\t\t\t\t<\/p>\n
Quin \u00e9s el lloc del periodista en la societat del seu temps, m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 del seu relat i de l’empresa que li paga per ell? Manuel Ib\u00e0\u00f1ez Escofet va contestar a aquesta pregunta de la manera m\u00e9s simple i alhora m\u00e9s arriscada: el lloc del periodista \u00e9s el del convidat inc\u00f2mode, el del visitant que no es quedar\u00e0, el de l’estranger permanent que mira la realitat propera com si fos un territori eternament remot i verge. Aix\u00ed carrer, aix\u00ed el m\u00f3n dels poderosos, qualsevol porci\u00f3 de realitat va mer\u00e8ixer per Ib\u00e0\u00f1ez Escofet l’exercici dif\u00edcil de la dist\u00e0ncia c\u00edvica. Ciutad\u00e0 que no va deixar mai de ser periodista les quatre hores del dia, periodista que no va renunciar al ciutad\u00e0 embolicat en la troca col\u00b7lectiva dels seus coetanis.<\/p>\n
Entre burgesos, entre intel\u00b7lectuals, entre pol\u00edtics, entre el seu p\u00fablic de la classe mitjana il\u00b7lustrada, entre aficionats barcelonistes, entre joves inconformistes, entre cat\u00f2lics, Ib\u00e0\u00f1ez Escofet va saber que el seu espai era el menys confortable. I ho va assumir sense reserves. Era l’espai de la tensi\u00f3 que el convertia en sospit\u00f3s per a molts. No era possible reduir-lo al esquematisme que hagu\u00e9s convingut als mediocres, als ressentits, als censors. El seu tarann\u00e0 va ser el de la civilitat creativa, democr\u00e0tica, participant. Perqu\u00e8 va ser un de tants joves als quals la Guerra Civil va envellir de cop, el seu tra\u00e7 p\u00fablic com a supervivent va ser el d’un reconstructor l\u00facid, obstinat, d’algunes assequibles, modestes, plausibles esperances. Orgull\u00f3s i combatiu, el seu comprom\u00eds va ser amalgamat en el desinter\u00e8s infinit d’una generaci\u00f3 cremada, curada per sempre de tota basta propaganda, fora de perill de demag\u00f2gies i dogmatismes per haver-los rebut en forma de bales a l’\u00e0nima. Ib\u00e0\u00f1ez Escofet va expressar sense amortidor les seves f\u00edlies i les seves f\u00f2bies, per\u00f2 ning\u00fa va poder dir d’ell que fos sectari. S\u00ed, en canvi, el bast sectarisme d’alguns atacar el seu talent i la seva vehement honestedat.<\/p>\n
El catalanista per sobre de sigles, el cristi\u00e0 modern criat a la FEJOC dels anys trenta, l’il\u00b7lustrat reformista que sabia la mis\u00e8ria de la reacci\u00f3 i de la revoluci\u00f3, el liberal que apostava per les avantguardes i la cultura sense lligams, el pujolista que va entendre a Tarradellas, el tarradellista que va assessorar a Pujol, tots ells s\u00f3n el ciutad\u00e0 que va tenir algunes, les justes, conviccions. Sense exhibicionismes ni complexos. Amb naturalitat.<\/p>\n
Periodista que va estimar el seu ofici com a viatge ple i port d’arribada, no com terra de pas o estrat\u00e8gia servil d’acc\u00e9s i retirada als palaus, va tenir idees per\u00f2 mai es va deixar enterbolir pels toscs doctrinaris. Avui, quan hem passat de l’auge dels periodistes indigestos de grans ideologies a l’increment de periodistes aparentment buits del m\u00e9s m\u00ednim punt de vista, Ib\u00e0\u00f1ez Escofet se’ns ofereix com un model d’equilibri. En la dial\u00e8ctica entre l’esdeveniment nou que modifica el criteri i el pensament travat que argumenta des d’alguna premissa, la seva escriptura i la seva actuaci\u00f3 eludeixen la puresa inservible dels ingenus tant com la conxorxa rutin\u00e0ria dels espavilats. Sabia que el periodisme \u00e9s un ofici impur, realitzat en el gris.<\/p>\n
Ib\u00e0\u00f1ez Escofet, ciutad\u00e0 i periodista al servei d’un temps i d’un pa\u00eds, d’un p\u00fablic i d’unes cap\u00e7aleres, va pactar amb la realitat a l’al\u00e7a, no a la baixa, buscant l’escletxa, l’esquerda. El lloc per on passar sense acotar el cap i on viure dignament, mirant sense por el sol del mat\u00ed. I per poder explicar-ho un dia rere l’altre, civilitzadament.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quin \u00e9s el lloc del periodista en la societat del seu temps, m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 del seu relat i de l’empresa que li paga per ell? Manuel Ib\u00e0\u00f1ez…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4383"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4383"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4383\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4383"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4383"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4383"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}