<\/p>\n
Ignacio Gonz\u00e1lez cau. \u00c9s una pe\u00e7a m\u00e9s de l\u2019oasi madrileny d\u2019Esperanza Aguirre. El catal\u00e0 no era l\u2019\u00fanic oasi, esclar. Ni el valenci\u00e0. Ni l\u2019andal\u00fas. Ni el gallec, que mai s\u2019esmenta. Com \u00e9s que la \u00adComunitat de Madrid ha generat tants esp\u00e8cimens fora de control? La premi Nobel Aung San Suu Kyi ha deixat dit que \u201cno \u00e9s el poder el que corromp, sin\u00f3 la por\u201d. \u00c9s un bon punt de partida. Una hip\u00f2tesi: Gonz\u00e1lez tenia por, com Francisco Granados, com la vintena d\u2019antics c\u00e0rrecs po\u00adpulars madrilenys amb assumptes pendents amb la just\u00edcia. Tenien por i per aix\u00f2 es van corrompre. I de qu\u00e8 tenien por?<\/p>\n
Les teles\u00e8ries nord-americanes ens han acostumat a una visi\u00f3 de la corrupci\u00f3 pol\u00edtica que no ens serveix gaire per entendre el pessebre ib\u00e8ric. Els nord-americans s\u00f3n de l\u00ednia clara, fins i tot quan fan veure que no ho s\u00f3n, com a House of Cards<\/em>. Les faules contempor\u00e0nies en qu\u00e8 els corruptes generen un univers de sentit que supera la malifeta s\u00f3n massa estilitzades per il\u00b7luminar les nostres not\u00edcies amb una mica de la veritat higi\u00e8nica de l\u2019artifici art\u00edstic. Els ianquis sempre acaben \u2013inevitablement\u2013 arrossegant el conte de corruptes i serenos cap a la conspiraci\u00f3. \u00c9s el pes de la hist\u00f2ria: que si Lincoln, que si Kennedy, que si Nixon, que si les armes falses de destrucci\u00f3 massiva… El corrupte \u00e9s poca cosa si no \u00e9s tamb\u00e9 un conspirador. No oblidem que la compra de vots va ser una pr\u00e0ctica habitual en la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia nord-americana. La idea de la Rep\u00fablica era tan potent i tan s\u00f2lida que suportava aquestes disfuncions. En canvi, la corrupci\u00f3 estructural de la Restauraci\u00f3 espanyola i el caciquisme van servir per a\u00efllar una societat de la modernitat i menar-la, inexorablement, a la dictadura.<\/p>\n Quina \u00e9s la mena de por que corromp el pol\u00edtic espanyol? Suposem, en primer lloc, la por de semblar im\u00adb\u00e8cil si no participa del festival. Suposem, en segon lloc, la por de quedar a la intemp\u00e8rie, perqu\u00e8 la cadira no \u00e9s f\u00e0cil de conservar. Suposem, en tercer lloc, la por d\u2019assumir els l\u00edmits d\u2019una tasca que no t\u00e9 \u2013no hauria de tenir\u2013 el tipus de recompensa d\u2019altres activitats. I, com \u00e9s l\u00f2gic, la por del daltabaix i la foguera, que beu d\u2019una tradici\u00f3 ca\u00efnita i picaresca, encara no refutada per l\u2019assentament d\u2019una nova cultura pol\u00edtica que arrenca \u2013siguem generosos\u2013 del 1975. \u00c9s diferent el pol\u00edtic catal\u00e0, en aquest sentit? No gaire. Per exemple: darrere la dura confessi\u00f3 de Jordi Pujol sobre la deixa del seu pare el que hi ha \u00e9s por. Molta por, llargament acumulada. L\u2019expresident ho va explicar quan va compar\u00e8ixer al Parlament.<\/p>\n Aguirre no va saber o no va voler contenir la por m\u00e9s corrosiva dels que formaven part del seu cercle de confian\u00e7a. Avui, la por ocupa, tal vegada, tot l\u2019espai de l\u2019ambici\u00f3 en aquells que exerceixen el poder sense adonar-se de la seva irrellev\u00e0ncia.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ignacio Gonz\u00e1lez cau. \u00c9s una pe\u00e7a m\u00e9s de l\u2019oasi madrileny d\u2019Esperanza Aguirre. El catal\u00e0 no era l\u2019\u00fanic oasi, esclar. Ni el valenci\u00e0. Ni l\u2019andal\u00fas. Ni el gallec, que mai s\u2019esmenta….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4344"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4344"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5087,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4344\/revisions\/5087"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}