\t\t\t\tL\u2019independentisme catal\u00e0 no se sap relacionar amb el m\u00f3n dels “comuns”. Passa de l\u2019amor a l\u2019odi en cosa d\u2019hores, i acostuma a bascular de manera reactiva: elogis encesos i paternalistes o b\u00e9 atacs furibunds, m\u00e9s propis d\u2019un enamorat que se sent enganyat que d\u2019un moviment pol\u00edtic que estableix un di\u00e0leg\/compet\u00e8ncia amb un altre partit o moviment. S\u00e9 que aix\u00f2 est\u00e0 sobredimensionat a les xarxes socials i que la realitat \u00e9s segurament menys bel\u00b7licosa, per\u00f2 no menys nerviosa. Ara que neix un partit amb voluntat d\u2019articular tota l\u2019esquerra m\u00e9s o menys alternativa (per b\u00e9 que ICV \u00e9s tan oficial com el PSC), \u00e9s convenient analitzar el fenomen amb imprescindible fredor.<\/p>\n
El que representa Ada Colau m\u00e9s les restes d\u2019ICV m\u00e9s els podemites locals tenen ara una gran oportunitat i no la pensen deixar escapar: menjar-se un tros (el m\u00e9s gran possible) del past\u00eds electoral que abans era del PSC, alhora que intenten cr\u00e9ixer i ser dominants \u2013all\u00f2 de l\u2019hegemonia- en \u00e0mbits t\u00edpics de l\u2019esquerra cl\u00e0ssica com els sindicats, el m\u00f3n associatiu i la universitat. La crisi del bipartidisme i del socialisme \u2013a Espanya i Catalunya- dona ales als inventors d\u2019aquesta operaci\u00f3. L\u2019Ajuntament de Barcelona \u00e9s la nau ins\u00edgnia d\u2019aquesta nova\/vella esquerra que recicla discursos que jo ja havia sentit quan tenia vint anys.<\/p>\n
D\u2019altra banda, el malestar contra els partits convencionals i la corrupci\u00f3, el clima populista i la natural tend\u00e8ncia catalana a les receptes puristes acaben de propulsar l\u2019atractiu dels comuns. Que Colau governi amb el socialista Collboni \u2013a qui acusava de m\u00e0fia fa quatre dies- \u00e9s una dada irrellevant a efectes de la propaganda neo-peronista que tapa una gesti\u00f3 municipal m\u00e9s conservadora que no sembla. La mem\u00f2ria dels electors \u00e9s sempre ef\u00edmera.<\/p>\n
L\u2019\u00fanic factor que frena de manera objectiva el creixement electoral dels “comuns” a Catalunya \u00e9s el moviment independentista i, m\u00e9s concretament, ERC i la CUP. Els republicans volen ampliar la seva centralitat penetrant en el mercat socialista i els cupaires no renuncien a consolidar un espai anticapitalista. Des d\u2019ubicacions diferents, ambdues formacions fan nosa als comuns, que aspiren a convertir-se en el PSC del futur sense renunciar a la gesticulaci\u00f3 pseudo-revolucion\u00e0ria (que pugui atreure part dels votants cupaires). El fet \u00e9s que l\u2019agenda independentista complica, ara com ara, l\u2019expansi\u00f3 del negoci dels comuns. Per\u00f2 el nou partit de Colau i Xavier Dom\u00e8nech es pot permetre tenir paci\u00e8ncia: la seva missi\u00f3 \u00e9s arribar fresc a un escenari on els independentistes \u2013m\u00e9s o menys perjudicats- hagin de refer la seva estrat\u00e8gia i el seu relat.<\/p>\n
En aquest context, no t\u00e9 cap sentit que els independentistes dediquin tanta energia a fer retrets amargs als dirigents dels “comuns” i companyia, per molt que els discursos de Coscubiela provoquin butllofes. Com no tenia sentit que, fa un temps, els mateixos independentistes (d\u2019esquerres) intentessin tothora \u201cla seducci\u00f3\u201d dels “podemites” per la via de donar-los la ra\u00f3 en gaireb\u00e9 tot, extrem rid\u00edcul. Ni atacs viscerals ni fer-los la gara-gara. El projecte dels “comuns” no \u00e9s la independ\u00e8ncia, i no passa res. Cal valorar molt positivament que acceptin el refer\u00e8ndum. Fustigar-los nit i dia no els far\u00e0 canviar de parer. I no passar\u00e0 com amb la Uni\u00f3 de Duran: aquests no es trencaran pel mig. Una altra cosa \u00e9s que republicans i cupaires s\u2019esforcin perqu\u00e8 els electors \u201caut\u00e8nticament d\u2019esquerres\u201d que voten Iglesias i Colau es plantegin agafar una altra papereta.<\/p>\n
Dels “comuns”, el principal problema no \u00e9s la fe en reformar Espanya, sin\u00f3 l\u2019habilitat en vendre com a nova la ferralla m\u00e9s tronada.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019independentisme catal\u00e0 no se sap relacionar amb el m\u00f3n dels “comuns”. Passa de l\u2019amor a l\u2019odi en cosa d\u2019hores, i acostuma a bascular de manera reactiva: elogis encesos i paternalistes…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4316"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4316"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4316\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4316"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4316"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4316"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}