{"id":4392,"date":"2000-12-10T10:58:11","date_gmt":"2000-12-10T09:58:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4392"},"modified":"2000-12-10T10:58:11","modified_gmt":"2000-12-10T09:58:11","slug":"sergi-lopez-apegado-la-doble-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2000\/12\/10\/sergi-lopez-apegado-la-doble-vida\/","title":{"rendered":"Sergi L\u00f3pez – Aferrat a la doble vida"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tL’European Film Academy li ha donat el premi al millor actor europeu del 2000 per la seva sup\u00e8rba interpretaci\u00f3 d’un assass\u00ed simp\u00e0tic i complex en el film “Harry, un amic que us vol” de Dominik Moll, un gran \u00e8xit de p\u00fablic a Fran\u00e7a. Format en el teatre, el catal\u00e0 Sergi L\u00f3pez \u00e9s ja un estel al pa\u00eds ve\u00ed mentre aqu\u00ed li descobreixen, a poc a poc, en algunes pel\u00b7l\u00edcules. La seva versatilitat i la seva sobrietat emocionen a l’espectador i s\u00f3n reconegudes per la cr\u00edtica. Per\u00f2 L\u00f3pez va de tipus tranquil i corrent, com si res.<\/strong><\/p>\n

Vesteix completament de blanc i es remata amb una gorra decantada i un somriure que \u00e9s un imant per a totes les noies que es creuen amb ell. Tira alegrement d’un carret de gelats pels carrers del centre de la seva ciutat, Vilanova i la Geltr\u00fa. \u00c9s estiu de 1985 i en els bars sonen les primeres can\u00e7ons de Duncan Dhu. Sergi L\u00f3pez encara no ha complert els vint i treballa en el que pot. Una associaci\u00f3 de comerciants l’ha contractat perqu\u00e8 regali gelats als fills dels clients de les seves botigues. Aviat es fa popular per la seva simpatia. \u00c9s un gran estiu per en L\u00f3pez. Li demana al seu ve\u00ed Toni Alb\u00e0, actor i director de teatre al que admira, que l’ajudi en la preparaci\u00f3 d’un expectacle de clowns. Alguna cosa est\u00e0 comen\u00e7ant per\u00f2 ell no ho sap.<\/p>\n

Entra als lavabos de l’\u00e0rea de servei de l’autopista. Somriu i li reconeixem. Per\u00f2 no \u00e9s Sergi, sin\u00f3 Harry, un personatge inventat per alg\u00fa. Aix\u00f2 ja no \u00e9s la vida. \u00c9s la foscor d’un cinema a l’any 2000. Al p\u00fablic de la sala li passa el mateix que a la gent que es topava amb el noi del carret de gelats: es creuen de seguida el que L\u00f3pez fa i diu. L’actor coneix el seu treball i el fa b\u00e9. Molt b\u00e9.<\/p>\n

Diu el director David Mamet en el seu llibre “Veritat i mentida” que “el p\u00fablic busca espontane\u00eftat, individualitat i for\u00e7a”. L\u00f3pez li d\u00f3na les tres coses en la justa mesura. No hi ha histrionisme ni ombra de banal exhibicionisme t\u00e8cnic. Sembla que la seva actuaci\u00f3 flueix sense esfor\u00e7. El mateix Mamet apunta que “les millors interpretacions rarament es reconeixen. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 no dirigeixen l’atenci\u00f3 sobre si mateixes, i no busquen res, com qualsevol heroisme real, s\u00f3n simples i sense pretensions, i semblen sortir de l’actor d’una forma natural i inevitable. Estan tan fusionades amb l’actor que les acceptem com una cosa que no t\u00e9 res a veure amb l’art “. Per\u00f2 l’art sorgeix de la feina i del car\u00e0cter.<\/p>\n

En el car\u00e0cter d\u2019en L\u00f3pez comediant hi ha una virtut per sobre de totes: la intu\u00efci\u00f3. Despr\u00e9s hi ha la rapidesa per captar les situacions i una mem\u00f2ria prodigiosa. Els que han treballat amb ell assenyalen la facilitat amb que sap carregar les intencions dels personatges amb els m\u00ednims gestos imprescindibles. Per\u00f2 tot aix\u00f2 no li brolla de cap concepci\u00f3 intelectualoide ni transcendent de l’ofici, al contrari. En l’origen de la seva autenticitat est\u00e0 el joc i el plaer d’explicar hist\u00f2ries, la diversi\u00f3 en estat pur. Passi\u00f3 i joc del qual no \u00e9s ali\u00e8 l’especial esperit carnavalesc de la seva ciutat. L\u00f3pez estava representant el paper de Rei del Carnestoltes pels carrers de Vilanova quan va n\u00e9ixer la seva filla Juna. Aquesta, el seu altre fill, Mag\u00ed, i la seva dona, Blanca, s\u00f3n la primera veritat referencial per a alg\u00fa que cobra per entrar i sortir de la ficci\u00f3 sense tornar-se tarumba.<\/p>\n

Aferrat a una doble vida d’estrella i ciutad\u00e0 an\u00f2nim, que separa amb radical voluntat, el L\u00f3pez del cinema est\u00e0 segur que, talent al marge, gran part del seu bon fer est\u00e0 en no allunyar-se del seu petit m\u00f3n. Si \u00e9s aut\u00e8ntic com a actor ho \u00e9s perqu\u00e8 la seva rereguarda vital \u00e9s aut\u00e8ntica, despullada de impostures. Ho t\u00e9 clar i ho afirma amb m\u00e9s seguretat despr\u00e9s de cada nou \u00e8xit. Mentre el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, propaga rares teories sobre el glamour dels actors, L\u00f3pez demostra que aquest art \u00e9s saber ser un mateix per ser cada vegada alg\u00fa diferent.<\/p>\n

“No ha treballat exclusivament per diners, aquesta ha estat la seva sort, prefereix fer les hist\u00f2ries que li interessen”, apunten els seus amics. I el seu representant afegeix: “El primer dia em va deixar molt clar que far\u00edem coses sense cobrar un duro perqu\u00e8 valdrien la pena, i que hauria coses que no agafar\u00edem ni per tot l’or del m\u00f3n”. Aquest mal estudiant de batxillerat t\u00e9 clara la seva \u00e8tica professional, sense necessitat de fer propaganda. Mastroianni i John Cassavetes el protegeixen. L\u00f3pez \u00e9s avui l’heroi discret d’una classe obrera de poble que se sent feli\u00e7 quan un dels seus triomfa sense renunciar als seus valors. Quan passeja amb el seu gos Gavatxo per on abans repartia gelats, les gents li recorden en el seu primer muntatge teatral, “Brams o la kumedia dels herrors”, o es recorden del dia de 1987 en qu\u00e8 va presentar el primer llibre de M\u00e0rius Serra, “L\u00ednia “, encarnant a un personatge dels seus contes. Ning\u00fa li ha regalat res.<\/p>\n

A Fran\u00e7a va passar per l’escola de Jacques Lecoq i va trobar al director dels seus primers films, el seu amic Manuel Poirier. En la seva filmografia oficial no apareix, per\u00f2 en 1990 va fer aqu\u00ed una pel\u00b7l\u00edcula semiprofessional, “Empresonades”, que \u00e9s ara una joia per als seus admiradors. El dia 22 complir\u00e0 els 35 i seguir\u00e0 observant el carrer, un pou d’idees per actuar. Enyora el teatre i prepara alguna cosa en solitari per quan pugui fer-ho. Pren caf\u00e8s molt curts, parla del Bar\u00e7a amb passi\u00f3 i juga a la “botifarra”. Hollywood -que no el preocupa- nom\u00e9s hi atraur\u00e0 el dia en qu\u00e8 li ofereixi una bona hist\u00f2ria … que no li impedeixi tornar sempre a la seva altra i real vida.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’European Film Academy li ha donat el premi al millor actor europeu del 2000 per la seva sup\u00e8rba interpretaci\u00f3 d’un assass\u00ed simp\u00e0tic i complex en el film “Harry, un amic…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4392"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4392"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4392\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4392"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4392"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4392"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}