<\/p>\n
ETA ha lliurat recentment les armes i fa gaireb\u00e9 sis anys que va anunciar oficialment que posava fi a la lluita armada. Mentre el Govern Rajoy, el PP i els mitjans de comunicaci\u00f3 de la dreta s\u00f3n terriblement gasius a l\u2019hora de celebrar aquestes not\u00edcies, la societat basca i navarresa i les seves institucions ho viuen amb esperan\u00e7a, satisfacci\u00f3 i voluntat de recosir un pa\u00eds trencat per d\u00e8cades de viol\u00e8ncia. El repte \u00e9s enorme i passa, entre d\u2019altres accions, per intentar elaborar un relat que ajudi a la reparaci\u00f3 de totes les v\u00edctimes i a l\u2019assentament d\u2019una nova cultura pol\u00edtica, totalment diferent de la que va mantenir el terrorisme. Tot aix\u00f2 no \u00e9s gens f\u00e0cil, per descomptat.<\/p>\n
Qualsevol conflicte genera una diversitat de mem\u00f2ries que han de conviure de la manera menys dolenta possible un cop les armes han callat. Abans de voler donar lli\u00e7ons a bascos i navarresos sobre la gesti\u00f3 de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva traum\u00e0tica, hem de recon\u00e8ixer que la societat espanyola no ha resolt de manera exemplar la seva relaci\u00f3 amb el passat recent. La mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de la II Rep\u00fablica, de la Guerra Civil i del franquisme continua sent motiu de picabaralla entre forces pol\u00edtiques i tamb\u00e9 traspua actituds inquietants que no sempre encaixen en un tarann\u00e0 democr\u00e0tic. Uns fan veure que el franquisme va ser un peu de p\u00e0gina anecd\u00f2tic i uns altres idealitzen les trinxeres d\u2019antany. A uns els costa condemnar la dictadura i a uns altres els costa admetre que no tots els que van lluitar contra Franco eren dem\u00f2crates.<\/p>\n
ETA, que va sorgir sota el franquisme i va prolongar-se durant el per\u00edode democr\u00e0tic, \u00e9s un fenomen que forma part de la mem\u00f2ria de diverses generacions. Una mem\u00f2ria tan canviant com l\u2019experi\u00e8ncia i la mentalitat dels individus. A cada context hist\u00f2ric correspon una mirada diferent. Els mateixos que van alegrar-se quan els etarres van atemptar contra Carrero Blanco l\u2019any 1973 van manifestar-se amb el cor encongit contra l\u2019assassinat del re\u00adgidor Miguel \u00c1ngel Blanco el 1997. No cal ser psic\u00f2leg ni soci\u00f2leg per constatar que el maneig de la mem\u00f2ria d\u2019ETA \u00e9s un assumpte altament delicat, no nom\u00e9s per les moltes capes que se sobreposen, tamb\u00e9 perqu\u00e8 al costat del ressentiment que provoca tota viol\u00e8ncia hi ha l\u2019\u00fas partidista que el PP ha fet \u2013sobretot contra el govern de Zapatero\u2013 de les associacions de v\u00edctimes, unes entitats que haurien de quedar sempre al marge de la batussa pol\u00edtica.<\/p>\n
Ara, quan entrem en el que tots els experts consideren el final definitiu d\u2019ETA, trobo a faltar m\u00e9s atenci\u00f3 a la mem\u00f2ria catalana del que ha representat aquest terrorisme, que tamb\u00e9 va fer mal \u2013i molt\u2013 al nostre pa\u00eds. Estem parlant d\u2019unes vuitanta accions etarres en territori catal\u00e0, de 54 morts i m\u00e9s de 200 ferits. Tothom recorda els pitjors episodis: Hipercor, la caserna de la Gu\u00e0rdia Civil de Vic, l\u2019aeroport de Reus, sis policies nacionals a Sabadell, el mosso d\u2019esquadra Santos Santamar\u00eda, els regidors populars Jos\u00e9 Luis Ruiz i Francisco Cano, i l\u2019exministre socialista Ernest Lluch. Aquests atemptats van colpir-nos, per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 \u2013reconec que \u00e9s una impressi\u00f3 del tot subjectiva\u2013 que hem tendit a col\u00b7locar-los en un rac\u00f3 poc il\u00b7luminat de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, com si fessin \u00adnosa. Un exc\u00e9s de silenci? La frontera que separa la contenci\u00f3 de la indifer\u00e8ncia \u00e9s com un tel de ceba.<\/p>\n
Catalunya ha patit ETA com qui m\u00e9s i, massa sovint, no ho sembla. Nom\u00e9s en l\u2019atemptat del supermercat Hipercor, el 19 de juny del 1987, van ser assassinades 21 persones, i 45 van quedar ferides. Per qu\u00e8 costa tant que Catalunya abordi de manera m\u00e9s expl\u00edcita i m\u00e9s valenta aquesta hist\u00f2ria de dolor provocada per la viol\u00e8ncia amb coartada ideol\u00f2gica? Seria f\u00e0cil atribuir aquest fenomen a la t\u00edpica basquitis de certs entorns catalans, un seguidisme que ara est\u00e0 en re\u00adculada, afortunadament. Cal pensar-hi a fons. L\u2019assumpte no permet simplificacions. El que resulta estrany \u2013per no dir incomprensible\u2013 \u00e9s que, fins i tot despr\u00e9s de l\u2019atemptat d\u2019Hipercor o de l\u2019assassinat de Lluch, hi hagu\u00e9s alguns sectors de la societat catalana que no s\u2019adonessin del que era de deb\u00f2 aquella organitzaci\u00f3 que parlava amb les bombes. Aquest \u00e9s un angle mort del relat al qual haurem d\u2019accedir \u2013com m\u00e9s aviat millor\u2013 si volem ser honestos amb nosaltres mateixos. Justament perqu\u00e8 el nacionalisme catal\u00e0 va optar per formulacions pac\u00edfiques i democr\u00e0tiques, aquest exercici es pot fer sense necessitat de caure en sobreactua\u00adcions de cap mena. Nom\u00e9s els friquis i els activistes de la difamaci\u00f3 s\u00f3n capa\u00e7os de vincular el proc\u00e9s catal\u00e0 amb ETA.<\/p>\n
Un dels meus millors amics va viure amena\u00e7at durant uns anys per ETA. Afortunadament, avui ho pot explicar, amb un somriure que nom\u00e9s tapa a mitges el neguit fossilitzat. El seu cas \u2013per exemple\u2013 forma part d\u2019aquesta mem\u00f2ria col\u00b7lectiva inc\u00f2moda que haurem de saber elaborar, amb veritat i generositat, tamb\u00e9 amb empatia i respecte. La Catalunya maltractada per ETA no pot ser un relat secret que \u00adnom\u00e9s les v\u00edctimes guarden en el silenci de casa seva. Hem d\u2019abra\u00e7ar-lo amb dignitat. \u00c9s part de la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
ETA ha lliurat recentment les armes i fa gaireb\u00e9 sis anys que va anunciar oficialment que posava fi a la lluita armada. Mentre el Govern Rajoy, el PP i els…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4346"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4346"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4346\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5088,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4346\/revisions\/5088"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}