\t\t\t\t<\/p>\n
Enguany es commemora el quarant\u00e8 aniversari del retorn del president Josep Tarradellas i del restabliment de la Generalitat. Encara que la seva arribada a Catalunya no va ser fins al 23 d\u2019octubre del 1977, els actes oficials per celebrar aquell esdeveniment ja han comen\u00e7at aquesta setmana. Per aix\u00f2, dilluns, vam tenir ocasi\u00f3 de veure reunits, i asseguts un al costat de l\u2019altre, tots els presidents del pa\u00eds des del 1980, de Jordi Pujol a Carles Puigdemont, passant per Pasqual Maragall, Jos\u00e9 Montilla i Artur Mas. Les institucions encarnen la continu\u00eftat de la hist\u00f2ria i la fotografia de tots els mandataris posteriors a Tarradellas diu molt de la societat catalana i del m\u00ednim com\u00fa denominador que ens articula. Si tingu\u00e9ssim m\u00e9s sentit d\u2019Estat, sabr\u00edem valorar amb m\u00e9s generositat tot all\u00f2 que vincula unes figures tan diferents des del punt de vista ideol\u00f2gic, generacional i personal.<\/p>\n
Coincideix aquesta efem\u00e8ride amb el comentari d\u2019un alumne al qual vaig recomanar la lectura del llibre Els quatre presidents<\/em> (L\u2019Aven\u00e7, 2010), un conjunt molt interessant d\u2019entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla, seleccionat per Josep M. Mu\u00f1oz. El jove estudiant \u2013interessat en la hist\u00f2ria i la pol\u00edtica\u2013 em diu que all\u00f2 que m\u00e9s li crida l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquests testimonis \u00e9s la voluntat d\u2019autogovern que expressen els quatre l\u00edders. Ben vist. M\u00e9s enll\u00e0 de cada \u00e8poca i de cada sensibilitat, la presid\u00e8ncia \u00e9s la plasmaci\u00f3 d\u2019aquesta idea de govern propi, que no pot reduir-se nom\u00e9s a la soluci\u00f3 auton\u00f2mica perqu\u00e8 \u00e9s anterior a l\u2019Espanya de les autonomies. Enric Prat de la Riba va presidir la Mancomunitat perqu\u00e8 la Generalitat moderna encara no existia, per\u00f2 ning\u00fa no dubta que tot el seu pensament i la seva acci\u00f3 tenien com a meta un autogovern al m\u00e9s ambici\u00f3s possible, en aquell moment dins del marc deteriorat de l\u2019Espanya de la Restauraci\u00f3.<\/p>\n Tot observant la foto dels presidents que hem tingut, he pensat que podem dividir-los en dos grups: idealistes i pragm\u00e0tics. D\u2019aquesta manera, en l\u2019equip dels idealistes, hi poso Maragall i Puigdemont, mentre en l\u2019equip dels pragm\u00e0tics hi poso Tarradellas, Pujol i Montilla. El cas de Mas \u00e9s molt especial perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanic que reinventa els seus plantejaments i la seva personalitat p\u00fablica des de la presid\u00e8ncia: comen\u00e7a amb un estil de ressons tecnocr\u00e0tics i acaba fent un paper fort de pont entre dues \u00e8poques i dues visions del catalanisme; en aquest sentit, podem concloure que Mas \u00e9s un pragm\u00e0tic desenganyat que no t\u00e9 m\u00e9s remei que abra\u00e7ar l\u2019idealisme per abordar una reformulaci\u00f3 del projecte hist\u00f2ric del nacionalisme moderat.<\/p>\n Que Puigdemont \u00e9s un idealista em sembla que no necessita gaire argumentaci\u00f3: \u00e9s un activista independentista des de sempre i arriba a president de retruc, sense haver-ho esperat mai, mogut per un \u00fanic objectiu i amb data de caducitat. En canvi, l\u2019idealisme de Maragall no \u00e9s tan evident, per\u00f2 \u00e9s d\u2019igual o m\u00e9s consist\u00e8ncia que el de l\u2019actual inquil\u00ed de la Casa dels Canonges. El net de Joan Maragall \u00e9s el darrer catalanista que t\u00e9 la convicci\u00f3 que pot impulsar la reforma profunda d\u2019Espanya, per fer-la m\u00e9s oberta i m\u00e9s plural, i per aix\u00f2 posa damunt la taula el nou Estatut, que veu com l\u2019accelerador d\u2019un federalisme hisp\u00e0nic per la porta del darrere. Si aix\u00f2 no \u00e9s idealisme, ja em direu qu\u00e8 ho \u00e9s. Amb Maragall, el vell anhel del catalanisme pol\u00edtic de construir una altra Espanya toca fons i desemboca en l\u2019atzucac del TC. L\u2019aposta maragallista \u00e9s noble per\u00f2 el resultat provoca un terratr\u00e8mol. Sense aquest idealisme tena\u00e7, Maragall no hauria estat el gran alcalde dels Jocs Ol\u00edmpics del 1992 ni el constructor de la Barcelona que avui s\u2019ha fet un lloc entre les grans \u00adcapitals.<\/p>\n En l\u2019equip dels pragm\u00e0tics, Tarradellas, Pujol i Montilla comparteixen tres virtuts, m\u00e9s enll\u00e0 de les \u00f2bvies difer\u00e8ncies: tenen estrat\u00e8gies clares, treballen posant els llums llargs i s\u00f3n negociadors experts. Sense pragmatisme, Tarradellas no s\u2019hauria ent\u00e8s amb Adolfo Su\u00e1rez, ni Pujol hauria contribu\u00eft a la governabilitat de l\u2019Estat amb socialistes i populars, ni Montilla hauria acceptat i mantingut una coalici\u00f3 de govern amb ERC. Amb tot, aquest pragmatisme, a vegades, els va revestir d\u2019un exc\u00e9s de confian\u00e7a, que va tapar problemes de fons. Tarradellas va menysprear els partits, Pujol no va acceptar un acord amb els republicans ofert per Carod-Rovira, i Montilla no va aprofitar que tenia tot el poder local i auton\u00f2mic per conjurar el desgast del PSC.<\/p>\n Dit aix\u00f2, no em quedaria tranquil si no afeg\u00eds que els que semblen pragm\u00e0tics acaben \u2013davant determinades circumstancies\u2013 practicant l\u2019idealisme, i els que semblen idealistes poden protagonitzar tamb\u00e9 episodis de clara realpolitik. Per exemple, nom\u00e9s un idealisme de pedra picada explica que Tarradellas fos capa\u00e7 d\u2019interpretar amb total convenciment el paper de president quan la dictadura de Franco semblava eterna. I nom\u00e9s un realisme responsable explica que Puigdemont intenti esgotar totes les possibilitats d\u2019organitzar un refer\u00e8ndum pactat, malgrat les negatives repetides de Rajoy i els seus ministres.<\/p>\n \n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Enguany es commemora el quarant\u00e8 aniversari del retorn del president Josep Tarradellas i del restabliment de la Generalitat. Encara que la seva arribada a Catalunya no va ser fins al…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4312"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4312"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4312\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}