\t\t\t\t<\/p>\n
Norman Mailer va escriure un article sobre Lyndon Johnson en el qual deixa caure una sent\u00e8ncia molt \u00fatil per comprendre algunes coses que es repeteixen en temps i llocs molt diferents: \u201cL\u2019\u00faltima possessi\u00f3 de la propietat pol\u00edtica \u00e9s l\u2019ego, l\u2019ego intacte, l\u2019ego brunyit per la flama institucional i reverencial\u201d. Segons l\u2019escriptor nord-americ\u00e0, \u201cels homes la vida dels quals es construeix sobre l\u2019ego poden morir de qualsevol malaltia dolorosa excepte una: no poden resistir la dissoluci\u00f3 del seu ego, ja que en aquest cas no els queda res amb qu\u00e8 fer front a l\u2019emoci\u00f3, res tret d\u2019arrossegar-se als peus de l\u2019enemic; \u00e9s el preu primitiu a pagar per la possessi\u00f3 de propietats que no tenen valor moral\u201d. La pregunta \u00e9s obligada: pesa m\u00e9s l\u2019ego o la veritat quan el nyap il\u00b7lumina el rac\u00f3 fosc?<\/p>\n
L\u2019ego \u00e9s el refugi final mitjan\u00e7ant el qual el deshonor es pot disfressar de simple distracci\u00f3, desmem\u00f2ria o imper\u00edcia. \u00c9s millor passar per ser una mica ximple que carregar amb la culpa d\u2019apagar \u201cla flama institucional i reverencial\u201d a qu\u00e8 al\u00b7ludia l\u2019autor de Els nus i els morts<\/em>. Al pol\u00edtic que fa moltes d\u00e8cades que viatja en cotxe oficial se li suposa un gran ofici, cosa que no deixa de ser la cuirassa d\u2019aquell ego ent\u00e8s com a tresor a protegir. Per\u00f2 el pol\u00edtic supervivent no es pot contenir i, davant les preguntes del rival novell que l\u2019irrita, comet l\u2019error de vantar-se de la seva llarga experi\u00e8ncia, comet la relliscada fatal: treu llavors la bandera de la impu\u00adnitat sota de l\u2019orgull desbocat. Es \u00adreivindica \u2013guardi\u00e0 del seu ego\u2013 com el servidor fidel a la p\u00e0tria, a l\u2019Estat, a l\u2019administraci\u00f3 i a tot aix\u00f2 que la seva acci\u00f3 \u2013precisament\u2013 denigra i cor\u00adroeix. El curtcircuit \u00e9s sensacional i m\u00e9s ho seria si aix\u00f2 pass\u00e9s en una democr\u00e0cia sense por dels fantasmes. \u201cVost\u00e8 no sap amb qui est\u00e0 parlant\u201d \u00e9s la versi\u00f3 castissa d\u2019aquest breu moment de realitat que estripa la faula del lleial servidor.<\/p>\n La veritat rebota sobre l\u2019ego del professional del govern com l\u2019aigua sobre un paraigua. Hi ha capes i capes d\u2019aix\u00f2 que ara nom\u00e9s identifiquem amb Donald Trump. No hi haur\u00e0 cap p\u00e8rit que certifiqui all\u00f2 evident perqu\u00e8 all\u00f2 evident ha deixat de ser-ho, mentre l\u2019expressi\u00f3 bona fe esdev\u00e9 la tornada que l\u2019ego projecta amb el gest apr\u00e8s de qui mana i ha manat, de qui sap tamb\u00e9 dotzenes de secrets sobre altres que manen i \u00advolen continuar manant. L\u2019obsce\u00adnitat de l\u2019espectacle no rau, com en diuen alguns, en els ep\u00edtets m\u00e9s o menys afortunats de l\u2019adversari, sin\u00f3 en aquella recurrent menci\u00f3 a \u201cla \u00adbona fe\u201d.<\/p>\n No passar\u00e0 res. L\u2019ego brunyit quedar\u00e0 preservat i santificat al bosc de triennis infinits i all\u00f2 evident anir\u00e0 formant part de l\u2019oblit r\u00e0pid i in\u00addolor. I tots continuarem feli\u00e7os \u2013exministres, ciutadans, esquelets i gossos\u2013 com turistes de la vergonya.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Norman Mailer va escriure un article sobre Lyndon Johnson en el qual deixa caure una sent\u00e8ncia molt \u00fatil per comprendre algunes coses que es repeteixen en temps i llocs molt…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4331"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4331"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4331\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4331"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4331"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4331"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}