\t\t\t\t<\/p>\n
\u00c9s el rector de la barcelonina parr\u00f2quia de Santa Maria del Pi, la primera de Catalunya on s’han tancat immigrants sense papers -alguns en vaga de fam- que tenen por de ser expulsats a l’entrar en vigor la nova llei d’Estrangeria. Amb gaireb\u00e9 80 anys i una llarga traject\u00f2ria de comprom\u00eds social i defensa de les llibertats, moss\u00e8n Josep Vidal Aun\u00f3s \u00e9s la imatge d’una Esgl\u00e9sia que anteposa la persona concreta al discurs oficial. Ha repetit que fa senzillament “el que diu la llei de l’Evangeli”<\/p>\n
No escrivia mai el nom a l’agenda. N’hi havia prou amb una creu en el dia i l’hora. Havia de fer-se aix\u00ed per mantenir la seguretat en temps de repressi\u00f3. No preguntava res sobre qui o de qu\u00e8 anaven a parlar. Nom\u00e9s sabia que havia de acollir-los a la parr\u00f2quia. Sabia que fer-ho era just. -Sempre vaig preferir mantenir la ignor\u00e0ncia dels cognoms de la gent. En canvi, ara, no s\u00e9 tan sols els noms dels que acollim a la parr\u00f2quia.<\/p>\n
Moss\u00e8n Josep Vidal Aun\u00f3s era al seu lloc ja a finals dels anys cinquanta i segueix estant ara. En ple franquisme, els cognoms dels resistents podien costar massa car. En democr\u00e0cia, els noms de pila dels immigrants no valen res i es perden en una infinita torre de Babel. El principi d’acollida de llavors i d’ara \u00e9s el mateix per aquest sacerdot, encara que el context, les causes i els protagonistes s\u00f3n totalment diferents.<\/p>\n
En la qual va ser m\u00edtica parr\u00f2quia de Sant Medir, al conegut barri barcelon\u00ed de la Bordeta, Vidal Aun\u00f3s va practicar de forma incansable la mateixa actitud que ara t\u00e9 com a rector de la bas\u00edlica de Santa Maria del Pi, en ple centre de la ciutat. A aquest capell\u00e0 no li va tombar el desenc\u00eds de la transici\u00f3, ni li va desorientar la caiguda d’aquest o aquell mur. En l’\u00e8poca dels grisos, ja sabia que el seu combat estava arrelat en la hist\u00f2ria per\u00f2, alhora, situat m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 dels l\u00edmits temporals de la mutaci\u00f3 pol\u00edtica. El seu no acabava despr\u00e9s de 1975. Per aix\u00f2 li trobem avui dins de la not\u00edcia. Amb 79 anys, el seu temps segueix sent el d’avui, com ho va ser aquell dia de novembre de 1964 en qu\u00e8, a la parr\u00f2quia de Sant Medir, va n\u00e9ixer la Comissi\u00f3 Obrera Nacional de Catalunya, embri\u00f3 catal\u00e0 de les clandestines Comissions Obreres.<\/p>\n
I tamb\u00e9 hi va fer els primers passos l’anomenat Grup de Defensa i Promoci\u00f3 dels Drets Humans. Abans, el 1959, el mateix sacerdot havia donat suport als obrers de la Hispano Su\u00efssa, avan\u00e7ats de la contestaci\u00f3 contra la dictadura. Res de tot all\u00f2 va ser per casualitat. Vidal Aun\u00f3s va entrar molt jove en contacte amb els activistes de la Germandat Obrera d’Acci\u00f3 Cat\u00f2lica i de la Joventut Obrera Cat\u00f2lica, i a Sant Medir va trobar una parr\u00f2quia que el seu predecessor, el c\u00e8lebre moss\u00e8n Amadeu Oller, ja s’havia convertit en punta de llan\u00e7a de la acci\u00f3 social m\u00e9s valent.<\/p>\n
Ser fill d’emigrants va influir en la sensibilitat social del jove Josep. La seva fam\u00edlia, d’arrels araneses, va emigrar al sud de Fran\u00e7a, on el seu pare va exercir treballs en duanes i com a representant de la companyia de transports Alsina Graells. De vocaci\u00f3 primerenca, Vidal Aun\u00f3s va comen\u00e7ar els seus estudis eclesi\u00e0stics al pa\u00eds ve\u00ed i, a partir de 1939, els va prosseguir al seminari de Barcelona. Ordenat el 1946, el seu primer dest\u00ed va ser una parr\u00f2quia a Viladecans. Despr\u00e9s vindrien la duresa de Santa M\u00f2nica en ple barri xino, el rec\u00e9s mesocr\u00e0tic d’Els Josepets, i un allunyament rural a Gualba, al Montseny.<\/p>\n
Finalment, i despr\u00e9s de la mort de moss\u00e8n Oller, al desembre de 1957 va recalar com a rector a Sant Medir, on va passar m\u00e9s de 25 anys. A principis dels anys 80, el llavors cardenal arquebisbe Jubany el va nomenar vicari episcopal de l’\u00e0rea Barcelona sud, amb una poblaci\u00f3 al seu c\u00e0rrec de m\u00e9s de 600.000 persones. A l’inici dels anys noranta, i coincidint amb la nova etapa a l’arquebisbat barcelon\u00ed, moss\u00e8n Vidal Aun\u00f3s es va fer c\u00e0rrec de la bas\u00edlica de Santa Maria del Pi. Amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3 de sempre, amb la gent de la parr\u00f2quia.<\/p>\n
Tots els que el coneixen el defineixen sense reserves com un punt de refer\u00e8ncia obligat del millor de l’Esgl\u00e9sia barcelonina i catalana de l’\u00faltim mig segle. \u00c9s un\u00e0nime la coincid\u00e8ncia de significats noms del m\u00f3n eclesial, pol\u00edtic i social al caracteritzar Vidal Aun\u00f3s: obert, treballador, comprom\u00e8s, tolerant, marcat molt profundament pels aires de renovaci\u00f3 del concili Vatic\u00e0 II. Malgrat la seva alta preparaci\u00f3 cultural i dels seus interessos en aquest camp, ha preferit l’acci\u00f3 abans que l’especulaci\u00f3 intel\u00b7lectual. Algun dels seus amics el descriuen com un auda\u00e7 sense impostures. No va d’heroi: -\u00c9s un cristi\u00e0 de fets. I el seu gest d’ara \u00e9s, encara que sembli paradoxal, encara m\u00e9s auda\u00e7 que els realitzats en el franquisme, perqu\u00e8 l’Esgl\u00e9sia, en la seva base, \u00e9s avui m\u00e9s fr\u00e0gil i est\u00e0 m\u00e9s a la intemp\u00e8rie.<\/p>\n
Vidal Aun\u00f3s va con\u00e8ixer la por dels temps passats i l’angoixa dels presents. Per\u00f2 mant\u00e9 una aparent calma malgrat el notable enrenou que ha enva\u00eft la seva parr\u00f2quia aquests \u00faltims dies. Tot i el subdelegat del Govern central. Parla pausadament i raona el seu comprom\u00eds a partir de l’Evangeli. No hi ha en ell la sup\u00e8rbia dels il\u00b7luminats ni el posat dels predicadors abstrets. Capell\u00e0 entremesclat de m\u00f3n i de lluites, diu el que fa i fa el que diu. Albert Camus hagu\u00e9s posat aquest rostre al seu home rebel.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s el rector de la barcelonina parr\u00f2quia de Santa Maria del Pi, la primera de Catalunya on s’han tancat immigrants sense papers -alguns en vaga de fam- que tenen por…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4449"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4449"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4449\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4449"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4449"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4449"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}