\t\t\t\tEntre d\u2019altres activitats, l\u2019esclat d\u2019Internet i les xarxes socials ha creat el negoci suculent de la bona reputaci\u00f3 i un ex\u00e8rcit nombr\u00f3s d\u2019experts a conservar-la, restituir-la i, si cal, enfonsar-la. Els qui es dediquen a la cosa parlen de \u201criscos i crisis reputacionals\u201d i elaboren sofisticades estrat\u00e8gies perqu\u00e8 empreses, institucions, organitzacions i persones amb c\u00e0rrec o amb projecci\u00f3 popular se\u2019n surtin dins la selva de missatges i consignes de tota mena que poden tacar o rebentar els prestigis en q\u00fcesti\u00f3 de poques hores. Als Estats Units, fa uns quants anys que aquesta feina \u00e9s coneguda i ben pagada; a casa nostra \u00e9s un fenomen m\u00e9s nou. Queda molt lluny aquella \u00e8poca en qu\u00e8 escolt\u00e0vem Georges Brassens cantar all\u00f2 de \u201cla mauvaise r\u00e9putation\u201d.<\/p>\n
En catal\u00e0, es parla del \u201cbon nom\u201d d\u2019alg\u00fa. Tenir bon nom era indispensable en determinades activitats, basades en la confian\u00e7a i en la solv\u00e8ncia. Els metges havien de tenir bon nom, com tamb\u00e9 el botiguer de la cantonada, el notari o l\u2019ordinari que portava paquets amunt i avall. El bon nom se suposava tamb\u00e9 als banquers i als industrials, per b\u00e9 que se sabia perfectament que el poder podia i sabia crear falsos prestigis, i que tot gremi t\u00e9 elements nocius. Sota la dictadura de Franco, el concepte de bon nom tamb\u00e9 estava intoxicat per la censura, per la delaci\u00f3, pel favoritisme, per la por i pel sectarisme propi d\u2019un r\u00e8gim opressiu.<\/p>\n
Avui, la reputaci\u00f3 va lligada al concepte \u201cmarca\u201d i al concepte \u201caparador\u201d. Tot i tothom pot ser una marca. Tot i tothom pot estar exposat a l\u2019aparador. La creaci\u00f3 i gesti\u00f3 de marques \u00e9s tamb\u00e9 un negoci molt important, perqu\u00e8 les marques m\u00e9s conegudes poden arribar a valdre bilions d\u2019euros. Les corporacions i els individus que volen vendre (productes, serveis, idees o creences) han d\u2019exposar-se com una marca i ho han de fer d\u2019acord amb unes regles de joc molt clares i molt dures. Si no tens una bona marca, val m\u00e9s que no t\u2019hi posis; aquest \u00e9s el primer consell dels consultors del ram, que acostumen tamb\u00e9 a proporcionar les eines adequades per excel\u00b7lir i preponderar en el mercat. Se suposa que una marca bona remet a un bon producte. Tanmateix, cada dia observem com hi ha marques que no responen a res de s\u00f2lid, perqu\u00e8 s\u00f3n fum generat per provocar guanys r\u00e0pids i impactes ef\u00edmers. El F\u00f2rum Barcelona 2004 va ser un exemple a gran escala d\u2019aquesta mena de fantasies. D\u2019altra banda, si es parla dels valors d\u2019una marca, prepareu-vos: hi trobareu gent seriosa, per\u00f2 tamb\u00e9 xarlatans de tot a cent, d\u2019aquells acostumats a fer passar bou per b\u00e8stia grossa.<\/p>\n
La pol\u00edtica, la religi\u00f3 i la cultura participen plenament d\u2019aquest mercat de marques i reputacions. Els pol\u00edtics s\u00f3n venedors de projectes que \u2014en el millor dels casos\u2014 obeeixen a la cerca del b\u00e9 com\u00fa i de l\u2019inter\u00e8s general. La reputaci\u00f3 dels pol\u00edtics \u00e9s un material sensible, inflamable i fr\u00e0gil, per la qual cosa obsessiona els equips dels l\u00edders dels partits i dels presidents dels governs. Una part de la batalla pol\u00edtica contempor\u00e0nia es desenvolupa en aquest terreny pantan\u00f3s: ho hem vist darrerament als Estats Units, al Regne Unit, a Fran\u00e7a, a Espanya, i tamb\u00e9 a Catalunya. Frenar les aspiracions d\u2019un adversari o destruir un rival acostumen a ser objectius absolutament assumits per aquells qui pensen que no podran guanyar de cap altra manera. Tothom t\u00e9 al cap exemples recents \u2014lamentables\u2014 d\u2019aquesta manera de fer.<\/p>\n
Aix\u00f2 no \u00e9s nou. Maquiavel ja hi va pensar. A El Pr\u00edncep<\/em>, el florent\u00ed hi escriu uns consells molt clars: \u201cAix\u00ed, doncs, un pr\u00edncep ha de tenir molta cura que no li surti mai de la boca res que no sigui ple de les cinc qualitats esmentades i que sembli, en veient-lo i sentint-lo, tot compassi\u00f3, tot lleialtat, tot integritat, tot religi\u00f3. I no hi ha res que calgui m\u00e9s aparentar- ne la pr\u00e0ctica com aquesta darrera qualitat. Els homes, generalment, jutgen m\u00e9s pels ulls que per les mans, perqu\u00e8 a tothom \u00e9s perm\u00e8s de veure-hi, per\u00f2 a ben pocs de tocar. Tothom veur\u00e0 el que tu sembles, pocs s\u2019adonaran del que ets, i aquests pocs no gosaran oposar- se a l\u2019opini\u00f3 de la majoria que tingui el poder de l\u2019estat que els defensa.\u201d La recepta de Maquiavel \u00e9s v\u00e0lida avui, per\u00f2, des de llavors, han canviat dues coses que cal tenir en compte. Primera: s\u2019han multiplicat d\u2019una manera exponencial les pantalles que permeten veure-hi i ser vist. Segona: l\u2019\u00e0mbit del secret que va unit al poder ha entrat en crisi i tots els detalls dels poderosos poden ser escrutats de mil maneres diferents, igual que la privacitat de qualsevol ciutad\u00e0 an\u00f2nim \u00e9s una dimensi\u00f3 assetjada constantment. El paradigma de Maquiavel s\u2019ha fet m\u00e9s complex i m\u00e9s perill\u00f3s.<\/p>\n La reputaci\u00f3 \u00e9s ara un territori de detalls i de microdetalls. Tot compta. Qualsevol frase secund\u00e0ria d\u2019un dirigent destacat en una conversa telef\u00f2nica privada pot desencadenar un esc\u00e0ndol de dimensions internacionals. D\u2019alguna manera, s\u2019ha dilu\u00eft aquella barrera que Maquiavel teoritzava entre \u201cser\u201d i \u201csemblar\u201d. At\u00e8s que ens exposem tant als altres, at\u00e8s que els focus i les c\u00e0meres s\u00f3n incomptables, la reputaci\u00f3 ja no t\u00e9 a veure amb all\u00f2 que projectem, sin\u00f3 amb all\u00f2 que som en realitat. La societat del simulacre descrita a finals del segle XX per Baudrillard ha donat lloc \u2014sense voler-ho\u2014 a la societat de l\u2019autenticitat hipermediada: els pol\u00edtics que triomfen s\u00f3n els que aconsegueixen fer creure que no fan teatre, els que traslladen una imatge radicalment vera\u00e7 d\u2019ells mateixos, fins i tot a costa dels seus defectes. Penseu en Donald Trump i la seva barroeria o en Ada Colau i la seva arrog\u00e0ncia (\u201cs\u00f3c el rostre de la nova Europa\u201d, va declarar l\u2019alcaldessa a un important diari itali\u00e0 el gener passat). Trump, Colau i d\u2019altres \u2014m\u00e9s enll\u00e0 de les \u00f2bvies difer\u00e8ncies de discurs entre ells\u2014 han ent\u00e8s que la bona reputaci\u00f3 \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019una expressi\u00f3 molt directa i franca, d\u2019una actuaci\u00f3 descarnada i extrema davant del p\u00fablic. Aquesta autenticitat pel broc gros \u00e9s la millor manera que tenen molts pol\u00edtics nous de representar la seva dist\u00e0ncia respecte de la classe pol\u00edtica convencional, desacreditada \u2014en part\u2014 per la crisi econ\u00f2mica, per la corrupci\u00f3 i per les diverses avaries del sistema democr\u00e0tic.<\/p>\n Per\u00f2 la bona i la mala reputaci\u00f3 s\u00f3n oscil\u00b7lacions potser (en el fons) secund\u00e0ries en un present marcat per la velocitat vertiginosa dels esdeveniments i l\u2019acumulaci\u00f3 monstruosa de dades (tan accessibles com immediatament oblidables). Aix\u00f2 explicaria que tants personatges que han actuat de forma execrable passegin avui tranquil\u00b7lament pels carrers mentre les seves v\u00edctimes pateixen i la majoria de gent ja no recorda el mal que aquests miserables han fet.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entre d\u2019altres activitats, l\u2019esclat d\u2019Internet i les xarxes socials ha creat el negoci suculent de la bona reputaci\u00f3 i un ex\u00e8rcit nombr\u00f3s d\u2019experts a conservar-la, restituir-la i, si cal, enfonsar-la….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4301"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4301"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4301\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}