<\/p>\n
Es poden guanyar les eleccions i perdre el que es denominen guerres culturals o batalles per l\u2019hegemonia. Ho explica molt b\u00e9 Michael Ignatieff en les seves mem\u00f2ries pol\u00edtiques. Per\u00f2 aix\u00f2 no passa nom\u00e9s al Canad\u00e0, esclar. A Catalunya, sense anar m\u00e9s lluny, tenim el cas de la llarga etapa de governs de Jordi Pujol: sempre va ser una estructura institucional sense suports en el m\u00f3n cultural, art\u00edstic i dels acad\u00e8mics socials, fins al punt que la creaci\u00f3 de la Universitat Pompeu Fabra \u2013projecte emblem\u00e0tic\u2013 va posar en clamorosa evid\u00e8ncia l\u2019escassa capacitat del pujolisme per generar complicitats. El pol\u00edtic convergent sempre s\u2019ha mogut de manera insegura i a la defensiva en el m\u00f3n cultural i de les idees, llevat de l\u2019etapa inicial de Max Cahner, que sabia molt b\u00e9 el que volia fer, per\u00f2 tenia escassa cintura pol\u00edtica per desplegar-ho. Per estalviar-se problemes, Artur Mas va confiar aquesta cartera a Ferran Mascarell, amb la qual cosa admetia \u2013sense adonar-se\u2019n\u2013 que el seu partit no havia pensat seriosament sobre un aspecte central de la vida p\u00fablica. Un dia l\u2019hi vaig dir a Jaume Ciurana, que \u2013com Xavier Trias\u2013 tenia com a principal objectiu \u201cquedar b\u00e9\u201d amb els que sempre el van menysprear i combatre. Van haver d\u2019esperar el conflicte de Can Vies i el show demag\u00f2gic de Ciutat morta<\/em> per adonar-se de l\u2019error del seu plantejament.<\/p>\n Ara, l\u2019emerg\u00e8ncia de Podem i d\u2019Ada Colau projecta suposades batalles per l\u2019hegemonia, que \u00e9s un terme cl\u00e0ssic del marxisme que els comuns han tornat a posar en circulaci\u00f3, amb aquest gust que tenen per guarnir de ret\u00f2rica pseudorevolucion\u00e0ria el m\u00e0rqueting electoral. A Madrid, el frac\u00e0s de l\u2019aposta d\u2019Iglesias per arribar al poder per la via r\u00e0pida ha creat inquietud entre els seus votants. Per mantenir la tensi\u00f3 del relat podemita i acontentar les bases m\u00e9s mobilitzades, el l\u00edder de Podem ha demanat recentment que TVE deixi d\u2019emetre misses. Un cop han aparcat sine die la il\u00b7lusi\u00f3 republicana (les enquestes diuen que la Corona recupera punts entre \u201cels de baix\u201d), els guionistes de la formaci\u00f3 morada han actualitzat les pulsions anticlericals, per diferenciar-se. \u00c9s un recurs f\u00e0cil i tronat. Als enginyers de la nova pol\u00edtica els ha fallat la vista: una cosa \u00e9s oposar-se a un bus estrafolari de propaganda ultracat\u00f2lica que es desacredita sola i una altra \u2013de ben diferent\u2013 \u00e9s impedir que les iaies puguin seguir des de casa la missa del diumenge. La relliscada \u00e9s t\u00edpica d\u2019all\u00f2 que Bernard Crick anomena \u201cpol\u00edtica estudiantil\u201d, que \u00e9s \u2013sigui dit de passada\u2013 la que sovint fa la CUP.<\/p>\n M\u00e9s trellat t\u00e9 l\u2019habilitat de l\u2019equip de Colau a l\u2019hora de simular guerres culturals a la capital catalana, una gesticulaci\u00f3 que compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019alguns sectors miops de l\u2019independentisme. Casos com l\u2019exposici\u00f3 del Born amb l\u2019est\u00e0tua de Franco, el preg\u00f3 de P\u00e9rez And\u00fajar i la intervenci\u00f3 art\u00edstica (carrets de supermercat) al Fossar de les Moreres han servit per construir la faula d\u2019uns comuns cosmopolites assetjats per hiperventilats de l\u2019estelada, \u00fatils per fer la caricatura. \u00c9s un intent de reedici\u00f3 de la vella polaritzaci\u00f3 maragallisme-pujolisme. Que hi hagi independentistes que piquen aquest ham diu m\u00e9s sobre certes febleses de convergents i republicans que sobre els m\u00e8rits dels comuns. Alguns activistes medi\u00e0tics del colauisme etiqueten aquestes topades (amplificades a les xarxes) com a guerra per l\u2019hegemonia, per\u00f2 la cosa no t\u00e9 consist\u00e8ncia. Sobretot perqu\u00e8 \u2013malauradament\u2013 el proc\u00e9s ha tapat el que hauria de ser un veritable combat d\u2019idees, propi d\u2019una societat oberta i plural.<\/p>\n En aquest context, darrerament, s\u2019ha produ\u00eft una situaci\u00f3 que, en canvi, il\u00b7lumina sense voler una anomalia preocupant del nostre pa\u00eds. Em refereixo al nomenament i posterior reprovaci\u00f3 parlament\u00e0ria de Vicent Sanchis com a director de TV3. M\u00e9s enll\u00e0 de la mec\u00e0nica millorable de la designaci\u00f3 i de la seva oportunitat, ha quedat clar que \u2013segons alguns\u2013 el principal problema del periodista escollit \u00e9s no respondre al retrat robot que encaixa en l\u2019hegemonia real i confortable a Catalunya. Si Sanchis fos considerat d\u2019esquerres, la pol\u00e8mica hauria estat menor; en aquest cas, que l\u2019escollit sigui partidari de la independ\u00e8ncia no \u00e9s el gran obstacle, excepte per a Cs i el PP, partit que \u2013recordem-ho\u2013 va col\u00b7locar l\u2019ex-cap de premsa de S\u00e1nchez-Camacho a dirigir TVE. Els socialistes, els postcomunistes i els cupaires no haurien reprovat mai alg\u00fa amb segell oficial de periodista progre, perqu\u00e8 aquest \u00e9s el m\u00f3n donat per descomptat, el m\u00f3n “normal”. S\u00f3n menys leg\u00edtimes les posicions de Sanchis que les dels periodistes que Iceta, Coscubiela i Gabriel troben propers?<\/p>\n Cap pa\u00eds pot funcionar amb normalitat si nom\u00e9s uns tenen dret a expressar les \u00adseves idees sense ser penalitzats. Reprovar un professional pel seu pensament \u00e9s sectarisme. I \u00e9s tamb\u00e9 la prova m\u00e9s rotunda que \u00e9s urgent fer la batalla cultural i de les idees sense les cl\u00e0usules d\u2019exclusi\u00f3, les censures i les trampes posades pels que fa anys que s\u2019atorguen l\u2019exclusiva de la ra\u00f3, de la veritat i de les intencions \u00adnobles.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Es poden guanyar les eleccions i perdre el que es denominen guerres culturals o batalles per l\u2019hegemonia. Ho explica molt b\u00e9 Michael Ignatieff en les seves mem\u00f2ries pol\u00edtiques. Per\u00f2 aix\u00f2…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4325"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4325"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5079,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4325\/revisions\/5079"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}