\t\t\t\t<\/p>\n
El TBO fa cent anys. Aquest setmanari d\u2019historietes \u00e9s un dels culpables directes de la meva afici\u00f3 a la lectura i em consta que som un quants milers de ciutadans adults els que podr\u00edem in\u00adtegrar el club d\u2019exalumnes formats en aquesta escola impresa d\u2019humor i costumisme. Jo vaig comen\u00e7ar a llegir el TBO a mitjans dels anys setanta, \u00addurant la meva inf\u00e0ncia i per influ\u00e8ncia de la meva germana gran, que tamb\u00e9 el llegia. Els meus pares em donaven una petita assignaci\u00f3 setmanal, que jo em gastava \u00edntegrament en diverses publicacions infantils: dues o tres de Bruguera, alguna de l\u2019editorial mexicana Novaro (entre les quals les aventures de Tarzan i de Superman, tra\u00addu\u00efdes dels nord-americans) i, \u00e9s clar, el TBO. El meu gran moment d\u2019alegria era quan, en tornar del \u00adquiosc o de la petita llibreria del barri, em disposava a devorar aquelles p\u00e0gines de coloraines.<\/p>\n
Encara que sempre estimar\u00e9 personatges com Zipi i Zape o Mortadelo i Filem\u00f3n, he de confessar que al TBO (tebeo-tebeo, com en deia el quiosquer) hi trobava alguna cosa que no era tan evident a les historietes de Bruguera: un realisme po\u00e8tic que retratava \u2013em sembla\u2013 amb fidelitat ir\u00f2nica un m\u00f3n a merc\u00e8 de transforma\u00adcions abruptes. Per exemple, mentre escric aix\u00f2, tinc al meu davant un n\u00famero extra del TBO del 1975, dedicat a \u201clas mejores p\u00e1ginas de turismo\u201d, amb una portada de Sirvent que carica\u00adturitza l\u2019allau d\u2019estiuejants estrangers. En aquest sentit, el TBO era un mirall \u2013deformat i surrealista\u2013 d\u2019una societat on els canvis es digerien de qualsevol manera.<\/p>\n
Entre els grans \u00e8xits del TBO, hi ha les perip\u00e8cies de la fam\u00edlia Ulises, gaireb\u00e9 sempre a la contraportada. Es tracta d\u2019una fam\u00edlia de classe mitjana \u2013amb una \u00e0via amb dots de creaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que a M\u00e0rius Serra li encantaria\u2013 que encarna el xoc de la mentalitat petitburgesa amb una modernitat que arriba tard i malament al pa\u00eds. Els dibuixos de Benejam i els \u00adguions de Joaquim Bu\u00efgas i, posteriorment, de Carles Bech mostren amb \u00adlupa amable les mis\u00e8ries, els somnis i el desconcert de molta gent que pensava ser protagonista de la hist\u00f2ria i nom\u00e9s hi feia de figurant. Individus presoners de la in\u00e8rcia.<\/p>\n
Qui potser va explicar millor l\u2019embolcall d\u2019aquest fenomen va ser V\u00edctor Alba, en un llibre del 1970 titulat \u00adRetorn a Catalunya<\/em>. Tornat de l\u2019exili el 1968, el periodista era implacable amb la societat que s\u2019havia trobat: \u201cA Barcelona, la gent, molt sovint, fa la impressi\u00f3 de tenir el provincianisme que tenia al segle XIX. En el fons, el xaronisme \u00e9s la manipulaci\u00f3, insti\u00adtucionalitzada per la moral i els costums i les modes, dels vicis petits de la gent, dels vicis monos i mon\u00edssims: l\u2019envejeta, la xafarderia, el cervell de pu\u00e7a, els vestidets, els restaurantets i els tortellets\u201d. Podem afirmar que tot aix\u00f2 forma part del passat com l\u2019enyorat TBO?<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El TBO fa cent anys. Aquest setmanari d\u2019historietes \u00e9s un dels culpables directes de la meva afici\u00f3 a la lectura i em consta que som un quants milers de ciutadans…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4297"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4297"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4297\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4297"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4297"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4297"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}