\t\t\t\t<\/p>\n
Tots els partits que han governat durant anys s\u2019han vist tocats per la corrupci\u00f3. S\u2019acompleix aquella f\u00f3rmula segons la qual temps m\u00e9s poder \u00e9s igual a pr\u00e0ctiques irregulars o clarament il\u00b7legals. Sovint la corrupci\u00f3 \u00e9s el fill bord d\u2019un finan\u00e7ament deficient dels partits, altres cops \u00e9s resultat de la rapinya personal, i encara hi ha casos en qu\u00e8 sembla que se solapen les dues circumst\u00e0ncies. El PP i el PSOE no s\u2019han salvat de la corrupci\u00f3 i, a Catalunya, CDC i la desapareguda Uni\u00f3 tampoc. No deixa de ser digne d\u2019estudi que els populars \u2013amb molt\u00edssims casos de corrupci\u00f3 provada\u2013 parlin i actu\u00efn com si aquest assumpte no els afect\u00e9s de ple. A difer\u00e8ncia de Mas \u2013que ha donat explicacions en seu parlament\u00e0ria\u2013, Rajoy s\u2019ha posat de perfil tot i que s\u2019han divulgat els seus missatges a B\u00e1rcenas per dir-li all\u00f2 de \u201cs\u00e9 fuerte\u201d.<\/p>\n
La corrupci\u00f3 \u00e9s emprada per alguns per desacreditar opcions electorals i projectes pol\u00edtics en el seu conjunt. Per exemple, una l\u00ednia d\u2019atac constant a l\u2019independentisme es basa en intentar invalidar la idea de la secessi\u00f3 de Catalunya a partir del fet que hi ha \u00adcasos de corrupci\u00f3 vinculats a figures de l\u2019entorn convergent. Si aquest argument tan fal\u00b7la\u00e7 s\u2019apliqu\u00e9s al PP (de G\u00fcrtel, P\u00fanica i Rato) i al PSOE (dels ERE d\u2019Andalusia), la idea de la unitat d\u2019Espanya tampoc seria v\u00e0lida ni consistent, at\u00e8s que els dos grans partits del sistema no poden mostrar precisament una netedat exemplar. Quan fem aquesta operaci\u00f3 l\u00f2gica ens adonem de les trampes d\u2019un discurs bar\u00adroer destinat nom\u00e9s a tapar i desfigurar un problema real.<\/p>\n
Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de les t\u00e0ctiques de guerra bruta que el proc\u00e9s catal\u00e0 ha posat en primer terme, paga la pena interrogar-se sobre fins a quin punt la corrupci\u00f3 particular o sist\u00e8mica en l\u2019escena espanyola i catalana erosiona idees, ideologies i projectes. Tenim una hist\u00f2ria que ens permet comparar. Si es miren els resultats de Gonz\u00e1lez a les generals del 1996 \u2013les de la \u201cdol\u00e7a derrota\u201d\u2013, es pot pensar que la corrupci\u00f3 no va ser l\u2019element clau en la reculada del felipisme. Si es miren els vots obtinguts durant anys a Val\u00e8ncia i la Comunitat de Madrid pel PP, tamb\u00e9 es pot pensar que l\u2019electorat ha fet poc cas dels episodis m\u00e9s foscos de la dreta. A Catalunya, la caiguda de vot de CiU despr\u00e9s de les catalanes del 2010 (quan Mas va aconseguir aplegar tots els descontents amb el tripartit) t\u00e9 tantes possibles causes (des de la confessi\u00f3 de Pujol a les retallades, passant per algunes campanyes terriblement dolentes) que no \u00e9s f\u00e0cil destriar el gra de la palla. Quants dels votants que CDC\/PDECat ha perdut des del 2012 s\u2019han mogut per impacte del cas Palau o de l\u2019anomenat 3%? Segur que n\u2019hi ha, per\u00f2 potser s\u00f3n m\u00e9s els que no van votar Mas l\u2019any 2012 perqu\u00e8 no es van creure la seva conversi\u00f3, o s\u00f3n m\u00e9s els que no van votar \u00adTrias el 2015 perqu\u00e8 no hi havia cap discurs, o m\u00e9s els que no van votar Homs a les \u00faltimes generals perqu\u00e8 els canvis de nom no es poden improvisar.<\/p>\n
Si els corruptes tinguessin la capacitat de llevar tot cr\u00e8dit a una ideologia determinada, haur\u00edem acabat el cat\u00e0leg d\u2019idees pol\u00edtiques fa segles. Hem vist i veurem corruptes de dretes i d\u2019esquerres, catalanistes i espanyolistes, moderats i radicals. Els que no tenen corruptes coneguts al seu equip perqu\u00e8 no han governat mai o durant poc temps tamb\u00e9 en tindrien en cas que la seva estada al poder no es vegi limitada per \u00adnoves regles que evitin mandats llargs, intensifiquin els controls i castiguin de manera m\u00e9s severa els que vulneren la confian\u00e7a dels ciutadans. At\u00e8s que els \u00e0ngels no existeixen (ni en els partits de la suposada nova pol\u00edtica, tamb\u00e9 propensos a corrup\u00adcions de baixa intensitat, com el nepotisme o donar c\u00e0rrecs a incompetents), la soluci\u00f3 \u00e9s \u2013ho sap tothom\u2013 reduir la mida de les escletxes per on es colen les actuacions delinq\u00fcencials.<\/p>\n
Per qu\u00e8 estem com estem? A la sortida del franquisme, la principal preocupaci\u00f3 dels implicats en la transici\u00f3 va ser refor\u00e7ar els partits. La l\u00f2gica dominant era la seg\u00fcent: si volem una democr\u00e0cia estable que eviti els errors de la Segona Rep\u00fablica, cal que els partits siguin forts i no generin turbul\u00e8ncies. Era la gran prioritat, bo i m\u00e9s quan hi havia rumors de sabres cada dia i es va donar un intent de cop d\u2019Estat que va encendre totes les alarmes. Assentar els partits era igual a fer la vista grossa pel que fa al seu finan\u00e7ament; els que van protagonitzar la transici\u00f3 tenen una explicaci\u00f3 plausible: \u201cNo es podien fer totes les guerres alhora\u201d.<\/p>\n
Aquell pacte fundacional de la nova democr\u00e0cia va durar molt. La crisi del bipartidisme espanyol i els excessos dels que se sentien impunes han capgirat el marc sobre la corrupci\u00f3, que era molt ben\u00e8vol. A la vegada, el proc\u00e9s catal\u00e0 ha comportat l\u2019intent d\u2019eliminar (usant porqueria real o inventada) un soci fundador del sistema del 78 perqu\u00e8 no es perdona la seva mutaci\u00f3, llegida com a \u201ctra\u00efci\u00f3\u201d per aquells que, justament, mai recorden que la dictadura de Franco era estructuralment corrupta. Com ho eren tots els que van tenir poder en aquell r\u00e8gim.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tots els partits que han governat durant anys s\u2019han vist tocats per la corrupci\u00f3. S\u2019acompleix aquella f\u00f3rmula segons la qual temps m\u00e9s poder \u00e9s igual a pr\u00e0ctiques irregulars o clarament…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4334"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4334"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4334\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}