\t\t\t\t<\/p>\n
El nou partit dels comuns \u2013ho tenim escrit des que la cosa era nom\u00e9s una intenci\u00f3\u2013 es basa en dues realitats m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol ret\u00f2rica i teoritzaci\u00f3 a la carta: l\u2019\u00e8xit del personatge Colau i la constataci\u00f3 que l\u2019espai del PSC \u00e9s ocupable amb facilitat, sobretot a Barcelona i a l\u2019\u00e0rea metropolitana. Des de Madrid, Pablo Iglesias i els seus van adonar-se \u2013sobretot gr\u00e0cies a les dues \u00faltimes eleccions generals\u2013 que l\u2019arrelament de Podem a Catalunya no es produir\u00e0 al marge de l\u2019alcaldessa de Barcelona, cosa que accepta tothom i que xoca nom\u00e9s amb les ambicions de Fachin, que sembla no entendre de qu\u00e8 va aquesta operaci\u00f3. Ara, a mesura que el proc\u00e9s catal\u00e0 rep xarop de bast\u00f3 judicial, queda clar que l\u2019artefacte constru\u00eft al voltant de Colau tamb\u00e9 pret\u00e9n ser \u2013abans que res\u00ad\u00ad\u2013 el partit de l\u2019endem\u00e0. Aquesta \u00e9s l\u2019opci\u00f3 que s\u2019oferir\u00e0 com a cura i desembussador despr\u00e9s d\u2019un possible col\u00b7lapse del full de ruta independentista.<\/p>\n
Colau tindr\u00e0 la benedicci\u00f3 de l\u2019 establishment local i dels poders de l\u2019Estat. Ja s\u2019ha vist a la capital catalana que els banderers de la nova pol\u00edtica borden per\u00f2 no mosseguen. Puigdemont fa m\u00e9s por que l\u2019antiga hero\u00efna de la PAH, esclar. Darrere del postureig peronista, els comuns escolten i segueixen els savis consells dels gerents maragallistes, perqu\u00e8 amb el menjar no s\u2019hi juga. La nova impostura servir\u00e0 per intentar guanyar la Generalitat quan sigui l\u2019hora. El partit de l\u2019endem\u00e0 no \u00e9s la desapareguda Uni\u00f3 de Duran Lleida ni el nou projecte impulsat per Fern\u00e1ndez Teixid\u00f3. El partit de l\u2019endem\u00e0 \u00e9s aquesta suma de postcomunistes, ecologistes i esquerres universit\u00e0ries, oferta reciclada per tenir c\u00e0rrecs i sous com fan tots els altres, incloent-hi els veterans d\u2019ICV, que s\u00f3n tan alternatius com la Mare de D\u00e9u de Montserrat. Es parla molt d\u2019hegemonia\u00ad, per\u00f2 tot \u00e9s menys sofisticat que no sembla: l\u2019objectiu \u2013leg\u00edtim\u2013 \u00e9s el poder institucional, res de nou sota el sol.<\/p>\n
El de Colau \u00e9s un partit pensat per cr\u00e9ixer enmig d\u2019un eventual frac\u00e0s independentista. Un partit clavat en el mainstream catal\u00e0 indolor: una mica catalanista i d\u2019esquerres, per\u00f2 sense molestar mai els poders f\u00e0ctics. Fent gestos de complicitat al socialisme de tota la vida, desgastat i declinant. I criticant i lloant alhora el municipalisme oficial que ha controlat l\u2019\u00e0rea metropolitana des del 1979 fins avui. La figura de Colau ho \u00e9s tot: una ideologia, un perfum i una marca, tota la resta \u00e9s secundari. Per aix\u00f2 els comuns s\u00f3n ambigus i contradictoris en la definici\u00f3 de principis, per aix\u00f2 poden prometre una Rep\u00fablica social sense posar en q\u00fcesti\u00f3 la monarquia espanyola, i no passa res. Doctrina l\u00edquida i folklore estudiantil per a un populisme que Madrid accepta com a mal menor, que els ministres del PP \u2013com hem vist\u2013 ja es fan fotos amb l\u2019alcaldessa. Pregunta obligada: qu\u00e8 far\u00e0 l\u2019ERC postproc\u00e9s davant d\u2019aix\u00f2?<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El nou partit dels comuns \u2013ho tenim escrit des que la cosa era nom\u00e9s una intenci\u00f3\u2013 es basa en dues realitats m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol ret\u00f2rica i teoritzaci\u00f3 a la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4327"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4327"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4327\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}