<\/p>\n
El compte de Twitter del Teatre Nacional de Catalunya va difondre aquesta frase del poeta i pintor Narc\u00eds Comadira dilluns passat, dia mundial del Teatre: \u201cAvui, pol\u00edtics i tertulians fan teatre. La gent de teatre, en canvi, construeix la realitat\u201d. No \u00e9s pas cap novetat, aix\u00f2. La pol\u00edtica sempre ha estat una representaci\u00f3, des del dia en qu\u00e8 el cap del primer clan que ca\u00e7ava mamuts va voler deixar ben clar qui donava les ordres. La pol\u00edtica \u00e9s inseparable de la seva posada en escena, la qual cosa \u00e9s anterior a la mediatitzaci\u00f3 contempor\u00e0nia dels discursos i dels gestos pol\u00edtics. Hannah Arendt ens fa avinent que \u201cl\u2019arrel de l\u2019antiga estima per la pol\u00edtica \u00e9s la convicci\u00f3 que l\u2019home (…) apareix i es confirma en l\u2019espai de la parla i l\u2019acci\u00f3, i que aquestes activitats, malgrat la seva futilitat material, posseeixen una qualitat perdurable per si mateixes perqu\u00e8 creen la seva pr\u00f2pia remembran\u00e7a\u201d. La pol\u00edtica tendeix a no tenir mem\u00f2ria, per\u00f2 el teatre pol\u00edtic, paradoxalment, anhela fixar un relat i uns s\u00edmbols en la ciutadania entesa com a p\u00fablic.<\/p>\n
No, el problema no \u00e9s que els pol\u00edtics avui facin teatre. Sempre n\u2019han fet i sempre en faran, inclosos aquells que diuen que no en fan (i que acostumen a ser els que amb m\u00e9s cura preparen la funci\u00f3). Pol\u00edtica \u2013ho repeteixo\u2013 \u00e9s saber representar un paper especial davant dels altres, a m\u00e9s de gestionar, triar les prioritats, arribar a acords i, sobretot, prendre decisions que afectaran milions de persones. El problema no \u00e9s el teatre sin\u00f3 el teatre dolent. I que el p\u00fablic no s\u00e0piga distingir els espectacles p\u00e8ssims dels que s\u00f3n excel\u00b7lents. Tots els pol\u00edtics fan teatre, per\u00f2 n\u2019hi ha uns que assoleixen l\u2019\u00e8xit a partir de textos, muntatges i recursos molt tronats, molt rancis i molt tramposos. Vaig pensar-hi arran de dos esdeveniments recents: el m\u00edting de Susana D\u00edaz per anunciar oficialment la seva candidatura a les prim\u00e0ries del PSOE (escortada per Gonz\u00e1lez i Guerra) i la intervenci\u00f3 de Mariano Rajoy abans-d\u2019ahir a Barcelona, per prometre inversions en infraestructures davant de dirigents empresarials i d\u2019algunes entitats. La primera vol arribar aviat al palau de la Moncloa mentre que el segon ja fa temps que hi \u00e9s.<\/p>\n
Rajoy i D\u00edaz s\u00f3n actors de car\u00e0cter posats a fer d\u2019estrelles. En el paper de l\u00edders resulten poc cre\u00efbles, tot i que han aconseguit que algunes de les seves virtuts menors semblin atributs excepcionals, perqu\u00e8 en un entorn mediocre la propietat de saber resistir es disfressa de talent. De la mateixa manera que el control de l\u2019aparell tapa perfectament la manca d\u2019idees. No es tracta de casos \u00fanics, esclar. Arthur Miller t\u00e9 un assaig delici\u00f3s titulat La pol\u00edtica i l\u2019art d\u2019actuar<\/em>. Segons el fam\u00f3s dramaturg nord-americ\u00e0, \u201cl\u2019actor vol no solament que el p\u00fablic es deixi enganyar per la seva actuaci\u00f3 i que l\u2019admiri sin\u00f3 tamb\u00e9 que l\u2019estimi\u201d. La mena de veritat que el teatre ofereix mitjan\u00e7ant l\u2019artifici nom\u00e9s arriba plenament quan l\u2019int\u00e8rpret aconsegueix fer oblidar justament que \u00e9s una ficci\u00f3; en el teatre pol\u00edtic, aix\u00f2 \u00e9s a les mans de molt pocs. Miller posa com a gran exemple el president Franklin D. Roosevelt, \u201cque posse\u00efa el poder impactant de l\u2019 star, l\u2019estrella, davant del qual tota resist\u00e8ncia es fon\u201d.<\/p>\n Certament, ni D\u00edaz ni Rajoy tenen res a veure amb Roosevelt. De fet, s\u00f3n l\u2019altra cara de la moneda. La socialista i el popular s\u00f3n experts en parlar sense dir res i han aconseguit convertir l\u2019obvietat en un material que substitueix la confian\u00e7a. A manca de l\u00edders amb visi\u00f3 i autoritat, aquesta mena de pol\u00edtics ofereixen un producte que no entusiasma ning\u00fa, per\u00f2 que es pot imposar f\u00e0cilment entre els segments m\u00e9s conservadors de la societat, des de votants que tenen al\u00b7l\u00e8rgia a qualsevol canvi fins a determinats blocs dirigents que s\u2019han resignat a una forma de mal menor que ofereix tranquil\u00b7litat a canvi de zero imaginaci\u00f3.<\/p>\n El cap del Govern espanyol ha anunciat solemnement una inversi\u00f3 de 4.200 milions en infraestructures a Catalunya fins al 2020 i el p\u00fablic ha reaccionat, en el millor dels casos, amb un elegant escepticisme. Per qu\u00e8? En primer lloc, perqu\u00e8 hi ha una mica de mem\u00f2ria. I, en segon lloc, perqu\u00e8 tota sobreactuaci\u00f3 teatral \u201cllan\u00e7a un dubte sobre el text\u201d, en paraules de l\u2019autor novaiorqu\u00e8s. El gui\u00f3 que va recitar Rajoy dimarts no \u00e9s nou, com va notar Manel P\u00e9rez: es tracta d\u2019una s\u00e8rie de promeses \u201cque els presents ja havien sentit, de manera semblant o pr\u00e0cticament id\u00e8ntica, una infinitat de vegades\u201d. \u00c9s un teatre molt vist i representat sense cap convicci\u00f3, amb aquella rutina amb qu\u00e8 una companyia incapa\u00e7 de renovar-se intenta captar espectadors (de prov\u00edncies) per anar fent.<\/p>\n Quan els problemes s\u00f3n greus, toca que el teatre pol\u00edtic sigui ambici\u00f3s. No \u00e9s el cas. Tenim el que tenim. \u201cEn plena representaci\u00f3 d\u2019una obra teatral \u2013escriu Miller\u2013 no \u00e9s possible que un dels personatges principals decideixi abandonar l\u2019escena sense destruir dr\u00e0sticament tota la il\u00b7lusi\u00f3. Perqu\u00e8 es pugui dir que el sistema ha funcionat no es pot permetre que ning\u00fa deixi d\u2019actuar\u201d. Per\u00f2 actuar no \u00e9s nom\u00e9s dir el paper de qualsevol manera.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El compte de Twitter del Teatre Nacional de Catalunya va difondre aquesta frase del poeta i pintor Narc\u00eds Comadira dilluns passat, dia mundial del Teatre: \u201cAvui, pol\u00edtics i tertulians fan…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4322"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4322"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4322\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5083,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4322\/revisions\/5083"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4322"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4322"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4322"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}