\t\t\t\t<\/p>\n
Pedro Solbes. Com a comissari d’Afers Econ\u00f2mics i Monetaris de la Comissi\u00f3 Europea \u00e9s el m\u00e0xim responsable del proc\u00e9s d’introducci\u00f3 de l’euro. Dedicat des de jove a estudiar i impulsar l’Europa institucional, coneix perfectament la troca de despatxos i normes de la Uni\u00f3 Europea. Ex ministre d’Agricultura i extitular d’Economia de l’\u00faltim govern del PSOE, aquest doctor en Pol\u00edtiques i llicenciat en Dret es converteix, als seus 59 anys, en l’home de l’euro. Si li veuen, demaneu-li canvi.<\/strong><\/p>\n Si d’aqu\u00ed a 300 anys alg\u00fa pregunta com es va fer la nova Europa del segle XXI, s’haur\u00e0 d’esborrar qualsevol estampa \u00e8pica poblada de pol\u00edtics auda\u00e7os de verb eixordador. Per entendre el miracle de la bandera blava amb estels daurats ser\u00e0 m\u00e9s \u00fatil fer una n\u00f2mina completa dels callats i efica\u00e7os “culs de despatx” que han donat forma a poc a poc al tap\u00eds. En aquesta llista estar\u00e0, per dret propi, l’alacant\u00ed Pedro Solbes Mira, que ha incorporat a la seva mirada un automatisme defensiva per evitar que els capvespres tristos de Brussel\u00b7les, sumats a la llum del flexo, li s’enfonsin en el “spleen”.<\/p>\n El truc est\u00e0 en l’h\u00e0bit i la const\u00e0ncia. Solbes es mou pels sense encant passadissos de Brussel\u00b7les amb sorprenent facilitat, sense estr\u00e8s ni glamour, com el cirurgi\u00e0 pel quir\u00f2fan. Va aterrar a la capital belga i europea el 1973, com a conseller de la missi\u00f3 d’Espanya davant el que, en aquella \u00e8poca, eren les Comunitats Europees, i no ha parat des de llavors. En ple tardofranquisme, quan el espanyolet mitj\u00e0 s’anava al cinema a Perpiny\u00e0 per veure m\u00f3n, Solbes era un dels rars joves que se sabien fil per randa totes les normes d’un projecte que anava molt m\u00e9s enll\u00e0 del festival d’Eurovisi\u00f3. Tant que fins i tot va formar part dels que van negociar l’acord preferencial amb la CEE.<\/p>\n Cal tenir un olfacte especial de visionari per apostar per una cosa que, des de Madrid o El Pin\u00f3s de Mon\u00f2ver -el seu poble-, gaireb\u00e9 ning\u00fa sabia exactament el que era. Per tot aix\u00f2, l’actual aventura de l’euro no li posa nervi\u00f3s. Estem davant d’un creient europeista nat.<\/p>\n Dir de Solbes que \u00e9s un efica\u00e7 servidor de l’Estat \u00e9s dir poc. Afegir que estem davant d’un protot\u00edpic pic eur\u00f3crata de luxe \u00e9s quedar-se curt. Solbes \u00e9s, per damunt de tot, un despatx di\u00e8sel dels que fan funcionar les institucions per dins puntualment, sense alts i baixos. Ent\u00e9n la pol\u00edtica com alta gesti\u00f3, llegiu la suma de coneixement profund dels dossiers i d’habilitat per tancar acords en els passadissos.<\/p>\n Tot i que no est\u00e0 adornat amb l’amenitat orat\u00f2ria, el seu estil professoral desplega prolix els arguments amb tanta solidesa, ordre i claredat que les seves intervencions poden ser transcrites sense ratllades. No obstant, la monotonia li confereix un aire excessivament tecnocr\u00e0tic i gris del que mai es desmarca en les seves aparicions oficials.<\/p>\n En privat, en canvi, treu el cap l’alacant\u00ed que sap fer broma, ir\u00f2nic com ho s\u00f3n els que arriben a la festa despr\u00e9s d’hores de covar. Fa poc, davant d’una delegaci\u00f3 de periodistes catalans despla\u00e7ats a Brussel\u00b7les, Solbes mostrava somrient, entre acudits i bromes, les noves euromonedas. Despr\u00e9s, els mateixos periodistes, llocs ja davant el personatge del comissari, van rebre una lli\u00e7\u00f3 de gran nivell sobre l’euro. En aquesta, Solbes va demostrar que, en el fons, segueix sent aquell t\u00e8cnic comercial de l’Estat que ho prepara tot per no equivocar-se.<\/p>\n Ha servit a diversos governs i \u00e9s conegut l’estima que tenien per ell els centristes. Tamb\u00e9 va formar part de l’equip negociador per a l’adhesi\u00f3 d’Espanya a la CEE. Socialista al marge del partit, la seva ascensi\u00f3 des de l’arribada al poder del PSOE, el 1982, va ser la natural en un di\u00e8sel: prud\u00e8ncia, treball i saber empassar gripaus, qualitats que van servir per a fabricar confian\u00e7a, especialment quan va rellevar Solchaga en Economia. Si la gl\u00f2ria de qualsevol despatx pol\u00edtic \u00e9s construir Estat o similar, encunyant moneda nova, Solbes ha tocat el cel. No li maleeixin quan es facin un embolic amb els c\u00e8ntims.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pedro Solbes. Com a comissari d’Afers Econ\u00f2mics i Monetaris de la Comissi\u00f3 Europea \u00e9s el m\u00e0xim responsable del proc\u00e9s d’introducci\u00f3 de l’euro. Dedicat des de jove a estudiar i impulsar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4380"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4380"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4380\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4380"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4380"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4380"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}