\t\t\t\t<\/p>\n
Dijous passat es va instal\u00b7lar la quarta porta de bronze de la fa\u00e7ana de la Passi\u00f3 de la Sagrada Fam\u00edlia, obra de l’escultor Josep M. Subirachs, autor del centenar d’escultures que completen aquesta part del temple ideat per Gaud\u00ed. Als seus 73 anys, l’artista ha entrat a la recta final de l’enc\u00e0rrec m\u00e9s complex i ambici\u00f3s de la seva carrera, no exempt de pol\u00e8miques, com el conjunt del projecte per finalitzar el somni del genial arquitecte modernista. Subirachs, que porta catorze anys vivint a peu d’obra, no es doblega. S’alimenta de la seva idea fixa: acabar amb l’enc\u00e0rrec que li van fer i fer-ho b\u00e9. Josep M. Subirachs \u00e9s un esquelet de filferro per on circula el temps.<\/p>\n
\u00c9s un ir\u00f2nic que administra amb cura l’expressi\u00f3 de la seva mirada subversiva, per\u00f2 l’interlocutor atent la detecta. En un adjectiu, en una exclamaci\u00f3 per sota veu, en una dada aparentment marginal. Llavors, l’artista fred i cerebral que fuig de la frivolitat i del banal apareix com el que \u00e9s: el destil\u00b7lador ordenat i implacable de la seva pr\u00f2pia passi\u00f3 obstinada. Els seus ulls no s\u00f3n tristos, encara que ho semblen. S\u00f3n ulls d’alg\u00fa que, a falta d’un “Rosebud” en la inf\u00e0ncia del Poblenou, ha passat tota la seva vida fent-ho amb les seves mans. Com en el film “Ciutad\u00e0 Kane”, del seu admirat Orson Welles, no hi ha res en la seva feina que ho faci perqu\u00e8 si. Josep M. Subirachs porta catorze anys vivint al temple de la Sagrada Fam\u00edlia i diu que t\u00e9 encara per un any i mig m\u00e9s, fins que acabi del tot la fa\u00e7ana de la Passi\u00f3.<\/p>\n
Camina aquests dies desmuntant el petit i auster habitatge taller que des del gener del 1987 l’ha acollit dins el temple de Gaud\u00ed. Ha de mudar-se perqu\u00e8 les obres prossegueixen precisament ara en aquesta \u00e0rea. Ocupar\u00e0 molt aviat un pis pr\u00f2xim per emprendre la recta final. El cam\u00ed no ha estat f\u00e0cil, per\u00f2 s’endevina en la seva manera de parlar a l’home que se n\u2019ha sortit \u00edntimament victori\u00f3s d’un repte de dimensions poc habituals avui. Molt al marge del que diguin del resultat la cr\u00edtica i la gent del m\u00f3n de la cultura. Com els passa a moltes persones amb una aparen\u00e7a fr\u00e0gil i trencadissa, Subirachs mostra amb les seves paraules i el seu tarann\u00e0 a un tipus dur, en permanent escac a si mateix, blindat davant les agressions de l’exterior amb un escut transparent i irrompible. Ni quan la pol\u00e8mica sobre les seves escultures va desembocar en una manifestaci\u00f3 en contra seva, el 10 de juliol de 1990, va pensar a abandonar. L’hi va dir clarament a Sergio Vila-Sanju\u00e1n: -Nom\u00e9s faltaria que un carnaval aix\u00ed pogu\u00e9s canviar la traject\u00f2ria de tota una vida! Penso continuar, amb m\u00e9s for\u00e7a i m\u00e9s r\u00e0bia que mai.<\/p>\n
Subirachs ja va ser pol\u00e8mic en els seus comen\u00e7aments, quan es va convertir en el primer escultor que va col\u00b7locar obres abstractes als carrers de Barcelona, als anys cinquanta. Dels \u00faltims picabaralles sobre la seva tasca el que potser m\u00e9s li ha dolgut ha estat descobrir que es giraven en contra noms als quals considerava amics. No ho explica amb ressentiment, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com una cosa que il\u00b7lumina inevitablement aquestes zones grises i tristos de la relaci\u00f3 entre la gent. Tampoc sembla importar-li el silenci que sobre el seu treball pugui haver caigut durant aquests \u00faltims anys, extrem del que s\u00ed es queixen alguns dels seus amics. S’alimenta gaireb\u00e9 exclusivament de la seva idea fixa, de la seva “D\u00e8ria”, com diria ell. Acabar amb l’enc\u00e0rrec que li van fer i fer-ho b\u00e9, tenint cura fins els detalls m\u00e9s ocults a l’espectador. Amb el dictat de la tasca polida que va heretar de les seves primeres influ\u00e8ncies de tall “noucentista” i del seu pas com aprenent pels tallers d’Enric Monjo i Enric Casanovas.<\/p>\n
Juan-Eduardo Cirlot va escriure que les obres de Subirachs “manifesten principalment el senyal d’una profunda preocupaci\u00f3 pel temps”. No \u00e9s casual, doncs, la seva gran afici\u00f3 al cinema com art del temps o que hagi concebut els grups escult\u00f2rics de la fa\u00e7ana de La Passi\u00f3 com parts d’una narraci\u00f3 que pot llegir-se dins d’un esquema f\u00edlmic. Explicant el seu treball a peu d’obra, al costat de molts japonesos curiosos, Subirachs s’entusiasma amb sordina, sense escarafalls, per\u00f2 ho fa amb una il\u00b7lusi\u00f3 tangible. Assenyala aqu\u00ed i all\u00e0, apunta un detall i veiem com tot ell es mou com si tingu\u00e9s dins un resistent filferro tens que l\u2019estructur\u00e9s. Aix\u00ed \u00e9s quan explica l’an\u00e8cdota d’aquest f\u00f2ssil de palma trobat dins de la pedra de la primera figura que va col\u00b7locar a la Sagrada Fam\u00edlia. Aquest escultor \u00e9s un esquelet de filferro per on hi circula el temps en estat pur fins a sortir mitjan\u00e7ant els cops a la pedra.<\/p>\n
Subirachs assegura que quan acabi el seu comprom\u00eds amb la junta de la Sagrada Fam\u00edlia ser\u00e0 el moment d’una gran exposici\u00f3 antol\u00f2gica de tota la seva obra. Cada dia \u00e9s m\u00e9s gel\u00f3s de les seves hores i es defensa com pot d’un exc\u00e9s de visites i fins i tot hi ha cartes que tira abans d’obrir. Ni ermit\u00e0, ni presoner, ni exiliat, Subirachs nom\u00e9s ha portat al punt de m\u00e0xima densitat la seva capacitat de concentraci\u00f3. Ho feia tamb\u00e9 al seu taller de la carretera de l’Arrabassada, per\u00f2 aqu\u00ed aix\u00f2 s’ha multiplicat. Sense misticismes ni impostures \u00e8mules de Gaud\u00ed, simplement com una forma de viure el proc\u00e9s de la pr\u00f2pia obra amb una gran intensitat, fins a aconseguir aquesta clarivid\u00e8ncia rara que apareix despr\u00e9s d’una nit dedicada a posar punt final a qualsevol tasca. Quan totes les coses cobren un relleu nou i captem els sons i els moviments m\u00e9s imperceptibles.<\/p>\n
El guarda de seguretat el saluda amb un “Bon dia, senyor Subirachs”. Ell li respon com l\u2019\u00fanic habitant d’un somni.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dijous passat es va instal\u00b7lar la quarta porta de bronze de la fa\u00e7ana de la Passi\u00f3 de la Sagrada Fam\u00edlia, obra de l’escultor Josep M. Subirachs, autor del centenar d’escultures…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4438"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4438"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4438\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}