\t\t\t\t<\/p>\n
Les seves recomanacions culin\u00e0ries a la mestressa de casa sobre els ossos de vedella pel brou li han costat la desautoritzaci\u00f3 del Govern, aix\u00ed com les cr\u00edtiques del sector ramader. Celia Villalobos, de 51 anys, t\u00e9 la capacitat de fer arribar el seu missatge a tothom, fins i tot quan resulta inoport\u00fa. La ministra de Sanitat \u00e9s una singular personalitat en el PP que ha fet carrera com a diputada a les Corts, eurodiputada i, sobretot, alcaldessa de M\u00e0laga. \u00c9s dura i afirma que “jo no dec res a ning\u00fa”<\/p>\n
Nom\u00e9s arribar a la reuni\u00f3, en una sala del Ministeri de Sanitat, es treu tranquil\u00b7lament les sabates de tal\u00f3, que l’estan matant fa algunes hores: \u2013Bueno, mi alma, vamos a ver lo que hay. Pero que no nos vayan a joder m\u00e1s con todo este l\u00edo. <\/em><\/p>\n Celia Villalobos fa servir el llenguatge del carrer en les seves cites oficials. Deixa anar renecs i pren sempre la iniciativa. La seva \u00e8tica \u00e9s la del desvergonyiment i el seu perfil pol\u00edtic ha sorgit de combinar amb ast\u00facia la rauxa personal i la lleialtat al gran cap. Per aix\u00f2 juga a ser aut\u00e8ntica sense por de no sortir a la foto. Per\u00f2 aquesta vegada ha arribat massa lluny. Les seves bones cames, glossades per tot arreu, no han evitat una ficada de pota oficial d’aquestes que cap govern pot permetre. Aquesta vegada, asseguren al PP, Villalobos ha donat contra els l\u00edmits mateixos del seu personatge.<\/p>\n La ministra de Sanitat, que va comen\u00e7ar Dret per\u00f2 no va acabar els estudis perqu\u00e8 va anteposar el casar-se i ser mare, potser va llegir en el seu dia una mica de Max Weber que avui li ve a tomb: “La pol\u00edtica es fa amb el cap i no amb altres parts del cos o de l’\u00e0nima. I, no obstant aix\u00f2, el lliurament a una causa nom\u00e9s pot n\u00e9ixer i alimentar-se de la passi\u00f3, si ha de ser una actitud aut\u00e8nticament humana i no un fr\u00edvol joc intel\u00b7lectual. Nom\u00e9s l’h\u00e0bit de la dist\u00e0ncia (en tots els sentits de la paraula) fa possible l’en\u00e8rgica doma de l’\u00e0nima que caracteritza el pol\u00edtic apassionat i el distingeix del simple diletant pol\u00edtic est\u00e8rilment agitat. “On \u00e9s la dist\u00e0ncia en aquesta dona que exhibeix el seu passat antifranquista amb una inusual recurr\u00e8ncia en el partit d’Aznar? \u00c9s la seva dist\u00e0ncia professional precisament aquesta impostura populista que sembla tan natural i que li regala una tirada que pocs dels seus col\u00b7legues poden igualar? Podria passar perfectament per aquesta ve\u00efna simp\u00e0tica i de confian\u00e7a que ens ven productes Tupperware o Stanhome en reunions animades on els homes mai hi tenen entrada. Les seves paraules sobre els ossos per al brou s’inscriuen dins de la ideologia propera i previsible de la dona que exerceix el lideratge des d’una lectura postmoderna i desinhibida de la “maruja” ib\u00e8rica cl\u00e0ssica. Ella ho va teoritzar en una entrevista amb Llu\u00eds Amiguet: -Les dones tenim menys tend\u00e8ncia a la ret\u00f2rica i major cap a les coses m\u00e9s pr\u00e0ctiques. Pr\u00e0ctic \u00e9s fer un brou i, a m\u00e9s, la gent ho ent\u00e9n, tot i que des del Govern sigui poc recomanable.<\/p>\n Pr\u00e0ctic \u00e9s haver estat companya de viatge del PCE i haver entrat a l’AP de Manuel Fraga de la m\u00e0 de Jorge Vestrynge en els des\u00e8rtics primers 80, molt abans que els aznaristes que avui manen. Pr\u00e0ctic \u00e9s ser amiga personal del l\u00edder i esposa d’un dels seus grans consellers, Pedro Arriola, art\u00edfex intel\u00b7lectual molt destacat del viatge al centre del PP. Pr\u00e0ctic, fins i tot, \u00e9s no semblar-se en res a la t\u00edpica senyora de dretes i ser la “pogre” oficial de la casa. Pr\u00e0ctic, en fi, va ser que Jes\u00fas Hermida la llanc\u00e9s el 1993 com a tertuliana efica\u00e7 de les que es fan entendre per la majoria.<\/p>\n Despr\u00e9s de l’actitud de Villalobos espera una pregunta inquietant: \u00bfTota esquerrana que recala finalment a la dreta esdev\u00e9 necess\u00e0riament populista per poder sobreviure i fer-se perdonar? El vestit d’alcaldessa de M\u00e0laga aquesta gestualitat directa li anava que ni pintada. Per aix\u00f2 en 1999 va ser reelegida amb majoria absoluta i va consolidar el seu particular baronia andalusa, que \u00e9s una cosa que es respecta sempre des de Madrid. Abans, quan num\u00e8ricament podien, ni PSOE ni IU havien estat capa\u00e7os de pactar per tancar-li el pas. La seva taca negra a l’alcaldia \u00e9s el tancament del palau d’Esports, al setembre de 1999, poc despr\u00e9s de la seva inauguraci\u00f3, per l’enfonsament del terreny.<\/p>\n Com a diputada al Congr\u00e9s ja va tenir els seus moments de traca i llum. Deixant de banda les amonestacions que va rebre per part de la presid\u00e8ncia de la Cambra pel seu l\u00e8xic tan expressiu, es va guanyar el reconeixement de les associacions de gais i lesbianes al desmarcar-se del seu grup i votar, el 27 de maig de 1997, a favor de l’admissi\u00f3 a tr\u00e0mit de la proposici\u00f3 de llei sobre parelles de fet estables presentada per Coalici\u00f3 Can\u00e0ria. I abans, en una altra sessi\u00f3, es va absentar del seu esc\u00f3 per no haver de votar negativament a l’ampliaci\u00f3 dels sup\u00f2sits de despenalitzaci\u00f3 de l’avortament. Sortir de la disciplina en aquests assumptes ha fixat la seva estampa de rebel i li ha posat la diana de la dreta moral. Com quan va recolzar la campanya a favor de l’\u00fas del preservatiu amb el lema “posa-te’l, posa-l’hi”. Algun bisbe la va criticar llavors. Al ministeri, es va estrenar pol\u00e8micament amb l’abordatge de les llistes d’espera i paralitzant el projecte de les fundacions p\u00fabliques sanit\u00e0ries. La seva sort sembla unida a una sola gran aposta: obtenir m\u00e9s recursos per al seu departament. – Venga, Rato, cari\u00f1o, dame algo!!<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les seves recomanacions culin\u00e0ries a la mestressa de casa sobre els ossos de vedella pel brou li han costat la desautoritzaci\u00f3 del Govern, aix\u00ed com les cr\u00edtiques del sector ramader….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4443"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4443"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4443\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4443"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4443"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4443"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}