\t\t\t\t<\/p>\n
El president del comit\u00e8 de govern d’Uni\u00f3 i actual conseller de Governaci\u00f3 de la Generalitat ha fet un pas m\u00e9s postulant-se a la successi\u00f3 de Jordi Pujol en el lideratge de CiU. Dimecres passat, Josep Antoni Duran i Lleida, de 48 anys, va pronunciar una confer\u00e8ncia en la qual, davant destacades personalitats de la vida pol\u00edtica, social i cultural, va propugnar un “nou projecte” catalanista, “pel qual donar\u00e9 – va afirmar- tot el que sigui capa\u00e7 de donar “. El moment coincideix amb la pol\u00e8mica desfermada pel cas Pallerols.<\/strong><\/p>\n Quan les cr\u00f2niques que es llegiran en temps futurs citin el nom de Josep Antoni Duran i Lleida el qualificaran de tru\u00e0 o de senyor, veurem. Per\u00f2 totes han de recon\u00e8ixer que aquest pol\u00edtic va fer un miracle. I no per ser democristi\u00e0. M\u00e9s aviat va ser a l’inrev\u00e9s. Va acabar democristi\u00e0 perqu\u00e8 el miracle li va sortir b\u00e9. Aquest va consistir en la resurrecci\u00f3, multiplicaci\u00f3 i consagraci\u00f3 d’un vell i petit partit que, nascut als anys trenta, va arribar a la nova democr\u00e0cia amb res a les butxaques. Res pur i dur, excepte el patrimoni irreprotxable d’haver estat fidel a la Segona Rep\u00fablica, a Catalunya i l’humanisme cristi\u00e0. Ja que ho van pagar els seus dirigents hist\u00f2rics, engolits amb m\u00e9s oblit que compassi\u00f3 entre aix\u00f2 que agraden de cridar les dues Espanyes. Els uns els havien matat per ser cat\u00f2lics i els altres per ser catalanistes i progressistes. Els fundadors d’Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya (UDC) es van avan\u00e7ar a la seva \u00e8poca.<\/p>\n El que no es va avan\u00e7ar ni es va endarrerir al seu temps -fins avui- va ser Duran quan va intuir que podia convertir Uni\u00f3 en alguna cosa \u00fatil. Sobretot per la seva carrera. Al cap i a la fi, la seva ambici\u00f3 necessitava una marca seriosa i amb pedigr\u00ed. Aquesta visi\u00f3 de la jugada \u00e9s el gran moment de qui deien Pepitu al seu poble natal d’Alcampell (Osca). Els seus col\u00b7laboradors m\u00e9s propers li reconeixen que avui segueix tenint aquesta clarivid\u00e8ncia estrat\u00e8gica. L’aposta per ell mateix va culminar amb la seva elecci\u00f3 com a president del comit\u00e8 de govern del seu partit en 1987. Ho havia aconseguit.<\/p>\n Els que recorden el seu ingr\u00e9s a la casa, el 1974, diuen del personatge que va trucar a la porta amb la t\u00edpica cara d’aspirant a torero. El bordeg\u00e0s amb fam de fama que arriba a la gran ciutat, amb la maleta de cartr\u00f3 a l’esquena. Els vells pr\u00f2cers democristians van quedar sorpresos de l’empenta d’aquell desconegut de la Franja. La resta ja va ser bufar i fer ampolles. Duran \u00e9s el gran torero de la pol\u00edtica catalana. Un destre que va comen\u00e7ar de noveller i que molt r\u00e0pid i segur va arribar a doctorar-se en la Maestranza. Fins aqu\u00ed res va fallar.<\/p>\n Per\u00f2 Duran tenia i t\u00e9 un somni insistent, una quimera que li brolla pels porus i li omple les estones. Fa vint anys i un segle que est\u00e0 enamorat de la lluna i vol tocar-la. No es resigna a que la lluna sigui d’altres. La seva particular lluna de Val\u00e8ncia \u00e9s ser l’amo de la finca, de tota. El torero somia amb retirar-se com ramader despr\u00e9s de la gran correguda. Potser va tenir una visi\u00f3 de petit, quan anava amb bicicleta enmig de la boira:<\/p>\n -Pepitu -li va dir un geni verd que va sortir d’entre els matolls- el teu dest\u00ed \u00e9s succeir el l\u00edder, tu hi arribar\u00e0s, fill meu.<\/p>\n I en Pepitu hi ha treballat sense parar perqu\u00e8 el dia de prendre la lluna es precipiti. \u00c9s clar que, ara, ha de procurar que aquest dia anhelat no li caigui a sobre i l\u2019aixafi. Les coses en el si de la coalici\u00f3 de CiU poden reescalfar “versus” el punt zero del caos, on totes les estrat\u00e8gies es resumeixen en un doble axioma: salvar els trastos i que l’\u00faltim apagui el llum. A m\u00e9s, Duran sap que el seu partit mai s’ha mesurat en solitari a les urnes, i que el seu ancoratge social \u00e9s, per aix\u00f2 mateix, una cosa virtual.<\/p>\n Tanmateix, hi ha un optimisme adust en aquest dirigent. Duran es veu capa\u00e7 de representar el paper de Pujol en l’escenari d’un m\u00edting. \u00c9s un professional de la representaci\u00f3 i coneix els seus l\u00edmits i virtuts. Des de fa anys, toca compulsivament els ressorts de la pol\u00edtica medi\u00e0tica i tamb\u00e9 el dels contactes discrets, la pol\u00edtica artesanal fora dels focus. El democristi\u00e0 es veu regularment amb agents socials, amb adversaris, amb noms de l’escena internacional. Aquests que parlen b\u00e9 d’ell. Representar i no ser, aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. El seu credo ho va resumir l’altre dia en un discurs tan exageradament solemne que semblava el d’aquests presidents ianquis dels films on la terra va ser destru\u00efda per un terrible meteorit:<\/p>\n -Crec en una Catalunya preparada per a un nou renaixement, una nova alba.<\/p>\n I va afegir -sense que ning\u00fa l’hi pregunt\u00e9s- que no vol ser ministre, mentre passava de puntetes sobre l’assumpte de la corrupci\u00f3. Per accelerar la seva conquesta de la lluna, Duran ha comen\u00e7at a cremar algunes paraules i alguns dogmes que altres ja han cremat abans (el mateix Pujol), a veure si aquest foc l’impulsa cap amunt. I aix\u00f2 que li fa por volar. Parla de nou projecte per\u00f2 haur\u00edem de saber fins a quin punt ell ha estat coresponsable del “vell”.<\/p>\n Fred amb els seus col\u00b7laboradors, li agrada mantenir una capa impenetrable davant l’interlocutor. Amant del gimn\u00e0s i dels bons plaers, es permet f\u00edlies i f\u00f2bies massa viscerals per a alg\u00fa tan professional. Exhibeix coratge i efic\u00e0cia, encara que fins fa pocs mesos no havia governat. Per fi sap que ser\u00e0 el primer torero que participi en una baralla de galls.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El president del comit\u00e8 de govern d’Uni\u00f3 i actual conseller de Governaci\u00f3 de la Generalitat ha fet un pas m\u00e9s postulant-se a la successi\u00f3 de Jordi Pujol en el lideratge…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4410"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4410"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4410\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}