{"id":4395,"date":"2000-12-17T12:04:15","date_gmt":"2000-12-17T11:04:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4395"},"modified":"2000-12-17T12:04:15","modified_gmt":"2000-12-17T11:04:15","slug":"sainz-de-la-maza-los-viejos-cowboys-nunca-mueren","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2000\/12\/17\/sainz-de-la-maza-los-viejos-cowboys-nunca-mueren\/","title":{"rendered":"Sainz de la Maza – Els vells “cowboys” no moren mai"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tPot endevinar moltes coses d’una vaca amb nom\u00e9s fer-li un cop d’ull. Ramader de llarga experi\u00e8ncia, bilba\u00ed assentat a les terres de Lleida, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Sainz de la Maza \u00e9s un dels fundadors i secretari de la cooperativa familiar que comercialitza els productes de la firma Llet d’Urgell, una empresa que controla tot el proc\u00e9s. Ha passat la seva vida comprant i venent bestiar i avisa que mai s’est\u00e0 fora de perill de ser enganyat. Davant la crisi de les “vaques boges” reclama que es posi fi al desconcert.<\/strong><\/p>\n

No porta barret d’ala ampla ni munta a cavall, per\u00f2 \u00e9s un aut\u00e8ntic vaquer. Un “cowboy” d’avui, que t\u00e9 un ordinador al despatx. En pr\u00e9mer una tecla, pot consultar l’historial dels animals de la seva explotaci\u00f3. Parla amb passi\u00f3 de les vaques, de les milers que ha vist i ha tocat al llarg de la seva vida, des que als quinze anys va comen\u00e7ar a acompanyar al seu oncle a Lleida per vendre bestiar que havien adquirit abans a Santander.<\/p>\n

“A la fira de Torrelavega, jo he vist les vaques m\u00e9s boniques del m\u00f3n, netes i empolainades com si anessin a sortir al cinema, era tot un espectacle.”<\/p>\n

Jos\u00e9 Ram\u00f3n Sainz de la Maza \u00e9s ramader i abans va ser tractant de bestiar, com el seu pare i el seu oncle. Nascut a Bilbao el 1931, s’ha passat la major part de la vida recorrent la geografia espanyola per comprar i vendre els millors caps de bestiar. Avui viu tranquil, per\u00f2 durant molts anys no ha tingut caps de setmana ni vacances, seguint sempre la pista del bov\u00ed que el mercat reclamava. S’aixecava els diumenges a Bilbao, agafava el ferrocarril fins a Santander i, despr\u00e9s, apareixia els dilluns al mat\u00ed a Lleida per tancar el circuit. I la resta de la setmana no parava, sempre d’aqu\u00ed cap all\u00e0. Aquest ofici seu era i \u00e9s gaireb\u00e9 invisible, ja que el consumidor no repara, a l’hora de menjar un estofat o beure un got de llet, en qu\u00e8 alg\u00fa ha d’estar disposat a fer un comer\u00e7 tan dif\u00edcil com aparat\u00f3s. I fer-ho amb ganes i coneixement.<\/p>\n

Hi ha en Sainz de la Maza l’orgull ben posat dels que saben un ofici ancestral, poc com\u00fa, gaireb\u00e9 secret i sustentat en uns arcans que no poden ensenyar-se, nom\u00e9s s’aprenen amb l’experi\u00e8ncia:<\/p>\n

“Tallant collons s’apr\u00e8n a capar”, aix\u00f2 diem els ramaders i \u00e9s una gran veritat. Amb una murrieria antiga i passejada, del que coneix b\u00e9 a les b\u00e8sties i la gent, aquest ramader observa perplex el gran embolic de les “vaques boges”. “Hi ha un desconcert total, des de dalt fins a baix. Ning\u00fa sap qu\u00e8 dir. Els ramaders estem a la corda fluixa i el mal ja est\u00e0 fet.”<\/p>\n

No parla per parlar. Per\u00f2 ho fa amb aquest punt de reserva del qual ha hagut de regatejar els preus en centenars de fires, quan tot es feia tirant l’ull als caps de bestiar i jugant-se el tipus en pocs minuts, tancant el tracte amb una encaixada de mans i pagant i cobrant trinco-trinco, caixa cobri. El bilba\u00ed que es va instal\u00b7lar a la “terra ferma” -es va casar a la quaranta amb una mossa de les Borges Blanques- assegura que no ha conegut mai a cap agricultor ni a cap ramader que s’hagi fet ric. L’afany per reinvertir en les explotacions i estar al dia els descapitalitza i quan sorgeixen episodis com el de les “vaques boges” tot trontolla.<\/p>\n

Amb c\u00e0rrec de secretari a la cooperativa familiar Pla de Vencill\u00f3, Sainz de la Maza t\u00e9 al seu c\u00e0rrec unes 500 vaques frisones, que produeixen una mitjana de 32 litres de llet per vaca i dia. Tot i que les vaques lleteres no mengen farines d’origen animal i no s’han registrat encara casos d’encefalopatia espongiforme a Catalunya, per a aquest ramader la pol\u00e8mica resulta tan preocupant com per als seus col\u00b7legues que es dediquen a l’engreix de bestiar per al consum de carn. Una quarta part de les vaques dedicades a la producci\u00f3 de llet han de ser sacrificades anualment i destinades a les carnisseries, per mantenir la renovaci\u00f3 en una explotaci\u00f3 d’aquest tipus. El preu d’una vaca frisona oscil\u00b7la entre les 230.000 i les 250.000 pessetes. Hi ha vaques molt m\u00e9s cares, que Sainz de la Maza diu “de fantasia”, que poden arribar a costar 600.000 pessetes i fins a un mili\u00f3.<\/p>\n

A l’home que ara passeja entre les seves vaques com si sab\u00e9s de mem\u00f2ria el nom de cadascuna, el bestiar li va fer veure m\u00f3n, ja que va estar tamb\u00e9 per l’estranger, tractant a Alemanya, Holanda, Fran\u00e7a. No dissimula del tot la nost\u00e0lgia per una \u00e8poca dura i una mica \u00e8pica de la seva vida, ni pels anys en qu\u00e8 es movia per Barcelona, quan les vaqueries urbanes oferien al p\u00fablic la llet a granel, i all\u00f2 era com tenir el diari i el pa de cada dia.<\/p>\n

Avui, el ramader petit tendeix a desapar\u00e8ixer. Anuncia el seu auguri amb seguretat i mostra amb entusiasme les fitxes que descriuen i certifiquen cadascun dels seus animals. Va cursar estudis de peritatge mercantil i li hauria agradat seguir estudiant, arribar a ser veterinari. Per\u00f2 la fam\u00edlia el va posar al cap devant del negoci i aqu\u00ed ha estat sempre. No sembla alg\u00fa disposat a quedar-se quiet. Li agradaria que el seu fill, estudiant d’agr\u00f2noms, segu\u00eds vinculat a tot aquest m\u00f3n.<\/p>\n

Aquest vaquer exerceix com un senyor d’un altre temps sense perdre de vista l’actualitat. De totes les males not\u00edcies en el sector, al final, espera una mica de claredat. Abans menjava molta m\u00e9s carn que ara. L’ha redu\u00eft, diu, per les coses de l’edat, no per que tingui por de res.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pot endevinar moltes coses d’una vaca amb nom\u00e9s fer-li un cop d’ull. Ramader de llarga experi\u00e8ncia, bilba\u00ed assentat a les terres de Lleida, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Sainz de la Maza \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4395"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4395"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4395\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4395"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}