\t\t\t\t<\/p>\n
V\u00edctor Alba. La publicaci\u00f3 del seu \u00faltim llibre, “Diccionari de les ximpleries”, i el reconeixement d’universitats i periodistes de les noves generacions situen com a protagonista de l’actualitat a un cronista de 85 anys que mai l’ha abandonat com a observador. Des dels seus comen\u00e7aments en els diaris de la Catalunya republicana, Alba ha tocat tots els g\u00e8neres i ha escrit desenes de llibres i milers d’articles amb un estil incisiu i l\u00facid que fa esclatar les obvietats. Insubm\u00eds davant els totalitarismes, la seva rebel\u00b7lia ha guanyat.<\/strong><\/p>\n Podrien apostar un mili\u00f3 d’euros, i els guanyarien, al fet que aquest home sempre ha baixat les escales com li ha donat la real gana, clar que aqu\u00ed hauria d’escriure “republicana gana”, per ser precisos. V\u00edctor Alba, seud\u00f3nim del ciutad\u00e0 Pere Pag\u00e8s Elies, \u00e9s feli\u00e7, sigui dit amb perd\u00f3. Feli\u00e7 aqu\u00ed no vol dir ni ximple, ni ric, ni resignat, ni molt menys cr\u00e8dul. La felicitat d’aquest vell periodista (no periodista vell!) \u00c9s la del molt viure i molt comptar i, sobretot, la de l’\u00edntima alegria de qui veu que els avatars de la hist\u00f2ria li acaben donant la ra\u00f3 i dissolen un bon grapat de mentides. Tamb\u00e9 contribueix a la seva felicitat l’haver enterrat als seus majors enemics: Hitler, Stalin, Franco, la Pasionaria. No est\u00e0 gens malament.<\/p>\n El seu nom de signatura va ser prestat per l’ef\u00edmer personatge literari d’una de les seves primeres novel\u00b7les, escrita i cremada a l’exili franc\u00e8s, en companyia d’Albert Camus, amb el qual va parlar i va beure mentre Europa cremava. L’arquetip d’home rebel contrari a tota opressi\u00f3 totalit\u00e0ria, que l’autor d’Alg\u00e8ria sintetitza en el seu c\u00e8lebre assaig d’igual t\u00edtol, est\u00e0 encarnat en V\u00edctor Alba. Sense excessos \u00e8pics ni altisonancias, sense donar-se import\u00e0ncia, tot i haver creuat el segle XX com qui travessa \u00e0gil enmig d’un incendi. Per aix\u00f2 Alba no s’ha jubilat de res i no ho far\u00e0 mai. S’ho passa massa b\u00e9 amb la vida, amb la batalla, amb qualsevol detall. I segueix escrivint cada dia en el seu ordinador articles, traduccions, p\u00e0gines d’un o altre llibre. Sembla no estar cansat i aix\u00f2 que, si mira cap enrere, ja ho ha fet i vist tot. Un exemple: sent adolescent i en pantalons curts, va aconseguir una entrevista amb el llavors president Maci\u00e0. Qu\u00e8 li pot semblar Aznar a un tipus que ve de tan lluny?<\/p>\n Ficat des dels setze anys en aquest ofici abrasiu del periodisme, la seva traject\u00f2ria arrenca en els anys de la II Rep\u00fablica, es veu dividida per la Guerra Civil, prossegueix a l’exili franc\u00e8s i mexic\u00e0, fa una finta als Estats Units de la contestaci\u00f3 hippie i la guerra de Vietnam, fins a retornar a casa, primer temporalment i, finalment, des de fa ja bastants anys, amb resid\u00e8ncia fixa davant el mar de Sitges, amb la seva dona Loute.<\/p>\n Militant (sempre afegeix que “molt dolent”) del POUM, amic d’Andreu Nin i de Joaqu\u00edn Maurin, va batallar, com George Orwell, per aquesta esquerra diferent que no va poder ser, feta callar pels totalitarismes feixista i estalinista, la guerra, la inexperi\u00e8ncia i el deshora. Avui es riu quan parlen a la tele de “tercera via” o de “socialisme llibertari”. De fet, est\u00e0 en disposici\u00f3 lib\u00e8rrima de riure seriosament i raonadament de qualsevol cosa, amb una mirada extraviada que anuncia un tarann\u00e0 suaument insolent, fugisser, impredictible. Fa anys, quan va comen\u00e7ar a tornar del seu exili ianqui, alguns li difamaron fent circular que treballava com a espia per la CIA. Novament va ser sospit\u00f3s per als del r\u00e8gim i per als seus contraris. Novament l’estupidesa, la mis\u00e8ria i el sectarisme com en els anys trenta. Alba se segueix rient d’all\u00f2, sense acritud, amb la dist\u00e0ncia que donen els anys i la vict\u00f2ria discreta, tardana.<\/p>\n Les seves mem\u00f2ries, “S\u00edsif i el seu temps”, s\u00f3n d’obligada lectura i exemple brillant del seu sistema d’argumentaci\u00f3 cr\u00edtica, aixecada a partir del cabreig. \u00c9s una forma l\u00facida, intensa i original de viure i anotar la vida. Alba em recorda que, abans d’acabar, poseu que la primera obligaci\u00f3 de qualsevol \u00e9s no avorrir-se. Ell, \u00e9s clar, mai ho ha fet. Queda dit, mestre.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" V\u00edctor Alba. La publicaci\u00f3 del seu \u00faltim llibre, “Diccionari de les ximpleries”, i el reconeixement d’universitats i periodistes de les noves generacions situen com a protagonista de l’actualitat a un…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4371"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4371"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4371\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4371"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4371"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}