<\/p>\n
No serveixen els apunts que te\u00adn\u00edem. No serveixen els esquemes guardats. No serveixen, potser, ni algunes paraules de les que fem servir. Els resultats de les elec\u00adcions presidencials franceses ens forcen a repensar moltes coses, com va passar amb la vict\u00f2ria de Donald Trump als Estats Units. A vegades, des dels diaris, sembla que faci mandra recon\u00e8ixer que anem a les palpentes i que la realitat ens deixa en fora de joc. Ens agraden les explicacions tranquil\u00b7litzadores i ara no en tenim. Per sortir del pas, aixequem acta d\u2019una evid\u00e8ncia: hem explicat els motius dels votants de Marine Le Pen per\u00f2 no hem anat m\u00e9s enll\u00e0. Perqu\u00e8 les nostres idees generals actuen \u2013no poques vegades\u2013 com una cortina que oculta informa\u00adcions significatives.<\/p>\n
La professora Nonna Mayer \u2013entrevistada a la revista El Temps<\/em> per Nicolas Tom\u00e1s\u2013 explica que la majoria de votants del Front Nacional culpen de la seva situaci\u00f3 la im\u00admigraci\u00f3 i la globalitzaci\u00f3, que identifiquen amb el projecte de la Uni\u00f3 Europea: \u201cHo \u00adveuen com una amena\u00e7a econ\u00f2mica, cultural i pol\u00edtica. \u00c9s a dir, ens roben els llocs de treball, la identitat i l\u2019Estat-naci\u00f3\u201d. Le Pen apareix davant de molta gent com l\u2019\u00fanic \u00adescut contra unes in\u00e8rcies que els fan m\u00e9s pobres, m\u00e9s irrellevants i menys francesos. El vot lepenista \u00e9s un vot a la defensiva, a m\u00e9s de ser un vot de rebuig, de malestar i d\u2019orgull ferit.<\/p>\n La meitat de Fran\u00e7a on el Front Nacional guanya a les urnes apunta cap un problema que travessa la complicada situaci\u00f3 econ\u00f2mica i social de l\u2019Estat ve\u00ed, que no \u00e9s altra que la crisi de la identitat francesa. El votant que se sent amena\u00e7at per un m\u00f3n que no ent\u00e9n i que veu hostil tamb\u00e9 es pregunta qui \u00e9s i qu\u00e8 \u00e9s. No \u00e9s una pregunta metaf\u00edsica en aquest cas, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e0ctica que articula tot el debat pol\u00edtic. Una q\u00fcesti\u00f3 a la qual el populisme d\u2019ultradreta ha respost amb un programa molt clar que denomina \u201cprefer\u00e8ncia nacional\u201d, etiqueta que resumeix totes les pol\u00edtiques del Front Nacional: nom\u00e9s els considerats francesos (segons el criteri d\u2019aquest partit) tenen dret a les ajudes socials, als habitatges de pro\u00adtecci\u00f3 oficial, als llocs de feina, etc\u00e8tera. La Rep\u00fablica nom\u00e9s ho seria per a aquells que encaixin en una definici\u00f3 identit\u00e0ria molt determinada i restrictiva. Un Estat de benestar a mida d\u2019una imatge congelada de la ciutadania francesa. Es trencaria el mite d\u2019una Fran\u00e7a universalista, il\u00b7lustrada i oberta, una p\u00e0tria acollidora, amb moments \u2013val a dir\u2013 no sempre gloriosos ni exemplars, com ha quedat descrit en molts testimonis d\u2019exi\u00adliats de la guerra civil espanyola.<\/p>\n Anne-Marie Thiesse \u00e9s autora d\u2019un llibre d\u2019obligada lectura en aquests moments, Fran\u00e7a. Quina identitat nacional?<\/em>, un assaig que Editorial Afers ha tradu\u00eft i editat molt oportunament. Segons la professora Thiesse, \u201cdes de fa un quart de segle, la immigraci\u00f3, designada com a principal problema de l\u2019Estat i de la societat, concentra les angoixes d\u2019una naci\u00f3 que, incapa\u00e7 de produir una representaci\u00f3 positiva del seu futur, s\u2019estanca en el declivi present i la nost\u00e0lgia d\u2019un passat embellit\u201d. L\u2019FN sap treure partit d\u2019aquestes angoixes i d\u2019aquest passat idealitzat, com ho demostren els nivells alts de fidelitat dels seus electors. En aquest context, Macron \u2013que suscita m\u00e9s odi en certa esquerra antiliberal que Le Pen\u2013 \u00e9s l\u2019\u00fanic que gosa parlar del futur en termes constructius. La seva narrativa de campanya es basa en una certa \u00adesperan\u00e7a (modesta), per\u00f2 t\u00e9 una dificultat enorme: no servir\u00e0 de res si no genera complicitats i grans consensos, sobretot amb els votants dels partits tradicionals, molt tocats per\u00f2 imprescindibles quan arribin les legislatives del juny. A Macron el demonitzen \u00adalguns com a suposat criat del sistema, un tipus de cr\u00edtica f\u00e0cil que recorda els atacs que l\u2019extrema esquerra feia a la socialdemocr\u00e0cia durant la guerra freda.<\/p>\n Els problemes de Fran\u00e7a s\u00f3n molt particulars per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n els del conjunt d\u2019una Europa occidental on la crisi econ\u00f2mica ha fet saltar les juntes d\u2019una cohesi\u00f3 social que refredava (i ocultava) les ten\u00adsions identit\u00e0ries. \u201cEls debats contemporanis sobre la identitat nacional i la immigraci\u00f3 \u2013remarca Thiesse\u2013 q\u00fcestionen la distinci\u00f3 radical que ha funcionat al llarg de m\u00e9s d\u2019un segle entre francesos membres de la naci\u00f3 i francesos subjectes de l\u2019imperi\u201d. A partir dels anys setanta, el tancament d\u2019empreses, les deslocalitzacions i l\u2019atur s\u00f3n factors que modifiquen la mirada sobre l\u2019immigrant. No \u00e9s casual que l\u2019FN fos fundat el 1972. Segons la professora Thiesse, \u201cla poblaci\u00f3 que esdev\u00e9 el blanc de les den\u00fancies sobre la immigraci\u00f3 cristal\u00b7litza, de manera impressionant, un conjunt de representacions negatives conformades al llarg de dos segles\u201d. Els moviments de reislamitzaci\u00f3 a Europa i el terrorisme gihadista han afegit m\u00e9s llenya a un foc que ja cremava.<\/p>\n El que passa a Fran\u00e7a sempre acaba arribant a casa nostra, d\u2019una manera o altra. Les pors i els reptes dels francesos d\u2019avui han de servir-nos per sortir de certes bombolles que ens impedeixen observar la nostra realitat quotidiana amb coratge.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No serveixen els apunts que te\u00adn\u00edem. No serveixen els esquemes guardats. No serveixen, potser, ni algunes paraules de les que fem servir. Els resultats de les elec\u00adcions presidencials franceses ens…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4348"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4348"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4348\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5086,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4348\/revisions\/5086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4348"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4348"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4348"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}