\t\t\t\t<\/p>\n
Deixa el c\u00e0rrec de president d’IC durant la sisena assemblea de la formaci\u00f3, que se celebra aquest cap de setmana. Rafael Rib\u00f3, de 55 anys, ha liderat aquestes sigles des de la seva creaci\u00f3 el 1987. Va ingressar al PSUC el 1974 i va accedir a la secretaria general del partit el 1986, en succeir a Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz. Professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, actualment \u00e9s diputat i president de grup al Parlament. Durant la seva gesti\u00f3, els canvis mundials i els avatars locals han remogut els fonaments de l’esquerra. El seu sembla un “stand by” que arriba, potser, amb for\u00e7a retard “Va com una moto, t\u00e9 pressa i arrenca en solitari, deixant enrere als altres”.<\/strong><\/p>\n Est\u00e0 assegut en una taula petita del Caf\u00e8 de l’Acad\u00e8mia, un restaurant petit del Barri G\u00f2tic barcelon\u00ed, prop del carrer Ciutat, on hi ha la seu del seu partit. \u00c9s primera hora del mat\u00ed i Rafael Rib\u00f3 est\u00e0 rematant el seu esmorzar amb alguna cosa dol\u00e7a per acompanyar el caf\u00e8. Els dol\u00e7os s\u00f3n una llic\u00e8ncia po\u00e8tica en un tipus que, d’entrada, va de molt seri\u00f3s. \u00c9s clar que aquesta serietat b\u00e9 podria ser malenconia o un vague “spleen” que s’hagu\u00e9s congelat a la cara. El dirigent (ecosocialista avui, eurocomunista ahir, leninista abans d’ahir) ja ha contestat els seus correus electr\u00f2nics i ha fet algunes trucades. \u00c9s el primer a arribar al local i l’\u00faltim de marxar. El ser tan treballador no li ha convertit en una m\u00e0quina. Deu ser l’\u00fanic pol\u00edtic catal\u00e0 capa\u00e7, avui en dia, de dinar de tant en tant amb la bella i intel\u00b7ligent actriu Aitana S\u00e1nchez-Gij\u00f3n. Rib\u00f3 no guanyar\u00e0 eleccions, per\u00f2 el d\u00e9u dels agn\u00f2stics li compensa amb escreix.<\/p>\n En una cantonada del seu despatx a IC, a sobre d’una taula, hi ha un curi\u00f3s guarniment: \u00e9s una petita motocicleta fabricada de cartr\u00f3. La hi van regalar els seus col\u00b7laboradors a finals dels anys vuitanta. Simbolitza l’exc\u00e9s de velocitat que alguns dels seus coreligionaris assenyalen com un dels seus tres majors defectes pol\u00edtics: “Va com una moto, t\u00e9 pressa i arrenca en solitari, deixant enrere als altres”. Potser per aix\u00f2 tamb\u00e9 li agrada conduir trepitjant l’accelerador m\u00e9s del compte. Els altres dos pecats pol\u00edtics de Rib\u00f3, segons els seus afins, s\u00f3n la incapacitat de despertar confian\u00e7a i el no haver sabut cuidar uns quadres que, a poc a poc, es van distanciar del seu lideratge. Al rev\u00e9s, aquests mateixos cr\u00edtics li reconeixen dues virtuts cardinals: intel\u00b7lig\u00e8ncia i valentia. De la suma de tot sorgeixen els judicis sumar\u00edssims. Entrem, per un moment, en una reuni\u00f3 d’antics pesuqueros que, despr\u00e9s de donar bon compte d’un arr\u00f2s negre i d’un negre del Priorat, posen a Rib\u00f3 a la safata: -Rib\u00f3, de tan llest que \u00e9s, no es va adonar que an\u00e0vem cap al frac\u00e0s total. – Ets injust. Ell va haver de lidiar amb els pitjors toros : la crisi del PSUC, la caiguda del mur de Berl\u00edn, la deriva d’Esquerra Unida … Considerant les coses, amb Rib\u00f3 encara hi ha un espai a l’esquerra del PSC. – B\u00e9, Anguita primer va rebre el seu suport, no ho oblidem. A m\u00e9s, Rib\u00f3 ha estat tan tossut com el Pujol que tant critica. A veure, per qu\u00e8 no va dimitir despr\u00e9s dels pobres resultats a les eleccions catalanes del 17 d’octubre de 1999? Anys abans, el seu antecessor, el Guti, va marxar despr\u00e9s d’un gran patacada a les urnes. -No heu en compte que Rib\u00f3 \u00e9s un apassionat, s’ho creu i \u00e9s honest. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important, no? – S\u00ed, s\u00ed, per\u00f2 al final la seva pot resultar una passi\u00f3 in\u00fatil, que deia aquell.<\/p>\n Despr\u00e9s dels \u00faltims comicis auton\u00f2mics, on IC es va presentar com a formaci\u00f3 parcialment coalitzada amb els socialistes, es va engrandir el distanciament entre Rib\u00f3 i la resta de la direcci\u00f3. Molts, fins i tot alguns dels seus amics, li van recomanar que deix\u00e9s la presid\u00e8ncia de les sigles. El seu car\u00e0cter, refractari al dictat exterior, el va portar a fer precisament el contrari. Avui, la seva relaci\u00f3 amb el que ser\u00e0 el seu successor, Joan Saura, \u00e9s escassa i g\u00e8lida. Per\u00f2 Rib\u00f3 ha aconseguit, despr\u00e9s d’un pols molt for\u00e7at, mantenir-se en l’executiva. Aix\u00ed que no hi ha ning\u00fa que li consideri retirat de la primera fila. El seu sembla m\u00e9s un “stand by” que arriba, potser, amb for\u00e7a retard. Amb aquesta eleg\u00e0ncia de s\u00e8rie que d\u00f3na ser fill de l’ex secretari de Francesc Camb\u00f3, Rib\u00f3 acomoda la seva passi\u00f3 pol\u00edtica als nous temps i tindr\u00e0 m\u00e9s estones per llegir Pla, pujar muntanyes i degustar bons sopars i vins amb els seus amics V\u00e1zquez Montalb\u00e1n i Raimon. Per\u00f2 no es refi\u00efn.<\/p>\n La mort del seu pare, ocorreguda fa pocs mesos, ha robat al dirigent d’IC un dels seus interlocutors m\u00e9s l\u00facids i afilats. A l’altre extrem de la corda vital, la seva tercera filla, Alba, d\u00f3na a Rib\u00f3 una alegria i una tranquil\u00b7litat que compensa el nerviosisme en la batalla partid\u00e0ria. Queden ja lluny els dies en qu\u00e8 li deien “jove lle\u00f3 del PSUC” o “Neskens”, perqu\u00e8 era infatigable com el jugador blaugrana. Juntament amb Pujol \u00e9s el m\u00e9s veter\u00e0 dels l\u00edders que han competit per la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Aix\u00f2 l’ha convertit en l’antagonista perfecte del president, una mena de cr\u00edtic fix i oficial del pujolisme. Amb el l\u00edder de CiU es respecten i hi ha en les seves pugnes una cosa gaireb\u00e9 entranyable. Amb Pasqual Maragall, en canvi, Rib\u00f3 experimenta la incertesa de qui mai sap si dem\u00e0 plour\u00e0 o lluir\u00e0 el sol.<\/p>\n No va ser “progre” ni esquerr\u00e0 t\u00edpic, encara que no es va afaitar la barba en nou anys. M\u00e9s aviat va optar per anar de “intel\u00b7lectual” fins que va voler manar. El temps dir\u00e0 si Rib\u00f3 va fer realment el que va poder per salvar el patrimoni pol\u00edtic i c\u00edvic que va heretar. De moment, somriu quan ning\u00fa el veu.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Deixa el c\u00e0rrec de president d’IC durant la sisena assemblea de la formaci\u00f3, que se celebra aquest cap de setmana. Rafael Rib\u00f3, de 55 anys, ha liderat aquestes sigles des…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4426"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4426"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4426\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}