\t\t\t\t<\/p>\n
Si Artur Mas \u00e9s la tercera generaci\u00f3 de CDC, els que el segueixen i han apostat per ell des dels trenta i tants constitueixen la primera quinta del postpujolisme. Situats en c\u00e0rrecs d\u2019 alta i mitjana responsabilitat en el partit i en el Govern, tenen un substancial nivell d’informaci\u00f3 i influ\u00e8ncia, i comencen a gaudir de poder directe per prendre decisions. El nomenament de Mas com a conseller en cap divendres passat \u00e9s la seva primera vict\u00f2ria. Eren escolars de l’antiga EGB quan Pujol va ser elegit el 1980.<\/p>\n
Hi ha massa xafogor per ser Palam\u00f3s i finals d’estiu. Potser la calor est\u00e0 sota i no damunt de la seva pell. \u00c9s l’excitaci\u00f3 que d\u00f3na tenir una mica de poder, una mica d’influ\u00e8ncia. Avui no van de blanc i corbata. S’han relaxat i han vingut amb les esposes, les parelles. Han sopat amb rialles, per\u00f2 despr\u00e9s s’han tancat sols, per parlar del que anomenen “el pa\u00eds i la situaci\u00f3”. \u00c9s agost del 2000 i saben que a partir de novembre passaran grans coses en el partit. Els encanta tra\u00e7ar plans, ho fan des que tenien 16 anys. Ara viuen els trenta i tants. Quan estan junts encara no han apr\u00e8s a dissimular el encantats que estan d’\u00e9sser figurins de si mateixos. Es miren, que s\u00f3n els n\u00e9ts de Pujol, els nebots de Pere Esteve, els cosins de Felip Puig i -aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important- els germans petits d’Artur Mas. Tenen a Miquel Roca com el retrat de l’absent, pel que senten tant respecte com desconfian\u00e7a. A Duran, ni esmentar-lo.<\/p>\n
Ells creuen que passaran a la hist\u00f2ria per ser els primers i m\u00e9s entusiastes partidaris de l’ara entronitzat delf\u00ed oficial de l’Hble. Contemplen escassament la possibilitat de ser la primera generaci\u00f3 convergent que travessi el desert de l’oposici\u00f3. Excepte per als m\u00e9s l\u00facids, la menci\u00f3 d’aquesta idea \u00e9s una heretgia en la seva il\u00b7lusi\u00f3 encara adolescent. Per\u00f2 ja no s\u00f3n uns nens i alguns d’ells ha comen\u00e7at a manar. At\u00e8s que la primitiva ingenu\u00eftat d’activistes se’ls va agrir amb l’exercici preco\u00e7 del poder palat\u00ed o d’aparell, avui semblen croquetes precuinades, alguna cosa cremades per fora i crues per dins. Els m\u00e9s oficialistes s\u00f3n r\u00edgidament desconfiats amb el m\u00f3n. Com va explicar b\u00e9 Susana Quadrado en aquestes p\u00e0gines el 4 de desembre, a l’apuntar la n\u00f2mina completa de noms capdavanters d’aquesta \u00faltima quinta de pujolistes, el seu origen \u00e9s variat. Provenen de la JNC, de la Federaci\u00f3 Nacional d’Estudiants de Catalunya, de la Crida a la Solidaritat, del Grup d’Estudis Nacionalistes d’Espar Tic\u00f3, d’Acci\u00f3 Ol\u00edmpica i la seva campanya del “Freedom for Catalonia” en els Jocs Ol\u00edmpics de 1992 , d’ERC o -aix\u00ed d’hum\u00e0 \u00e9s jugar a pr\u00ednceps- de ser amics d’Oriol Pujol Ferrusola, el fill del president avui secretari general a Ind\u00fastria. No ho saben, per\u00f2 despr\u00e9s de la generaci\u00f3 del PSUC i Bandera Roja s\u00f3n els \u00fanics aprenents de pol\u00edtics catalans amb capacitat de generar una certa \u00e8pica per al futur. No menys idealista en la seva arrencada que la d’aquells progres, no m\u00e9s c\u00ednica en la seva resoluci\u00f3. Igual d’abstreta en la seva perip\u00e8cia. Igual de adaptable a la superviv\u00e8ncia. Com quan, de nens, jugaven a representar aventures amb els ninots Madelman.<\/p>\n
Ha arribat la tardor i ara estan reunits al voltant de la taula d’un restaurant barcelon\u00ed, que pot ser el Gran Caf\u00e8, el Senyor Parellada, el Samoa, o un reservat als hotels Belagua o C\u00f2ndor. Consulten les seves petites agendes electr\u00f2niques i parlen constantment pel m\u00f2bil. S\u00f3n tecnoeuf\u00f2rics. S’han convocat mitjan\u00e7ant correu electr\u00f2nic i mantenen f\u00f2rums restringits de debat a la xarxa. Tenen fe en el Pujol juvenil dels escrits de pres\u00f3, Antony Giddens i Bill Gates. Una trinitat que els ajuda a moure entre el centre esquerra i el centre dreta. Poden llegir a Prat de la Riba a la llum de Rawls i els comunitaristes de moda, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s renovar la pan\u00f2plia de l’imaginari convergent cl\u00e0ssic. Van comen\u00e7ar a fer-se notar a partir del 94 o del 95 sota l’etiqueta del sobiranisme, encara que una part est\u00e0 en les sigles des de molt abans. Alg\u00fa de la taula recorda, amb desgrat, que un bar\u00f3 de la direcci\u00f3 segueix criticant pel de sempre. A uns els acusen de no haver suat prou la samarreta en la pol\u00edtica municipal. A altres els recriminen l’ascens basat en la pura meritocr\u00e0cia de l’Administraci\u00f3. A tots els retreuen que no han demostrat ser capa\u00e7os de guanyar-se la vida fora de la pol\u00edtica. El bar\u00f3 -insisten- afegir alguna cosa que els fa m\u00e9s mal: “Tenen massa pressa, volen arribar massa lluny, i per molts ser conseller nom\u00e9s seria comen\u00e7ar”. Per\u00f2 avui aix\u00f2 queda en segon pla, perqu\u00e8 Mas ja \u00e9s secretari general i ells avancen cap a la gl\u00f2ria. Per a fills de classe mitjana-mitjana o mitjana-alta, de Barcelona i de comarques, amb pares en el catalanisme sentimental, aquesta cursa semblava m\u00e9s incerta.<\/p>\n
I arribem a la data d’avui. Les fant\u00e0stiques vistes des del Mirablau sentin b\u00e9 a una festa. Estan diversos caps de gabinet, assessors, diputats al Parlament i a les Corts, regidors, algun que d\u2019altre director general i delegat territorial. No s\u00f3n tots iguals, per\u00f2 tots pensen que el primer dia despr\u00e9s de Pujol seguir\u00e0 sent de colors. No volen imaginar una altra postal. Avui brinden perqu\u00e8 el seu sant protector li ha guanyat la partida a Duran. “Amb l’ajuda de Pujol”, diu un amb la boca petita. Li tallen r\u00e0pidament: “No siguis esgarriacries, home”.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si Artur Mas \u00e9s la tercera generaci\u00f3 de CDC, els que el segueixen i han apostat per ell des dels trenta i tants constitueixen la primera quinta del postpujolisme. Situats…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4446"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4446"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4446\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4446"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4446"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4446"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}