\t\t\t\t<\/p>\n
El l\u00edder del PSC es va estrenar, el passat dimecres, en un debat de pol\u00edtica general al Parlament. El seu discurs de resposta a Jordi Pujol va il\u00b7luminar les inc\u00f2gnites sobre el nom del futur president catal\u00e0. El dirigent socialista, als seus 59 anys, es va autodenominar “recanvi” abans que “hereu”. El nou curs pol\u00edtic posar\u00e0 a prova el fons i la paci\u00e8ncia d’en Maragall com a constructor d’una alternativa. Per\u00f2 qui va ser un gran alcalde de Barcelona no despunt\u00e0 amb la mateixa sort com a cap de l’oposici\u00f3.<\/strong><\/p>\n Es compten per dotzenes els col\u00b7laboradors i servents defraudats, desenganyats, enfadats, desairats i oblidats per Pasqual Maragall. S’ho expliquen i ho expliquen. S\u00f3n expl\u00edcits en l’aut\u00f2psia imp\u00fadica dels seus desamors i penes amb el l\u00edder. S\u00f3n detallistes fins l\u2019arabesc en el relat de la seva obsolesc\u00e8ncia com a peces usades en la construcci\u00f3 d’una il\u00b7lusi\u00f3 que ha consumit tot i a tots els que se li acosten. Junts muntarien un gran museu de la malenconia bastarda del poder.<\/p>\n -Pasqual m’havia de trucar, per\u00f2 ha cridat a un altre. Fa setmanes que va parlar amb mi.<\/p>\n -M’han dit que ja t\u00e9 alg\u00fa per al que tu dius.<\/p>\n \u00c9s clar que aix\u00f2 es podria dir d’altres notables pares de la p\u00e0tria. No \u00e9s, doncs, que Maragall castigui amb m\u00e9s intrepidesa als peons del seu somni en marxa. La difer\u00e8ncia rau en les v\u00edctimes. Aquestes, a difer\u00e8ncia dels morts i ferits d’altres pol\u00edtics, caminen de per vida penjats de l\u2019aura que exhibeix el personatge. S\u00f3n drogoaddictes d’un carisma.<\/p>\n -Si, despr\u00e9s de tot, et crida, \u00bfacudir\u00e0s com si res?<\/p>\n -\u00c9s clar, no se li pot dir que no a en Pasqual.<\/p>\n -Per\u00f2, \u00bfno estaves molt enfadat? -Calla, calla. \u00c9s que en Pasqual \u00e9s aix\u00ed. I com \u00e9s ell, a qu\u00e8 dedica el temps lliure, en quin lloc es va enamorar de tu. Hi ha respostes f\u00e0cils de trobar. Disposem, per a la posteritat, d’un bon reguitzell de retrats de qui va ser alcalde de Barcelona durant 15 anys Tamb\u00e9 els seus adversaris han trobat el negatiu caricaturesc i recurrent per intentar tombar l’enemic. No els ha servit. Maragall torna sempre a la seva posici\u00f3 vertical com un saltamart\u00ed i absorbeix els cops com car\u00edcies que, fet i fet, l’embelleixen. Fins i tot ha sabut incorporar els defectes que no t\u00e9 per fer-se perdonar. Oblidem, doncs, el museu ol\u00edmpic del maragallisme. Cremem el cromo. Aquest burg\u00e8s que ens va sortir d’esquerres, perqu\u00e8 el m\u00f3n i el temps el van fer aix\u00ed, \u00e9s, en realitat, l’\u00faltim bon salvatge del nostre jard\u00ed. Com si el nen salvatge de Truffaut hagu\u00e9s crescut per inventar partits que no arriben a clubs i proclames que s\u00f3n criptogrames.<\/p>\n Per aix\u00f2 no poden fer blanc amb ell. Per aix\u00f2 se\u2019n surt amb la seva. Per aix\u00f2 li suporten les rareses. Quelcom silvestre i tel\u00b7l\u00faric el protegeix. Per\u00f2 mai ha pogut adaptar-se veritablement al medi. L’alcaldia va ser el triomf del seu instint sobre la disciplina. Una excepci\u00f3 en contra de tot pron\u00f2stic. Mentrestant, durant anys, el partit hi era, com un territori prohibit que el personatge no trepitjava. Una zona que posava en evid\u00e8ncia la incapacitat per a l’acomodament dels seus engranatges de s\u00e8rie a una pol\u00edtica molt m\u00e9s inh\u00f2spita. En aquella era, Raimon Obiols anava perdut.<\/p>\n -I \u00e9s veritat que aquest succ\u00e9s de la natura, sense additius ni colorants, va ser trobat a la selva verge pel gran explorador Narc\u00eds Serra, qui li va bressolar, va alimentar, va vestir i va ensenyar a passejar pel diable m\u00f3n?<\/p>\n Segons la llegenda, aix\u00ed fora. Despr\u00e9s va venir el miracle. I amb el miracle va sorgir una esgl\u00e9sia al voltant d’aquesta criatura. El maragallisme va propagar la fe en alguna cosa que era evident i invisible alhora: una ciutat que comen\u00e7ava a estimar-se a si mateixa i un pol\u00edtic que va regalar un bon tiquet perqu\u00e8 molts es creguessin m\u00e9s guapos, m\u00e9s llestos i m\u00e9s rics. Ara, el maragallisme \u00e9s una altra cosa. \u00c9s el filferro una mica rovellat on enfilar les llampades irregulars d’un talent sense esquelet. Talent de qual en dep\u00e8n la sort futura, en un cinquanta per cent, de la sort de qui ha estat el seu antagonista etern, Pujol. L’altre cinquanta per cent est\u00e0 en mans dels capitans del PSC, que han posat al bon salvatge a l’entrada del seu centre comercial, com els anglesos fan amb el nan de pedra al costat de la porta de casa. Cada dia, l’encarregat Montilla aixeca la persiana i ensenya l’oferta. El reclam funciona, la gent entra i compra. Van comprar molt a les eleccions catalanes d’octubre de 1999.<\/p>\n Per\u00f2 les lleis de la civilitzaci\u00f3 s\u00f3n pitjors que les de la selva i el sistema proporcional condemna a en Maragall a passar l’estona en una vinyeta que li ve estreta. I que l\u2019avorreix. Es va confirmar dimecres passat, en el debat de pol\u00edtica general al Parlament:<\/p>\n -Ha fet les seves cosetes, no li demaneu m\u00e9s. Camina molt obsessionat amb Euskadi. El govern a l’ombra li ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n El pla hist\u00f2ric era passar sense traumes de poder a poder, com qui salta de liana a liana. La seva efectista estada a Roma havia de ser un descans en la branca de la coqueta incertesa. Per\u00f2 li va faltar aquesta sort que abans li en sobrava. Ara, hi ha qui recorda que tot bon salvatge est\u00e0 temptat, un mal dia, de considerar el futur llargament ajornat com una pobra arqueologia vivent. I, llavors, \u00e9s quan surt a comprar tabac i ja no torna.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El l\u00edder del PSC es va estrenar, el passat dimecres, en un debat de pol\u00edtica general al Parlament. El seu discurs de resposta a Jordi Pujol va il\u00b7luminar les inc\u00f2gnites…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4402"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4402"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4402\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4402"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4402"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4402"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}