\t\t\t\t<\/p>\n
La companyia Warner Music va llan\u00e7ar a la venda, el passat 26 de setembre, \u201cEl alma al aire\u201d, el cinqu\u00e8 disc original del compositor i int\u00e8rpret Alejandro Sanz. El seu anterior treball, “M\u00e1s”, va mer\u00e8ixer el reconeixement de la cr\u00edtica i el va convertir en l’artista espanyol que m\u00e9s r\u00e0pidament i amb major nombre de c\u00f2pies -m\u00e9s de 2.100.000- ha estat indiscutit supervendes.<\/strong>Depassada ja la trentena, casat amb la model Jaydy Mitchel i amb nova casa a Madrid, el que va ser \u00eddol de masses apareix avui com un creador subtil.<\/p>\n Silvia viu en un pis de 60 metres quadrats a Bellvitge, t\u00e9 29 anys, un fill de quatre i alguns treballs temporals. En l’estiu del 98, poc despr\u00e9s de separar-se del seu marit, va anar al concert d’Alejandro Sanz amb dues amigues i la seva cosina. En el barcelon\u00ed Palau Sant Jordi, va escoltar que alg\u00fa cantava per ella el que ella sentia i no sabia dir:<\/p>\n \u201cPara qu\u00e9 me curaste cuando estaba he- r\u00edo\/ si hoy me dejas de nuevo con el coraz\u00f3n part\u00edo\u201d.<\/p>\n Per\u00f2 va intuir que l’artista ja no cantava per edulcorar a nenes de l’institut. El temps estrany s’havia ficat en aquestes estrofes. Silvia va ser fan adolescent d’aquest m\u00fasic i avui \u00e9s una adulta que sap la dist\u00e0ncia exacta entre una can\u00e7\u00f3 i la vida. I, sense haver-lo llegit, donaria la ra\u00f3 a l’afilat Joan Fuster quan definia l’amor en el seu “Diccionari per a ociosos”: “L’amor \u00e9s una invenci\u00f3 del segle XII. La frase, pronunciada, si no m’equivoco, per un erudit ben respectable, podria semblar un desprop\u00f2sit. No ho \u00e9s: gens. Fins i tot haur\u00edem admetre-la en la seva precisi\u00f3 m\u00e9s taxativa, que ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. Sempre hi ha hagut ‘amor’, una forma o una altra d’amor, lligant a les parelles humanes “. Sanz, trobador en el temps dels no llocs i d’Internet, diu el mateix amb altres paraules:<\/p>\n – Sempre es busca mil maneres de parlar d’un tema. \u00c9s del que parlen tots i ning\u00fa sap el qu\u00e8 \u00e9s.<\/p>\n Ho diu amb aquest punt just de desafecci\u00f3 elegant de qui ha superat la frontera dels 30 i s’ha acceptat com el millor personatge a escollir. Li ho explicava al col\u00b7lega Emilio Manzano:<\/p>\n – Acceptes els teus defectes, que \u00e9s una cosa que jo no sabia el que era, em barallava constantment amb mi mateix, fins que t’adones que aquests defectes, si els tractes b\u00e9, et tracten b\u00e9 ells a tu tamb\u00e9.<\/p>\n El compositor i cantant madrileny exhibeix amb desimboltura i tacte l’edat ambigua entre una maduresa prec\u00e0ria i una ingenu\u00eftat crepuscular. L’artista postadolescent ha confessat estar m\u00e9s segur que mai amb el que fa. Es nota en el seu \u00faltim disc, “El alma al aire”, que ha arribat al secret m\u00e9s rec\u00f2ndit de tot creador. Finalitzar l’obra amb un punt controlat d’imperfecci\u00f3, no escriure-ho tot, no pintar-ho tot, no afinar-ho tot. Eludeix la falsa perfecci\u00f3 brillant de l’artes\u00e0 per fer evident aquesta autenticitat expressiva que posa al talent en solitari davant del p\u00fablic. Per aix\u00f2 les seves can\u00e7ons agraden m\u00e9s quan m\u00e9s s’escolten, per\u00f2 cada vegada s\u00f3n menys enganxoses, m\u00e9s refinades. Sanz ha saltat la t\u00e0pia amb l’escala i, ara, ha tirat l’escala d’un cop de peu. Gaudeix amb el risc de fer d’Alejandro Sanz millor que ning\u00fa, per\u00f2 sorprenent-, defugint el motlle c\u00f2mode. I defineix la seva evoluci\u00f3 amb claredat:<\/p>\n – No busco un lloc on quedar-m\u2019hi, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un lloc per on passar-hi.<\/p>\n Requerit per l’edat subtil en qu\u00e8 un tipus treu el millor de si mateix o s’estavella contra el conformisme, s’ha convertit ja en part de l’educaci\u00f3 sentimental de la generaci\u00f3 que recorda la mort de Franco, perqu\u00e8 l’escola va tancar uns dies. Al desembre complir\u00e0 els 32, convertit en creador sincer de l\u00edrica digne i assequible per als nous adults de la segona transici\u00f3, com abans Miguel Bos\u00e9 havia estat l’\u00eddol de la transici\u00f3 suarista i Mecano la marxa dels primers anys socialistes, i L’\u00daltim de la Fila havia posat color al cicle ol\u00edmpic de Barcelona’92. Per\u00f2 Sanz rebutja ser profeta de res o de ning\u00fa. Com tants dels seus coetanis, admet que ja no hi ha ideologies totals i salvadores:<\/p>\n -Cap em satisf\u00e0. \u00c9s dif\u00edcil. Hi va haver un temps d’ideologies contundents. Era una altra \u00e8poca diferent a la que m’ha tocat viure.<\/p>\n El 1989, es va enfonsar el mur de Berl\u00edn i l’artista va gravar el seu primer disc, una raresa avui de col\u00b7leccionista que signava amb el nom d’Alexandre el Gran. Quan els nens admiraven a Gaby, Fof\u00f3, Miliki i Fofito per la tele en blanc i negre, el que en aquells dies es deia Alejandro S\u00e1nchez Pizarro passava hores i hores escoltant discos de Paco de Luc\u00eda. Tenia set anys. El guitarrista \u00e9s una refer\u00e8ncia a la qual Sanz sempre torna. I el flamenc \u00e9s el magma fosc d’on s’extreu autenticitat i for\u00e7a, i tamb\u00e9 aquesta ironia burleta que no tots capten a la primera. Es mou en el dif\u00edcil l\u00edmit entre el male\u00eftisme \u00edntim i la disciplina d’una ind\u00fastria que existeix i creix a partir del seu talent. Se’n surt prou b\u00e9, potser perqu\u00e8 \u00e9s alg\u00fa que creia en si mateix molt abans de ser tocat per les supervendes i la cr\u00edtica. Despr\u00e9s d’escoltar l’\u00faltim enregistrament d’Alejandro Sanz, cridem a la S\u00edlvia, la de Bellvitge, i li llegim all\u00f2 que va escriure Ren\u00e9 Char: “S’acosta el temps en qu\u00e8 nom\u00e9s all\u00f2 que va saber romandre inexplicable podr\u00e0 requerir-nos”. Ella ja ho sabia. I acudire<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La companyia Warner Music va llan\u00e7ar a la venda, el passat 26 de setembre, \u201cEl alma al aire\u201d, el cinqu\u00e8 disc original del compositor i int\u00e8rpret Alejandro Sanz. El seu…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4405"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4405"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4405\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4405"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4405"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4405"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}