\t\t\t\t<\/p>\n
Als seus 44 anys accedeix al c\u00e0rrec de secretari general de CDC en aquest XI Congr\u00e9s del seu partit. Artur Mas i Gavarr\u00f3, economista que va arribar a la pol\u00edtica pels carrils suaus de l’Administraci\u00f3, s’ha convertit en el successor ofici\u00f3s de Jordi Pujol per a la carrera a la presid\u00e8ncia catalana. Conseller d’Economia i portaveu del Govern, assumeix avui una tasca que no sembla f\u00e0cil. S’espera d’ell que s\u00e0piga recollir, administrar i projectar cap al futur l’her\u00e8ncia del catalanisme majoritari. Ja no tindr\u00e0 temps de navegar No hi ha ning\u00fa que llenci escombraries sobre el conseller, ni tan sols els seus enemics. Estaria a CDC d’haver prosperat la seva relaci\u00f3 amb una Garc\u00eda-Valdecasas?<\/p>\n
El televisor del despatx principal de la Conselleria d’Economia de la Generalitat emet, a mig volum, els noticiaris de primera hora de la tarda. Assegut a la taula rodona, dina en solitari un home que, durant tot el dia, apareix amb pinta de recent dutxat. Menja una mica de verdura i pa amb tom\u00e0quet, res m\u00e9s. No pot ser m\u00e9s auster. Quan l’agenda li ho permet, s\u2019agafa un migdia de descompressi\u00f3. Ha ordenat que no li passin trucades i es dedica a revisar alguns dossiers amb les not\u00edcies com a fil musical. Cap a dos quarts de cinc, el seu cap de gabinet li treu d’aquest particular relaxament. Uns l\u2019anomenen Artur i altres \u00c0rtur, com si hagu\u00e9s nascut en el profund Tennessee del seu admirat Gore. Aqu\u00ed tots es dirigeixen a ell pel c\u00e0rrec: “Conseller, la roda de premsa”.<\/p>\n
I Artur Mas s’aixeca de la cadira amb una disciplina sorprenent, naturalitzada sense rudesa en els seus gestos, es posa l’americana i es dirigeix cap a la sala on l’espera un faristol en el qual s\u2019hi pot llegir clarament: “Portaveu del Govern”. \u00c9s el delf\u00ed ofici\u00f3s i ja gaireb\u00e9 oficial de Jordi Pujol. Quan va entrar a treballar al Departament de Comer\u00e7, Consum i Turisme de la Generalitat, amb 26 anys, poc podia imaginar que li tocaria la pan\u00f2plia completa d’hereu del l\u00edder de CiU. No va ser fins cinc anys m\u00e9s tard, el 1987, que es va donar d’alta a CDC, quan ja l’esfera institucional havia transformat la seva inadvertit catalanisme familiar en una inusitada vocaci\u00f3. Va dirigir el Copca, un organisme que despr\u00e9s va pilotar Anna Birul\u00e9s, en un territori per on va passar tamb\u00e9 Josep Piqu\u00e9. Qu\u00e8 li va salvar de ser atret despr\u00e9s pel PP? La marca dom\u00e8stica i potser el haver conegut a diversos fills de Pujol quan va treballar en el grup d’empreses Tipel. Tampoc sabrem mai qu\u00e8 hauria passat en el pol\u00edtic si hagu\u00e9s prosperat la seva juvenil festeig amb una germana de Julia Garc\u00eda-Valdecasas, actual delegada del Govern central a Catalunya. El pare de Mas, folgat copropietari d’una f\u00e0brica d’ascensors, sabia que el seu fill era llest, per\u00f2 no va endevinar que pujaria tant i tan r\u00e0pid.<\/p>\n
L’estil i el control dels temps converteixen a Mas en un rellotge su\u00eds cl\u00e0ssic i fiable. El seu estil, xapat de previsible convencionalitat i mec\u00e0nica cortesia, li retalla a la postal perfecte de pol\u00edtic professional est\u00e0ndard. Quan els seus assessors li adverteixen de l’exc\u00e9s de somriure i posats perpetus, respon com les folkl\u00f2riques: “Jo s\u00f3c aix\u00ed”. Els seus col\u00b7laboradors i ell mateix alimenten la llegenda d’un personatge extremadament h\u00e0bil en l’administraci\u00f3 del temps. Segons aquesta imatge, Mas ha planificat tots els seus moviments i ha regulat totes les intensitats del seu protagonisme, des de 1998 almenys. Per exemple, abans gaireb\u00e9 no prenia la paraula en les reunions de la direcci\u00f3 de CDC i ara es pronuncia sempre. D’altres, en canvi, indiquen que Mas s’ha limitat a saltar diligent als escacs que li ha indicat Pujol en cada moment. Sigui com sigui, el nou secretari general de CDC i candidat t\u00e0cit a la presid\u00e8ncia de la Generalitat es troba representant un paper de luxe. El que alguns barons de la generaci\u00f3 fundacional del pujolisme van somiar per si. Miquel Roca \u00e9s qui va arribar m\u00e9s lluny en aix\u00f2.<\/p>\n
Quanta corda t\u00e9 aquest rellotge su\u00eds que Pujol va escollir l’aparador de l’\u00faltima generaci\u00f3? \u00c9s la pregunta del mili\u00f3 de d\u00f2lars i el xec en blanc que li signen tots els sectors del partit. “Hi ha el que hi ha”, apunten veus molt trobades entre si, “i anem a provar amb Mas”. L’acudit dels m\u00e9s reticents acaba amb una frase robada d’un altre acudit, el d’alg\u00fa que est\u00e0 penjat d’una branca, sobre un precipici: “Gr\u00e0cies, Mas, per\u00f2, hi ha alg\u00fa m\u00e9s?”<\/p>\n
No existeix ning\u00fa que llenci escombraries sobre Mas, ni d\u2019entre els seus enemics. Se li suposa tan net com el seu aspecte. No t\u00e9 passius, excepte que sembla alg\u00fa a qui tot li ha vingut de cara. No t\u00e9 morts als armaris. No t\u00e9 debilitats. Una perfecci\u00f3 inquietant, per\u00f2 amb revers. Posats a no tenir, li falta alguna pe\u00e7a b\u00e0sica. Gent propera afirma que manca per complet del m\u00e9s m\u00ednim cinisme, imprescindible en un l\u00edder. “\u00c9s un dirigent massa verge, encara no se li ha trencat cap pe\u00e7a”, asseguren. Es va bregar durant vuit anys al consistori barcelon\u00ed davant Maragall. All\u00ed va estar voluntari\u00f3s i puntual, per\u00f2 els seus cargols no han estat encara apretats a fons. Ell ho sap. Sobre les seves idees, el m\u00e9s acceptat \u00e9s que acabar\u00e0 tenint les que convingui a la majoria que impulsi el seu projecte. No \u00e9s un ide\u00f2leg i cuida m\u00e9s les actituds que els missatges. Aix\u00f2 li fa apar\u00e8ixer nebul\u00f3s, per\u00f2 mant\u00e9 l’expectativa. La s\u00edntesi que li permeti administrar la presumpta her\u00e8ncia ha de ser la d’un equilibrista sobre dels taurons, abans que la d’un alquimista tranquil a qui deixen provar moltes f\u00f3rmules. De Mas s\u2019espera que encerti a la primera. Si no ho fa, hi ha diversos dels seus coetanis esperant per recanviar-lo.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Als seus 44 anys accedeix al c\u00e0rrec de secretari general de CDC en aquest XI Congr\u00e9s del seu partit. Artur Mas i Gavarr\u00f3, economista que va arribar a la pol\u00edtica…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4418"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4418"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4418\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}