\t\t\t\t<\/p>\n
\u00c9s un dels barons del pujolisme que es queda sense baronia, com abans Miquel Roca, Josep M. Cullell o Maci\u00e0 Alavedra. Joaquim Molins anuncia, als 55 anys, que no repetir\u00e0 com a candidat a l’alcaldia de Barcelona i que deixar\u00e0, m\u00e9s aviat que tard, tota activitat pol\u00edtica. Actual cap de l’oposici\u00f3 al consistori, exdiputat a Madrid, i exconseller de Comer\u00e7 i Turisme i de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques, es va citant l\u2019Eclesiast\u00e8s: “Hi ha un temps per a cada cosa …”. Ha jugat fort fins al final. El seu error: enfrontar-se a Mas i moure\u2019s tan deslligat com si Pujol ja no hi fos. Podia haver tingut una vida relaxada, per\u00f2 es va enganxar a la pol\u00edtica.<\/p>\n
Aquest pol\u00edtic es compra els vestits al Groc, per\u00f2 no \u00e9s d’esquerres. Aquest home es vesteix de Toni Mir\u00f3 i aix\u00f2 li fa estrany a la c\u00fapula de Converg\u00e8ncia. All\u00e0 sempre ha estat estrany. Podia haver tingut una vida relaxada al negoci familiar de ciment, per\u00f2 es va enganxar a la pol\u00edtica. Ara, deixa la seva vocaci\u00f3, que \u00e9s tamb\u00e9 el seu ofici, no sap si per una temporada o per sempre. Pot fer-ho sense que la seva cartera se\u2019n ressenteixi. Al contrari. Es diu Joaquim Molins i diuen que un dels seus errors ha estat no haver fet prou genuflexions a l’entorn de Pujol. Amb els nous aires a l’interior de CDC, van comen\u00e7ar a prescindir-ne. Com no t\u00e9 vocaci\u00f3 decorativa, va apretar per fer-se amb el comandament del partit a Barcelona. No li va sortit b\u00e9 i marxa.<\/p>\n
La nit del 13 de juny de 1999, amb la pitjor derrota de CiU collida en unes eleccions municipals a Barcelona, Molins abandona l’hotel Majestic i, en sortir al carrer, no pot evitar dir el que pensa, descarnadament, a alguns dels seus col\u00b7laboradors: “Quina h\u00f2stia m\u00e9s espectacular! No l’havia vist mai en aquest partit “. I tots el miren amb respecte. \u00c9s aix\u00ed de clar. Des d’aquella data, Molins comen\u00e7a a notar que est\u00e0 perdent totes les apostes en qu\u00e8 ha participat i que ning\u00fa, dins de l’aparell de CDC, mour\u00e0 ni un sol dit per evitar que acabi tocant fons. \u00c9s un professional d’aix\u00f2 i no maquillar\u00e0 la situaci\u00f3. Va triar la pol\u00edtica com bell art i porta masses anys d’exercici com per enganyar-se. Les ombres de Trias Fargas, Cullell y Roca, tots ells estimbats en la batalla de la capital, es projecten ara en el seu horitz\u00f3.<\/p>\n
Cat\u00e0strofe a les urnes al marge, Molins no ha sabut trobar la manera adequada de relacionar-se amb Pere Esteve, Xavier Trias, Artur Mas i el conjunt de nous encarregats de les sigles. Per si fos poc, un exc\u00e9s de desdeny cap a la maquin\u00e0ria de la casa el va convertir en alg\u00fa perif\u00e8ric a mans de ressorts m\u00e9s \u00fatils per surar. En el seu dia, va confiar tota la seva sort a un redu\u00eft i fidel comando que, dirigit pel agrest Josep Mir\u00f3 i Ard\u00e8vol, ha anat bastant per lliure. No li ho han perdonat. El seu amic Mir\u00f3 ha treballat dur per\u00f2 encara no \u00e9s capa\u00e7 de fer miracles, i no els ha fet. La tarda en qu\u00e8 l’\u00faltim congr\u00e9s de CDC va aclamar a Mas com a delf\u00ed del president, Molins no era un home precisament feli\u00e7. En un context donat a les euf\u00f2ries partidistes, aquest faixador recordava als que volguessin escoltar-les debilitats d’un lideratge com el que es pret\u00e9n potenciar, aix\u00ed com les incerteses d’un proc\u00e9s que ha deixat caps per lligar. Molins va ser apartat del debat precongressual i Pujol no ho va evitar.<\/p>\n
Per a un aficionat a l’\u00f2pera, capa\u00e7 de cantar fragments de Puccini, la pitjor mania ha estat oblidar-se de l’orquestra i, de vegades, fins i tot del mestre. Aficionat als papers de tenor, Molins va plantar cara a Mas per la candidatura a l’Ajuntament barcelon\u00ed i, a m\u00e9s, va fer una cosa inusual en l’entorn pujolista: moure\u2019s tan lliure com si Pujol no hi fos. Com avan\u00e7at al postpujolisme sense xarxa, Molins ha tingut el mateix final de molts pioners gaireb\u00e9 temeraris: el sacrifici i, eventualment, l’exili interior. En el somni dels talibans, on Mas \u00e9s el pr\u00edncep de les galetes de xocolata, Molins era una anomalia, una nosa. Aquests mateixos talibans saben que Pujol no va impedir la marxa de Molins a Madrid com a n\u00famero dos de Roca, al 1993, perqu\u00e8 li semblava perfecte prescindir d’un conseller de Pol\u00edtica Territorial sospit\u00f3s de roquismo.<\/p>\n
La foto d’un jove Molins el 1976 recorda un fel\u00ed suau, domesticat, col\u00b7locat per les classes benestants menys ocioses i m\u00e9s despertes per evitar que la transici\u00f3 a Catalunya fos cosa exclusiva de fatxes en retirada, d\u2019una esquerra crescudeta i de Cat\u00f2lics catalanistes emboscats. En aquells temps, com un bust del Centre Catal\u00e0, partit bonsai, Molins \u00e9s deixava Titllar de giscardiano. Era un toc chic per a alg\u00fa que va saber anar a la direcci\u00f3 adequada. Tan ciclot\u00edmic com dotat d’e sentit de l’humor, Molins \u00e9s capa\u00e7, alhora, de les majors atencions cap als seus col\u00b7laboradors i d\u2018un cert desordre que deriva en brega. Quan se li pregunta com \u00e9s troba, respon a la manera de Groucho Marx: “Comparat amb qui?”. Problemes amb el cor, que van acabar amb una intervenci\u00f3 per col\u00b7locar-li quatre “bypass”, el van obligar a apartar \u2013se de l’activitat pol\u00edtica entre abril i maig d\u2019aquest any, per\u00f2 no han estat determinants per fer mutis. Ara \u00e9s troba de millor forma.<\/p>\n
Els que avui prescindeixen d’aquest tenor de primera, potser no arribin mai a passar-s’ho tan b\u00e9 com ell en escena. Per a Molins, la pol\u00edtica va ser una elecci\u00f3 i gaireb\u00e9 un luxe, no una superviv\u00e8ncia. Molins compensa el seu desenc\u00eds amb una frase tan castissa com orgullosa: -Que me quiten lo bailao!<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s un dels barons del pujolisme que es queda sense baronia, com abans Miquel Roca, Josep M. Cullell o Maci\u00e0 Alavedra. Joaquim Molins anuncia, als 55 anys, que no repetir\u00e0…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4436"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4436"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4436\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4436"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4436"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4436"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}