\t\t\t\t<\/p>\n
Nascut el 1940 com Ramon Pelegero Sanchis, el cantant i poeta va iniciar divendres a la nit al Palau de la M\u00fasica Catalana una tanda de recitals antol\u00f2gics fins al 2 de desembre. Aquests dies s’ha posat a la venda la recopilaci\u00f3 de tota la seva obra, “Nova Integral. Edici\u00f3 2000 “”, un total de deu CD que ordenen una feina que ja forma part de la mem\u00f2ria de tota una generaci\u00f3. Per\u00f2 Raimon no ha volgut aturar-se en la nost\u00e0lgia i va sortejar la perillosa reducci\u00f3 a icona glori\u00f3s d’una \u00e8poca. El seu temps segueix sent aquest temps.<\/strong><\/p>\n Fa deu anys, en complir cinquanta, Raimon confessava que no sabia qu\u00e8 passaria en arribar als seixanta. Deia que potser seria el moment de retirar-se de l’escena, considerant com estava el pa\u00eds per als artistes. Aquelles previsions no s’han complert. El proper 2 de desembre, el de X\u00e0tiva celebrar\u00e0 el seu aniversari cantant al Palau de la M\u00fasica. D’ell va escriure Josep Pla, el 1966, que “\u00e9s un gran poeta” i que “si la vida li \u00e9s favorable, es troba avui en el llindar d’una carrera que pot ser util\u00edssima”. La vida sembla que no li ha anat malament i la seva carrera ha estat \u00fatil. Sobretot per a un pa\u00eds i una generaci\u00f3 que necessitava una \u00e8pica nova i original. \u00c8pica per cr\u00e9ixer i sortir de la mentida oficial que \u00e9s sempre qualsevol dictadura. Raimon els va donar aix\u00f2 amb la quantitat precisa de r\u00e0bia i d’autenticitat. Menestral a la perif\u00e8ria de la perif\u00e8ria, al qual la universitat va afilar la natural lucidesa, tenia una guitarra i tenia un programa. L’hi deia a Del Arco al 1970: -Per\u00f2 tu cantes per exhibir les teves facultats art\u00edstiques o per expressar-te com a jove del teu temps? -Crec que els meus possibles facultats art\u00edstiques estan en funci\u00f3 de contribuir, com a jove d’aquest temps, a la radical transformaci\u00f3 d’una societat que no ens agrada. L’art pot ser tamb\u00e9 una manera d’interpretar el moment hist\u00f2ric que es viu.<\/p>\n Molts dels joves d’aquell temps ja s\u00f3n avis. La societat d’ara tampoc els agrada per\u00f2 no ho diuen molt alt. En l’EGB tardofranquista, havia mestres de Rosa Sensat que passaven les vacances a la Iugosl\u00e0via de Tito, que eren del PSUC i que sabien de mem\u00f2ria les can\u00e7ons de Raimon. De tot all\u00f2, avui nom\u00e9s segueixen fidels a Raimon. Per qu\u00e8? -El secret \u00e9s que a m\u00e9s de donar-nos una \u00e8pica ens va donar una l\u00edrica, per\u00f2 a aix\u00f2 no se li ha donat tanta import\u00e0ncia. Ara, la l\u00edrica \u00e9s el m\u00e9s important, el que roman.<\/p>\n Amb Raimon a la recambra, els seus coetanis han fet la llarga excursi\u00f3 que va de la insurrecci\u00f3 adolescent a la calma esc\u00e8ptica de l’edat tardana, passant per la dilig\u00e8ncia combativa, el desencant ingenu, el pragmatisme c\u00ednic i el pacte autista amb les rebaixes del viure diari. Mentre tot aix\u00f2 passava, Raimon es va anar depurant cada vegada m\u00e9s, destil\u00b7lant l’ess\u00e8ncia de la seva expressi\u00f3, despullant la seva po\u00e8tica de c\u00e0rregues amb meticulositat. El t\u00f2tem que havia sintetitzat passions col\u00b7lectives en els 60 i els 70 -aix\u00ed el va definir el seu pais\u00e0 Manuel Vicent- va saber salvar-se de la crema immisericorde que va comen\u00e7ar amb l’anomenada normalitat democr\u00e0tica. Raimon va evitar ser una “patum” desfasada de “la cultureta” perqu\u00e8 es va indultar a temps aix\u00ed mateix. Com un insubm\u00eds “ninot” avisat, es va escapar r\u00e0pid de les falles tristes on van cremar molts somnis generacionals. Es va sortir de l’ofici c\u00f2mode de sant d’una resist\u00e8ncia pol\u00edticament correcta i una mica avergonyida davant del mirall \u00edntim.<\/p>\n Raimon va fugir al pa\u00eds de si mateix per a continuar. I dins el t\u00f2tem estava el que avui veiem i escoltem. Estava el que sempre havia estat. El poeta assenyalat per Pla, l’artista savi que talla en trossos la vida i la retorna macerada al p\u00fablic, al marge de consignes i generacions, al marge fins i tot de la mem\u00f2ria feta postal “d’un temps i d’un pa\u00eds”. Els meus antics professors de l’b\u00e0sica protesten: -S\u00ed, per\u00f2 Raimon \u00e9s nostre, \u00e9s part del nostre viatge. No ho desclaven de la Hist\u00f2ria. Els l\u00edders van cedir a la “realpolitik” i nosaltres vivim en un adossat, per\u00f2 tenim dret a emocionar-nos amb Raimon com quan semblava que tot era possible. Qu\u00e8 hi ha de dolent en aix\u00f2? -Res, res. Suposo que la nost\u00e0lgia \u00e9s un dret. Per\u00f2 el Raimon que jo escolto, sense mirar enrere, tamb\u00e9 funciona. Tamb\u00e9 \u00e9s \u00fatil, potser m\u00e9s. D’altra banda, per ventura tot creador no espera sobreviure al seu context?<\/p>\n El temps dels t\u00f2tems va acabar. \u00c9s una cosa bona per a alg\u00fa que mai ha volgut el dictat de la conjuntura, tot i haver sabut agafar el moment pel coll. Al periodista Antoni Batista ho explicava en una entrevista recent: -He fet tot el possible per no estar de moda, m\u00e9s exactament, m’ha costat el meu esfor\u00e7, perqu\u00e8 el m\u00e9s l\u00f2gic \u00e9s que et deixis portar per all\u00f2 que \u00e9s homogeni.<\/p>\n Raimon llegeix avui una mica de Pavese a la terrassa del seu pis barcelon\u00ed de la pla\u00e7a Bonsucc\u00e9s. Aquest senyor \u00e9s i no \u00e9s el mateix jove que apareix en el primer disc de 1963 amb pinta de rebel a l\u2019estil James Dean. Les moltes nines russes que cadasc\u00fa \u00e9s no avisen quan surten a la llum. Un dels seus amics assenyala el gran humor de Raimon, “encreuament perfecte entre la sornegueria del pag\u00e8s i l’alta cultura de l’il\u00b7lustrat ir\u00f2nic amb curiositat universal”. Aix\u00ed, amb humor, havent travessat l’escuma dels dies, Raimon perdura.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Nascut el 1940 com Ramon Pelegero Sanchis, el cantant i poeta va iniciar divendres a la nit al Palau de la M\u00fasica Catalana una tanda de recitals antol\u00f2gics fins al…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4423"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4423"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4423\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}