\t\t\t\tGibraltar sempre ha estat com la cama amputada que encara fa mal els dies de pluja. El penyal \u00e9s el membre fantasma que recorda l\u2019orgull ferit del nacionalisme espanyol davant del m\u00f3n. El Brexit podria convertit la queixa ritual de Madrid en una altra cosa i Londres \u2013abans que alg\u00fa s\u2019emocioni- ha deixat clar que defensar\u00e0 a peu i a cavall la voluntat de la poblaci\u00f3 de la roca, que no t\u00e9 cap inter\u00e8s a abra\u00e7ar la nacionalitat espanyola.<\/p>\n
El Tractat d\u2019Utrecht, pel qual aquest territori peninsular va passar a mans brit\u00e0niques, vincula l\u2019espanyolisme humiliat i dolen\u00e7\u00f3s amb el seu contrari: la mem\u00f2ria victoriosa de les tropes franco-castellanes en la guerra de Successi\u00f3, que va posar fi als furs dels catalans. En aquell moment, els anglesos van anar a la seva i \u2013com \u00e9s l\u00f2gic- aniran a la seva avui. Quan la darrera guerra civil, va tornar a passar el mateix. Els interessos s\u00f3n els interessos.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, fa gr\u00e0cia que un exministre de Margaret Thatcher amenaci amb donar empara a l\u2019independentisme catal\u00e0 per contrarestar les possibles maniobres del govern espanyol per alterar l\u2019status de Gibraltar. Per cert, cal recordar que la premier<\/em> conservadora va deixar morir Bobby Sands i nou membres m\u00e9s de l\u2019IRA que, l\u2019any 1981, van fer vaga de fam per exigir ser tractats com a presoners de guerra. Les ironies de l\u2019episodi s\u00f3n encara m\u00e9s recargolades si tenim en compte que el ministre Dastis rep els dards de la caverna per haver dit que Espanya no vetaria l\u2019ingr\u00e9s d\u2019Esc\u00f2cia a la UE si se separ\u00e9s del Regne Unit. De Gibraltar a Edimburg i tiro perqu\u00e8 em toca. Va ser un lapsus o un canvi de posici\u00f3?<\/p>\n Els gibraltarenys i els escocesos tenen reconegut el dret a decidir. Aquesta \u00e9s la gran difer\u00e8ncia amb els cas dels catalans. El pragmatisme i el liberalisme antic de Londres \u00e9s el que unifica aquestes dues situacions, on hi ha en joc no nom\u00e9s la sobirania d\u2019uns territoris sin\u00f3 la voluntat democr\u00e0tica de dues comunitats a qui es reconeix que han de ser consultades: gibraltarenys que no s\u2019imaginen sense passaport brit\u00e0nic i escocesos que volen repetir un refer\u00e8ndum perqu\u00e8 entenen que el Brexit ha modificat les promeses que van determinar el resultat del 18 de setembre del 2014. Els uns volen continuar dins del Regne Unit i els altres volen repensar-s\u2019ho a la llum de les noves regles de joc. La primera ministra de Sa Graciosa Majestat parla amb tothom, tamb\u00e9 amb la seva homologa escocesa. Ning\u00fa entendria que no ho fes.<\/p>\n Espanya no es va recuperar mai de la p\u00e8rdua del seu imperi, culminada amb les guerres de Cuba i Filipines, per no esmentar la penosa sortida del S\u00e0hara Occidental quan Franco agonitzava. En canvi, l\u2019imperi brit\u00e0nic es va anar dissolvent m\u00e9s tard, i els seus gestors van intentar capgirar el relat decadent per evitar visions tr\u00e0giques, que s\u00f3n les t\u00edpiques de l\u2019imaginari espanyol des del 1898 fins ara. La grandesa imperial brit\u00e0nica es va comen\u00e7ar a esquerdar amb la independ\u00e8ncia d\u2019Irlanda (excepte els sis comptats del Nord, un cas molt particular on la viol\u00e8ncia va senyorejar durant d\u00e8cades) i, poc a poc, van anar caient totes les peces del mapa. Malgrat la descolonitzaci\u00f3 i la puixan\u00e7a dels Estats Units, Londres no va renunciar al seu paper de gran metr\u00f2poli. Des d\u2019all\u00ed, mai han deixat de sortir idees i modes que obren camins. El nacionalisme espanyol \u00e9s inevitablement un sentit primari i excloent de la propietat mentre el patriotisme brit\u00e0nic \u2013amb o sense Brexit- reposa en llibertats assentades i equilibris molt complexos.<\/p>\n Catalunya no ha d\u2019esperar l\u2019ajut de ning\u00fa, tampoc dels anglesos. No ens enganyem. Per\u00f2 Madrid tampoc podr\u00e0 fer ballar Londres al so del seu timbal.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Gibraltar sempre ha estat com la cama amputada que encara fa mal els dies de pluja. El penyal \u00e9s el membre fantasma que recorda l\u2019orgull ferit del nacionalisme espanyol davant…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4329"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4329"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4329\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4329"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4329"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4329"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}