\t\t\t\t<\/p>\n
La decisi\u00f3 de l’alcalde de Sant Sebasti\u00e0, Od\u00f3n Elorza, d’organitzar un concert en homenatge a Ernest Lluch el proper dia 12 ha aixecat la pol\u00e8mica. El PP ha criticat Elorza, una figura que no encaixa en els esquemes t\u00edpics del socialisme basc. A l’alcaldia des del 1991 i de regidor des del 1979, aquest advocat de 45 anys ha aconseguit ser una veu amb pes espec\u00edfic dins de la complexa escena pol\u00edtica d’Euskadi. Sempre al seu aire i atent a les diverses sensibilitats que l’envolten, s’arrisca a sortir de registre molt sovint.<\/p>\n
Una setmana despr\u00e9s de l’assassinat d’Ernest Lluch, Od\u00f3n Elorza va estar a Catalunya donant una xerrada convidat per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. No va ser f\u00e0cil. L’acte estava previst amb anterioritat a l’atemptat mortal contra l’exministre, amic personal de l’alcalde de Sant Sebasti\u00e0. Elorza no va voler suprimir aquella sessi\u00f3 acad\u00e8mica, al contrari. No va amb la seva forma de ser amagar el cap, est\u00e0 acostumat a donar la cara sense por. El seu rostre es va fer popular el 1992, quan es va enfrontar directament al carrer a un grup que estava cremant autobusos. Els guardaespatlles que l’acompanyaven no van poder frenar-lo i es van fer famoses les imatges d’un home jove i encorbatat, calb i prim, que corria per frenar la destrucci\u00f3 salvatge de la propietat p\u00fablica. Encara que els seus coneguts el defineixen com un home fred i que mai s’altera, aquell dia li va poder la passi\u00f3 de Sant Sebasti\u00e0 i se li va revoltar la fibra intersticial contra el vandalisme adornat de consignes.<\/p>\n
I \u00e9s que un dels motors de la vocaci\u00f3 pol\u00edtica de l’Elorza \u00e9s fer de la seva ciutat aquest lloc especial al mapa. No \u00e9s casualitat que el seu Donosti encap\u00e7ali des de fa anys les llistes dels millors llocs de les Espanyes i d’Europa per qualitat de vida i serveis. Les intervencions de l’Ajuntament en el casc vell, en equipaments culturals, en rehabilitaci\u00f3 arquitect\u00f2nica han fet d’aquesta ciutat una metr\u00f2polis que ofereix molt dins unes dimensions humanes, estimables, gaireb\u00e9 renaixentistes. El segon motor que propulsa l’activitat del primer edil donostiarra \u00e9s intentar conv\u00e8ncer a la gent del seu partit que qualsevol projecte socialista per a Euskadi no pot deixar de ser basquista. N\u2019est\u00e0 molt segur d’aix\u00f2, malgrat que no bufen vents favorables a les seves tesis al PSE. Davant del socialisme cl\u00e0ssic basc, que mana a les sigles amb puny de Rod\u00f3 Terreros, ell mant\u00e9 una bandera minorit\u00e0ria que li ha costat cr\u00edtiques i quedar-se fora de la direcci\u00f3 del partit. Per al socialisme bisca\u00ed, de tall obrerista com correspon a la marge esquerra de Bilbao, Elorza representa un tipus exc\u00e8ntric, entestat a una recerca dif\u00edcil: la d’una tradici\u00f3 esquerrana m\u00e9s oberta, que es pugui amalgamar amb uns m\u00ednims consistents de basquisme. La seva figura \u00e9s la d’un saur\u00ed incansable que rastreja les aig\u00fces subterr\u00e0nies d’una centralitat pol\u00edtica que no criminalitzi al nacionalisme. Al pa\u00eds de la pluja, avui els extrems tensen la corda m\u00e9s que mai. Alg\u00fa que vulgui afluixar resulta sospit\u00f3s per a molts. Sobretot per als caps del seu partit, disposats a c\u00f3rrer el risc electoral de ser confosos amb els l\u00edders del PP abans de donar una mica d’aire al PNB. Elorza recorda que els seus es van asseure, no fa gaire, en el Govern basc al costat dels nacionalistes. De pactes, ell sap molt, ja que ha governat al consistori de Sant Sebasti\u00e0 amb les m\u00e9s variades combinacions des de juny de 1991. El diccionari ens indica que una altra accepci\u00f3 de saur\u00ed s’aplica a la persona molt perspica\u00e7, que endevina el que altres pensen o senten. Tamb\u00e9 aqu\u00ed li val l’ofici. Aix\u00f2 li ha servit per ser un h\u00e0bil i florent\u00ed navegant en un lloc poc donat a les subtileses i puntes fins.<\/p>\n
De tot aquest bagatge sorgeix l’alcalde carism\u00e0tic com a l\u00edder social m\u00e9s enll\u00e0 o m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de les sigles. Una cosa sempre dif\u00edcil d’en tendir per als aparells partidaris. Molt segur de totes les seves decisions, va ser diana de greus cr\u00edtiques quan no va assistir a la manifestaci\u00f3 que la plataforma \u00a1Basta Ya!<\/em> va convocar el 23 de setembre de 1999, precisament a Donosti. A causa dels atacs que van sorgir llavors cap a la seva persona des del PSE i el PSOE, Elorza va escriure una carta a Rodr\u00edguez Zapatero en la qual declarava estar dolgut perqu\u00e8 que el seu partit no hagu\u00e9s estat capa\u00e7 d’emparar la seva opci\u00f3 i hagu\u00e9s tolerat, en canvi, el seu linxament p\u00fablic. Malgrat all\u00f2, no vol distanciar-se del nou secretari general del PSOE. La seva excel\u00b7lent relaci\u00f3 amb Pasqual Maragall el pot ajudar a evitar-ho, alg\u00fa d’ascendent sobre el nou l\u00edder del socialisme espanyol. Elorza \u00e9s amic de l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal. Tots dos governen ciutats envoltades d’un entorn majorit\u00e0riament nacionalista i ho fan sense complexos davant les properes metr\u00f2polis. Dins el socialisme, tots dos propugnen un m\u00e0xim desenvolupament auton\u00f2mic i estan a les ant\u00edpodes de les lectures hegemonitzadoras dels Rodr\u00edguez Ibarra, Chaves i Bono.<\/p>\n Amant de la bona taula, del disseny i de passejar per la muntanya, la seva veu diferent es fa escoltar. \u00c9s el testimoni, inc\u00f2mode, d’un pa\u00eds encara possible.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La decisi\u00f3 de l’alcalde de Sant Sebasti\u00e0, Od\u00f3n Elorza, d’organitzar un concert en homenatge a Ernest Lluch el proper dia 12 ha aixecat la pol\u00e8mica. El PP ha criticat Elorza,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4440"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4440"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4440\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4440"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4440"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4440"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}