\t\t\t\t<\/p>\n
Els partits neixen i moren, s\u00f3n els espais pol\u00edtics el que interessa de deb\u00f2. Ara desapareix definitivament Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, com al seu dia \u2013per exemple\u2013 va desapar\u00e8ixer el PSUC. \u00c9s normal que els dirigents, els militants i els simpatitzants sentin tristesa quan cal enterrar les sigles que han defensat, per\u00f2 no cal confondre mai els instruments amb els objectius. Tots els partits s\u00f3n instruments, organitzacions que pretenen representar sensibilitats, valors i interessos, amb la finalitat de governar, legislar i influir en la societat. Si no s\u00f3n \u00fatils per articular espais socioelectorals, no tenen ra\u00f3 de ser.<\/p>\n
La Uni\u00f3 de l\u2019etapa republicana va ser un admirable partit contra corrent que es va avan\u00e7ar a la seva \u00e8poca, era un vehicle minoritari que prefigurava la moderna democr\u00e0cia cristiana que seria clau en l\u2019Europa de despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. No encaixava en un m\u00f3n dominat pels totalitarismes i la viol\u00e8ncia. El seu reformisme social era mal vist pels revolucionaris i pels reaccionaris. Uns odiaven el seu ideari socialcristi\u00e0 i d\u2019altres odiaven el seu catalanisme i la seva fidelitat a la Rep\u00fablica. Carrasco i Formiguera, el seu l\u00edder, va ser afusellat per ordre de Franco.<\/p>\n
Despr\u00e9s del franquisme, els democristians eren una marca desconeguda a les Espanyes. La coalici\u00f3 amb Converg\u00e8ncia \u2013despr\u00e9s convertida en federaci\u00f3\u2013 va fer d\u2019Uni\u00f3 un partit sat\u00e8l\u00b7lit que no va mesurar mai \u2013fins al divorci final\u2013 el seu pes en la societat. Beneficiada pel poder institucional de CiU, l\u2019organitzaci\u00f3 de Duran Lleida va actuar m\u00e9s com a lobby que com a grup amb vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria. Les pugnes entre els dos socis eren una gesticulaci\u00f3 ritual mitjan\u00e7ant la qual Duran i els seus mantenien unes quotes que no s\u2019havien contrastat mai amb la realitat. D\u2019altra banda, a Pujol ja li anava b\u00e9 aquesta tensi\u00f3 cr\u00f2nica per all\u00f2 del divide et impera.<\/p>\n
No va existir mai un espai socioelec\u00adtoral d\u2019Uni\u00f3, va existir nom\u00e9s l\u2019espai de CiU, que era la marca que es presentava a totes les eleccions. Malgrat la seva homologaci\u00f3 internacional, Uni\u00f3 no tenia prou for\u00e7a per buscar el vot en solitari. El nomenament de Mas com a successor de Pujol va posar fi a les aspiracions de Duran. Despr\u00e9s, l\u2019impacte del proc\u00e9s sobiranista (m\u00e9s el desgast de les sigles convencionals) va fer la resta.<\/p>\n
Les urnes han dit que el catalanisme autonomista de centredreta no t\u00e9 espai. Els democristians que van crear el partit Dem\u00f2crates i els dirigents del PDECat repeteixen que hi ha un espai de centre-dreta independentista que s\u2019ha d\u2019articular, per\u00f2 ho fan per separat i sense acabar-s\u2019ho de creure. Els d\u2019Antoni Castell\u00e0 van sempre de bracet d\u2019ERC i els de Marta Pascal estan obsessionats a ser m\u00e9s socialdem\u00f2crates que ning\u00fa. No hav\u00edem quedat que un pa\u00eds normal t\u00e9 dretes i esquerres? No hav\u00edem quedat que sense aut\u00e8ntic debat d\u2019idees no hi ha pol\u00edtica responsable?<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els partits neixen i moren, s\u00f3n els espais pol\u00edtics el que interessa de deb\u00f2. Ara desapareix definitivament Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, com al seu dia \u2013per exemple\u2013 va desapar\u00e8ixer el PSUC. \u00c9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4308"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4308"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4308\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}