\t\t\t\t<\/p>\n
Un partit pot cr\u00e9ixer de dues maneres: com un arbust a la muntanya o com una planta al jard\u00ed. Duran i Lleida no va tenir altra opci\u00f3, al seu dia, que convertir-se en atent jardiner d’unes sigles que, posades a la simple intemp\u00e8rie silvestre, potser no haguessin suportat les inclem\u00e8ncies de la transici\u00f3 democr\u00e0tica. Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya \u00e9s avui un partit de jardineria, tot i que les seves riques llavors hist\u00f2riques provenen dels agrestes territoris de la pol\u00edtica dels anys trenta. Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya, en canvi, \u00e9s un partit m\u00e9s jove, que va n\u00e9ixer i va cr\u00e9ixer amb menys cures, m\u00e9s a la brava, basat en l’estirada personal de Jordi Pujol i en l’olfacte de Miquel Roca. Les dues formacions, Uni\u00f3 i Converg\u00e8ncia, es van beneficiar molt, a partir de 1980, pel fet d’ocupar la presid\u00e8ncia de la Generalitat. El petit jard\u00ed d’Uni\u00f3 ha comptat, des de fa vint anys, amb aquesta suculenta avantatge. I ara, quan es perfila la possibilitat de perdre la Generalitat, Duran pensa com preparar el jard\u00ed per a aquesta nova etapa, passi el que passi.<\/p>\n
Aquesta percepci\u00f3 de que el m\u00e9s important \u00e9s mantenir fora de perill el jard\u00ed ha relativitzat, en aquest \u00faltim congr\u00e9s, la q\u00fcesti\u00f3 success\u00f2ria. Duran deixa en punt mort el seu salt a la fama per comprovar que cada cosa est\u00e0 al seu lloc. Per assegurar-se que es protegiran sense problemes les seves plantes i les seves flors davant les gelades que poguessin succeir-se a mig termini. Com que tres anys s\u00f3n una eternitat en pol\u00edtica, el dirigent democristi\u00e0 torna franciscanamente a tenir cura de la cohesi\u00f3 de les seves sigles, a intentar guarir ferides recents, a reagrupar les forces abans d’una llarga carrera final, tan incerta per a ell com per als seus socis convergents.<\/p>\n
Duran, que fa mesos tenia un dibuix molt acabat del que passaria aquest final de 2000, ha corregit el seu disseny, no el seu objectiu. El seu paper de conseller del Govern de la Generalitat no li ha donat la virtualitat especial que ell havia imaginat i ara confirma de nou que tota la seva for\u00e7a est\u00e0, exclusivament, en el dinamisme d’una Uni\u00f3 capa\u00e7 d’eludir les seves debilitats cong\u00e8nites i aturar els seus errors sense perdre pes.<\/p>\n
S’ha repetit encertadament que Converg\u00e8ncia no t\u00e9 pinta d’acabar com l’antiga Uni\u00f3 de Centre Democr\u00e0tic que, de la nit al dia, es va volatilitzar de la societat. D’Uni\u00f3, que t\u00e9 una milit\u00e0ncia hist\u00f2rica molt fidelment identificada amb les seves sigles, tampoc caldria esperar la dissoluci\u00f3, per\u00f2 la seva dimensi\u00f3 redu\u00efda planteja el dubte sobre p\u00e8rdues considerables pels extrems, en cas de tempesta. Aix\u00ed, Duran sap que dins de CiU \u00e9s possible mantenir viu el somni de les seves altes aspiracions, quelcom extremadament incert extramurs de la coalici\u00f3, on hi haurien de passar masses coses noves seguides perqu\u00e8 Uni\u00f3 fos requerida com a protagonista de l’espectacle.<\/p>\n
Els jardins s\u00f3n llocs per passejar, no tant per c\u00f3rrer. Potser Duran no ho hagi tingut en compte. Ara ja no importa. Perqu\u00e8 tot el que passa \u00e9s a cel obert. Amb Mas com el delf\u00ed a CDC i Pujol que encara no ha jurat que no vagi a presentar-se de nou a les eleccions, Duran espera que passi alguna cosa. El que sigui, per\u00f2 alguna cosa que li doni nova inspiraci\u00f3. Fins i tot que alg\u00fa demani el retorn de Roca. No \u00e9s resignaci\u00f3 ni p\u00e8rdua d’ambici\u00f3, simplement atenir-se al gran principi de les arts marcials orientals: aprofita la for\u00e7a que dirigeix \u200b\u200bcontra tu l’adversari per derrotar-lo sense cansar-te. El jardiner Duran se’ns ha posat molt zen. Recordin que, com a m\u00ednim, \u00e9s cintur\u00f3 negre.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un partit pot cr\u00e9ixer de dues maneres: com un arbust a la muntanya o com una planta al jard\u00ed. Duran i Lleida no va tenir altra opci\u00f3, al seu dia,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4437"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4437"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4437\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}