que l\u2019autonomia podria resoldre un plet hist\u00f2ric que, ara com ara, \u00e9s una suma de greuges que reconeixen tamb\u00e9 molts no independentistes, cas d\u2019entitats com el Cercle d\u2019Economia i Foment del Treball. Som aqu\u00ed \u2013recordem-ho\u2013 perqu\u00e8 el TC va carregar-se l\u2019Estatut, i fa gr\u00e0cia que P\u00e9rez de los Cobos ara expressi una t\u00edmida autocr\u00edtica. Encara que l\u2019independentisme ha com\u00e8s errors estrat\u00e8gics no menors, les altres possibles solucions \u2013el federalisme, etc\u00e8tera\u2013 no han estat formulades ni tenen qui les defensi. Per aix\u00f2 \u00e9s ingenu pensar que una sortida per posar fi al proc\u00e9s seria el mateix que una soluci\u00f3 del problema.<\/p>\n
\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La sent\u00e8ncia del TSJC que inhabilita Mas, Ortega i Rigau il\u00b7lumina el moment de manera especial i ens permet veure clarament algunes coses que, potser, ens havien passat desapercebudes enmig…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4295"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4295"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4295\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}