\t\t\t\t<\/p>\n
\u00c9s un dels grans romanistes reconeguts internacionalment, amb una obra ingent d’investigaci\u00f3 que marca un abans i un despr\u00e9s en els estudis sobre literatura medieval castellana, catalana i proven\u00e7al. Riquer va obtenir aquesta setmana el premi de les Lletres Espanyoles, que concedeix el Ministeri de Cultura. Als seus 86 anys segueix treballant de manera infatigable en la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria liter\u00e0ria d’una \u00e8poca que est\u00e0 en el nostre imaginari, encara que no ho sapiguem. La seva passi\u00f3 per les lletres \u00e9s una celebraci\u00f3 feli\u00e7 de la vida.<\/p>\n
Un autor an\u00f2nim va escriure, en ple segle XIV a Catalunya, un par\u00f2dic llibre d’aforismes i consells que ha arribat als nostres dies amb el t\u00edtol de “Llibre de tres”. En aquest divertit volum, hi ha una m\u00e0xima que sembla escrita precisament per a l’home que ha recuperat aquest text i l’ha posat a l’abast del lector apressat del segle XXI: \u201cTres coses fa hom savi: molt viure, molt llegir e molt sercar del m\u00f3n\u201d. El savi -encara que ell rebutja el qualificatiu- \u00e9s Mart\u00edn de Riquer, polifac\u00e8tic investigador de les literatures medievals castellana, catalana, proven\u00e7al i francesa, un dels \u00faltims humanistes aut\u00e8ntics del nostre temps. Riquer ha viscut tamb\u00e9 fora de la biblioteca i les aules, ha llegit i llegeix incansablement autors de totes les \u00e8poques, i ha buscat en el m\u00f3n aquells centelleigs de l’esperit dignes de ser rememorats. Si hem de ser dels seus amics, no ha creat fronteres entre les lletres i la vida, al contrari. Ha arribat a la fusi\u00f3 perfecta de tot el que sap i de tot el que ha experimentat. Per aix\u00f2 no casen amb la seva actitud els estrets ep\u00edtets de “erudit”, “estudi\u00f3s” o “especialista”. Diguem-li m\u00e8dium. Com afirmen els seus deixebles, “Riquer ha constru\u00eft la seva personalitat a partir d’un di\u00e0leg intel\u00b7ligent amb els morts, per enriquir els vius”.<\/p>\n
Aquests morts s\u00f3n els trobadors, els cronistes, els poetes, els cavallers errants, els reis, els sants, els pensadors de l’edat mitjana. Una \u00e8poca que el t\u00f2pic vulgar despatxa amb els fal\u00b7la\u00e7os adjectius de “fosca i trista”, Riquer ha explicat a qui ha volgut atendre, amb rigor i aferrat sempre a les proves documentals, que l’edat mitjana va ser un pa\u00eds m\u00e9s proper a l’home d’avui del que sembla, ple de llums i de vida, de somnis i de bellesa. D’aquest passat ha anat extraient tresors literaris que ha sabut llegir en el seu context i apropar a la sensibilitat contempor\u00e0nia.<\/p>\n
En tesi, manuals, assaigs i monografies que s\u00f3n exemple de prosa l\u00edmpida, i en classes apassionants durant moltes d\u00e8cades. Quan Riquer parlava davant els seus alumnes, comen\u00e7ava un viatge sorprenent a cavall de la hist\u00f2ria, els llibres i les emocions. Eren viatges amb centenars de forats negres que connectaven idees i noms d’\u00e8poques diferents per teixir una visi\u00f3 completa, auda\u00e7, original, universal, de qualsevol assumpte. Tot just un breu paper amb alguns \u00edtems servia al professor per embastar, sempre amb amenitat, el seu recorregut. “Els que busc\u00e0vem entendre el misteri de la literatura i de l’art assist\u00edem entusiasmats a aquest espectacle -confessa un d’aquells estudiants-, mentre els que nom\u00e9s volien apunts amb meres dades per passar l’examen es perdien irremeiablement.”<\/p>\n
L\u2019amenitat ha estat una constant que Riquer ha afegit al seu fer. No per cortesia en el discurs, m\u00e9s aviat per un profund tarann\u00e0 moral que ha amalgamat un celebrat sentit de l’humor amb la lucidesa, i que ha desterrat el pecat de la vanitat intel\u00b7lectual, convertint-la en un orgull distanciat i elegant. Ha estat inalterable el seu convenciment que l’anomenada alta cultura podia interessar a un p\u00fablic ampli si se sabia transmetre, i tota la seva carrera ha estat fidel a aquest programa.<\/p>\n
Nia en ell encara el jove anticonvencional i avantguardista que va ser amic de J.V. Foix, potser per aix\u00f2 guarda en v\u00eddeo tots els films dels Germans Marx, que li encanten tant com els gelats. Religi\u00f3s sense additaments, amic gener\u00f3s dels seus amics, de vegades aparentment aspre i cordial alhora, no ha volgut mai que seus deixebles siguin els seus cl\u00f2nics.<\/p>\n
En els anys setanta de contestaci\u00f3 universit\u00e0ria, una alumna li va deixar anar: -Vost\u00e8 \u00e9s un instrument de la burgesia. -Miri, senyoreta -va replicar somrient Riquer-, aix\u00f2 \u00e9s impossible, perqu\u00e8 jo s\u00f3c membre de l’aristocr\u00e0cia. De llunyana fam\u00edlia noble, que ell ha retratat en un llibre subjugador, editat com molts dels seus t\u00edtols per Quaderns Crema, el Riquer civil ha viscut tants convulsos conflictes com tots els ciutadans del seu temps. Catal\u00e0 dels que va passar a Burgos durant la Guerra Civil, va fer la guerra a l’Ex\u00e8rcit de Franco. El seu prestigi acad\u00e8mic i personal en anys de persecuci\u00f3 de la cultura catalana li va permetre desenvolupar, sense entrebancs i dins de la Universitat de Barcelona, una tasca que s’ha demostrat essencial per salvar la mem\u00f2ria de Catalunya. Aix\u00ed ho va certificar Espriu: “Riquer ha prestat un servei immens a la cultura catalana, en catal\u00e0, en castell\u00e0, o en altres de les moltes lleng\u00fces que sap”. El 1977 va ser senador per designaci\u00f3 reial, c\u00e0rrec que no va rebutjar perqu\u00e8 li ho demanava Joan Carles I, a qui havia tingut com a alumne. Per\u00f2 Riquer ha declarat insistentment que no li agrada ni ent\u00e9n de pol\u00edtica.<\/p>\n
Fidel a la seva pipa, al seu whisky, als seus llibres i als seus amics, Riquer segueix cavalcant pel seu nebul\u00f3s pa\u00eds de castells, on fins els ferotges dracs li cedeixen el pas.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s un dels grans romanistes reconeguts internacionalment, amb una obra ingent d’investigaci\u00f3 que marca un abans i un despr\u00e9s en els estudis sobre literatura medieval castellana, catalana i proven\u00e7al. Riquer…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4414"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4414"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4414\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4414"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4414"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4414"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}