\t\t\t\t<\/p>\n
En coincid\u00e8ncia amb la doble moci\u00f3 de censura que li van presentar PP i PSOE, el lehendakari, que governa en minoria, va convocar la manifestaci\u00f3 contra ETA que ahir es va celebrar a Bilbao. Ibarretxe, que va arribar a la presid\u00e8ncia del Govern basc al gener de l’any passat, intenta mantenir el seu paper institucional dins d’un clima pol\u00edtic i social alterat per la viol\u00e8ncia. Amb 43 anys i fama d’home tranquil, aquesta setmana ha fet una oferta d’acord per superar l’estatut de Guernica. L’oposici\u00f3 li ha fet cas.\u00c9s com si l’haguessin fabricat dins d’un vestit d’amiant. Dissenyat per suportar una forta pressi\u00f3 que crema cada dia. Un cos i un semblant equipats per presidir el pa\u00eds on la pol\u00edtica depassa les vores del bol. Tant que, de vegades, a dir dels seus adversaris, sembla que hagi quedat paralitzat, imm\u00f2bil, a merc\u00e8 d’uns esdeveniments que li sobrepassen. Deu ser gr\u00e0cies a la dist\u00e0ncia que posa entre el seu personatge i l’escenari que transita que \u00e9s capa\u00e7 de practicar una cortesia continguda i polida, que est\u00e0 clavada a les ant\u00edpodes de qualsevol frivolitat. El lehendakari Juan Jos\u00e9 Ibarretxe ho explicava, dijous passat nit, en una entrevista emesa en horari “prime-time”, en el segon canal d’Euskal Telebista, la cadena auton\u00f2mica basca:<\/p>\n
-El meu “aita” (pare) em va ensenyar que l’educaci\u00f3 \u00e9s la clau per anar pel m\u00f3n i per poder entendre’t amb alg\u00fa.<\/p>\n
Tant de bo tot fos tan f\u00e0cil com aix\u00f2 a Euskadi. Per\u00f2 hi ha les pistoles i tamb\u00e9 els interessos electorals immediats. Precisament l'”aita” d’Ibarretxe i la seva fam\u00edlia, nacionalista de sempre, van haver de passar uns anys de desterrament a Gal\u00edcia, despr\u00e9s de la Guerra Civil. Avui, el president del Govern basc ha de ser, despr\u00e9s de Xabier Arzalluz, el pol\u00edtic contemporani de les Espanyes que m\u00e9s insults, improperis i desfavors ha rebut des de l’oposici\u00f3 i des de molts mitjans. Per\u00f2 ell sembla no perdre els nervis. Ni despr\u00e9s de passar, fa pocs dies, per una doble moci\u00f3 de censura per part de PP i PSOE. Ni quan -com va passar aquesta setmana al Parlament basc- seus adversaris el van acusar novament de no tenir legitimitat per seguir governant i d’autoritat moral per convocar una manifestaci\u00f3 de rebuig a ETA com la que va tenir lloc ahir a Bilbao.<\/p>\n
T\u00e9 el rostre honest i les actituds mesurades, gaireb\u00e9 al mil\u00b7l\u00edmetre. S\u00f3n atributs d’alg\u00fa a qui comprar\u00edem, amb tranquil\u00b7litat, un cotxe de segona m\u00e0. La paradoxa \u00e9s que els seus contraris insisteixen a dir que el que realment va vendre el lehendakari, quan va arribar a acords amb EH en el context de la treva d’ETA, va ser una gran moto. Llavors, se’ns apareix el personatge vestit a la guisa de mestre arquer. Per\u00f2 un arquer amb massa mala sort, que ha trepitjat un gran i enganx\u00f3s xiclet del terra, al minut d’haver disparat la seva \u00fanica fletxa. La fletxa no fa diana, surt del quadre. L’arquer no pot disparar m\u00e9s ni es pot moure per recuperar la fletxa. Ha de confiar en alg\u00fa que se li acosti. Ning\u00fa ho fa. Davant la situaci\u00f3, decideix tibar l’arc com si pogu\u00e9s tornar a disparar en qualsevol moment. Com si tingu\u00e9s fletxa. I sembla que no es cansar\u00e0. A Ibarretxe se li endevinen els molls interiors de l’arquer en estat d’alerta. La seva esquena, una mica corbada, ho indica. En aquest punt de la faula, el narrador pregunta als oients:<\/p>\n
Creuen vost\u00e8s que Ibarretxe i el PNB van actuar de bona fe amb aix\u00f2 de la treva?<\/p>\n
-S\u00ed, de bona fe, per\u00f2 es van equivocar. Ells mateixos ho han reconegut.<\/p>\n
-Potser, per\u00f2 durant gaireb\u00e9 18 mesos no hi va haver morts. O aix\u00f2 no compta?<\/p>\n
-I com estem ara? \u00bfPitjor o millor? Ibarretxe s’ha de moure. Ha de convocar eleccions. I no nom\u00e9s perqu\u00e8 ho demani el PP.<\/p>\n
Queden dos anys de la present legislatura i ning\u00fa creu que puguin completar-se. Una veritable gimcana al desert per Ibarretxe i els seus consellers. Davant les demandes perqu\u00e8 tanqui la persian, aquest corredor de marat\u00f3 i ciclista ha conjurat qualsevol ensorrament o p\u00e1jara amb una barreja estranya de disciplina, ordre intern i desconnexi\u00f3 els caps de setmana. Segueix dins del vestit d’amiant per\u00f2 se’l treu per airejar-se. Al contrari que Jordi Pujol, que recorre les comarques en dissabte i diumenge, Ibarretxe prefereix aprofitar els festius per a l’oci i les devocions familiars amb la seva dona i les seves dues filles. I tornar, despr\u00e9s, a representar un personatge a qui han retallat el gui\u00f3, encara que no vulgui admetre-ho: -Jo no s\u00f3c partidari dels temps morts.<\/p>\n
Quan era vicelehendakari amb Ardanza, tenia fama, a Madrid, de ser bon negociador. Ibarretxe anava de bo i deixava per a altres, com Javier Balza, la cara de dolent. Aquests mateixos coneixedors afegeixen que l’actual lehendakari se sap tant el paper de bo que li falta un punt de cocci\u00f3 per a ser capa\u00e7 de donar el cop a la taula. Es refereixen, sobretot, a l’actitud davant el seu propi partit. I als retombs que ha hagut de fer i fa per no perdre el comp\u00e0s. A la frontera<\/span> entre la fatalitat i el frac\u00e0s, entre la corda<\/span> fluixa<\/span> i<\/span> la voluntat<\/span> de resistir,<\/span> entre el realisme<\/span> de la gesti\u00f3 i el pes de la utopia,<\/span> Ibarretxe \u00e9s ara una figura<\/span> posada a la intemp\u00e8rie.<\/span> Es diu que el PNB tornar\u00e0 a situar-lo com<\/span> a candidat. No fer-ho seria<\/span> donar la ra\u00f3 als<\/span> altres. Per\u00f2, \u00bfresistir\u00e0 tant<\/span> l’amiant?<\/span><\/span><\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En coincid\u00e8ncia amb la doble moci\u00f3 de censura que li van presentar PP i PSOE, el lehendakari, que governa en minoria, va convocar la manifestaci\u00f3 contra ETA que ahir es…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4408"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4408"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4408\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4408"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4408"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4408"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}