<\/p>\n
Sota la gorra, hi havia un solitari i un gran \u2013vora\u00e7\u2013 lector. Pere T\u00e0pias ens va deixar fa una setmana i les ironies de la vida \u2013que ell tant sabia explotar\u2013 van fer que el seu obituari a La Vanguardia<\/em> aparegu\u00e9s al costat del de Jos\u00e9 Utrera Molina, ministre en diversos governs de Franco i sogre d\u2019Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n. Aquesta estranya coincid\u00e8ncia \u00e9s digna d\u2019inspirar una can\u00e7\u00f3 a l\u2019estil sat\u00edric de les peces del cantautor vilanov\u00ed, que va comen\u00e7ar a trepitjar els escenaris quan encara era viu el dictador. Una can\u00e7\u00f3 incisiva i amable alhora, que sempre seria m\u00e9s agradable de sentir que el Cara al sol<\/em> que es va interpretar durant el funeral d\u2019aquest falangista de llarga car\u00adrera pol\u00edtica.<\/p>\n El solitari de la gorra tenia molts amics. Dominava l\u2019art de la conversa. Era m\u00e9s reflexiu que arrauxat, malgrat la postal del paio que feia conya de tot al voltant d\u2019una taula. A Vila\u00adnova i la Geltr\u00fa, els seus coetanis l\u2019anomenaven pel seu nom real: \u00adJoan. Darrere de Pere T\u00e0pias hi havia Joan Collell Xirau, el fill de la Margarida i l\u2019Andreu, el nano nascut despr\u00e9s d\u2019acabada la Segona Guerra Mundial, crescut \u2013com tants\u2013 a l\u2019ombra de la f\u00e0brica Pirelli, on pencava el seu pare. La Pirelli, la globalitzaci\u00f3 abans de la globalitzaci\u00f3, un pseudoestat paternalista en una ciutat obrera que creixia sobre un passat idealitzat de barques i s\u00ednies.<\/p>\n Quico Pi de la Serra va dir del seu col\u00b7lega \u2013fa molts anys\u2013 que era \u201cun artista entroncat directament amb la tradici\u00f3 pitarresca\u201d, una definici\u00f3 certa per\u00f2 incompleta. Perqu\u00e8 T\u00e0\u00adpias\/Collell \u00e9s tamb\u00e9 un producte ind\u00f2mit de les classes populars de postguerra, el resultat original d\u2019una catalanitat viva per\u00f2 perseguida pel m\u00f3n oficial (el que controlaven els Utrera Molina), el fill il\u00b7lustre d\u2019una perif\u00e8ria que ara no reivindica ning\u00fa, perqu\u00e8 no t\u00e9 al seu costat la pot\u00e8ncia de la llengua espanyola ni serveix per tranquil\u00b7litzar la consci\u00e8ncia de l\u2019esquerra pija.<\/p>\n Si Jaume Sisa encarna la Barcelona de barri i la po\u00e8tica dels terrats reflectida en la cultura de masses, T\u00e0pias sintetitza el costumisme de rodalies i la mentalitat carnavalesca, all\u00f2 altre que els noucentistes rebutjaven i que \u2013m\u00e9s tard\u2013 tamb\u00e9 feia nosa al somni ol\u00edmpic de disseny.<\/p>\n T\u00e0pias\/Collell \u00e9s l\u2019humor salv\u00edfic dels secundaris de la hist\u00f2ria, l\u2019enginy dels que arriben a la universitat sense ser de bona fam\u00edlia, la gosadia dels que aspiren a construir palaus de la lluna on abans la gent volia la \u00adcaseta i l\u2019hortet. L\u2019actitud lliure de qui juga.<\/p>\n Quan pujava dalt de l\u2019escenari, Pere T\u00e0pias connectava immediatament, fes el que fes. Era autom\u00e0tic. El p\u00fablic l\u2019estimava, perqu\u00e8 era ell. M\u00e9s enll\u00e0 de les can\u00e7ons, els llibres, la r\u00e0dio i la gastronomia, em sembla que va ser un home que va trobar una manera elegant \u2013sense solemnitats\u2013 de ser raonablement feli\u00e7.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sota la gorra, hi havia un solitari i un gran \u2013vora\u00e7\u2013 lector. Pere T\u00e0pias ens va deixar fa una setmana i les ironies de la vida \u2013que ell tant sabia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4350"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4350"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4350\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5076,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4350\/revisions\/5076"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4350"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4350"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4350"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}