\t\t\t\t<\/p>\n
Pasqual Maragall. Va perdre la moci\u00f3 de censura que va presentar aquesta setmana contra el Govern de Pujol, per\u00f2 la seva iniciativa ha servit per concretar el projecte d’autogovern del PSC, generar debat de futur entre els partits i donar el tret de sortida cap a la primera campanya electoral del postpujolisme. Els seus missatges, combinant continu\u00eftat institucional, reformisme federal i receptes socials, tracten d’aconseguir l’objectiu m\u00e9s anhelat de l’exalcalde que, amb 60 anys, encara creu tenir reserva suficient de bona sort.<\/strong><\/p>\n Ho confessava, a finals de 1997, en una entrevista amb aquest cronista: “He tingut sort en tot, en pol\u00edtica i en la vida en general. \u00c9s una fatalitat positiva; no crec que sigui normal, ni que sigui massa just “. Aquesta reflexi\u00f3 va ser recollida poques setmanes despr\u00e9s que hagu\u00e9s deixat l’alcaldia de Barcelona abans de finalitzar el seu sis\u00e8 mandat, cansat de les seves pugnes amb els dirigents del seu partit a la capital catalana. Aix\u00ed doncs, Pasqual Maragall i Mira \u00e9s un pol\u00edtic que ha decidit escurar al fons de la tassa de la sort que, segons diu, li sobra. Esgotar la fortuna, esgotar la baraka, treure partit de les restes de bonaventura \u00e9s el que ha vingut fent des que es va presentar per primer cop com a n\u00famero un a les eleccions catalanes, a l’octubre de 1999. Despr\u00e9s d’haver estat brillant abanderat dels Jocs Ol\u00edmpics de 1992, assolir la presid\u00e8ncia de la Generalitat demostraria que, efectivament, aquest senyor de noble fam\u00edlia va n\u00e9ixer tocat pels fats. Per\u00f2 aquest objectiu, contra el pron\u00f2stic de tants, est\u00e0 costant massa esfor\u00e7. No s’ha d’oblidar que Maragall va arribar a l’alcaldia per la drecera la primera vegada, en ser designat successor per Narc\u00eds Serra el 1982. \u00c9s a dir, la seva primera campanya municipal ja la va realitzar vara en m\u00e0. Ara, la cosa \u00e9s diferent.<\/p>\n En el primer intent auton\u00f2mic, Maragall tenia davant a un altre pol\u00edtic amb molta sort, Jordi Pujol. El combat es va decidir per la m\u00ednima, amb m\u00e9s vots per al socialista i m\u00e9s escons per al nacionalista. En el segon intent (i \u00faltima que els seus li permetran), es batr\u00e0 amb Artur Mas, un pol\u00edtic sense llegenda del qual no sabem la quantitat de bona sort que pot heretar del seu padr\u00ed.<\/p>\n Per si la for\u00e7a del dest\u00ed fall\u00e9s i per no confiar nom\u00e9s en els que diuen que Maragall guanyar\u00e0 perqu\u00e8 est\u00e0 escrit o perqu\u00e8 Mas no aguantar\u00e0, el PSC sensat de Jos\u00e9 Montilla ha fet el que s’esperava des de feia temps, sense fantasies de ciutadans canviants: elaborar un programa i unes propostes de govern amb la suficient ambici\u00f3, diversitat i calat perqu\u00e8 el candidat tingui coses a dir. En l’\u00faltim congr\u00e9s del PSC de juny del 2000, els capitans van arribar al cim de l’organitzaci\u00f3 i van acordar amb Maragall que cadasc\u00fa fes la seva feina de la millor manera. Aquesta setmana, s’ha vist el resultat del repartiment de tasques: un gui\u00f3 ben escrit i un actor que no sap interpretar-lo i el desaprofita a la privilegiada tribuna del Parlament. Si en pol\u00edtica, m\u00e9s que en altres camps, McLuhan t\u00e9 ra\u00f3 i el mitj\u00e0 \u00e9s el missatge, a partir d’ara li toca a Montilla corregir el tret i treure a Maragall de l’hemicicle perqu\u00e8 repeteixi amb claredat i ordre, en escenaris que li siguin m\u00e9s c\u00f2modes, el que ha dit. Recordi que els capitans es van posar les mans al cap quan Maragall, d’improv\u00eds i sense calcular els temps, va anunciar la moci\u00f3 de censura. Despr\u00e9s, tots es van esfor\u00e7ar.<\/p>\n Prove\u00eft amb el seu discutible “federalisme de l’amistat”, dotat d’una passi\u00f3 que ell va reiterar tenir tot i mostrar-ranquejant, valent en comprometre en un gir del PSOE cap a la comprensi\u00f3 del fet catal\u00e0, reiterativament cr\u00e8dul en una Espanya “d’uni\u00f3 en la diversitat “, i conven\u00e7ut que un bon alcalde seria un millor president, Maragall es va sotmetre a l’examen que s’havia posat a si mateix. Per calibrar, abans d’emprendre la recta final de la seva segona i arriscada tiratge, la densitat, temperatura i nivell de la seva proverbial sort. Perqu\u00e8, aquesta vegada, la disjuntiva socialista no \u00e9s entre vict\u00f2ria o derrota, sin\u00f3 entre triomf o caos.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pasqual Maragall. Va perdre la moci\u00f3 de censura que va presentar aquesta setmana contra el Govern de Pujol, per\u00f2 la seva iniciativa ha servit per concretar el projecte d’autogovern del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4373"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4373"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4373\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}