{"id":4452,"date":"2010-01-01T00:00:53","date_gmt":"2009-12-31T23:00:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.oweb.es\/fmalvaro\/?p=203"},"modified":"2010-01-01T00:00:53","modified_gmt":"2009-12-31T23:00:53","slug":"lespanya-que-hauria-pogut-ser","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2010\/01\/01\/lespanya-que-hauria-pogut-ser\/","title":{"rendered":"L’Espanya que hauria pogut ser"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tResulta fascinant, observada des d\u2019avui, la figura de don V\u00edctor. L\u2019historiador Josep M. Fradera, un dels que m\u00e9s s\u2019han ocupat de comprendre el paper real d\u2019aquest pol\u00edtic i lletraferit del segle XIX, fa una afirmaci\u00f3 que ens cal tenir ben present: \u00abBalaguer era l\u2019\u00fanic escriptor de la primera Renaixen\u00e7a de pes espec\u00edfic contrastat que era alhora un liberal decidit.\u00bb A m\u00e9s, i com Fradera mateix i d\u2019altres autors han notat, V\u00edctor Balaguer, tot i haver actuat com un defensor clar dels interessos catalans a la capital espanyola, va ser menystingut i agrament criticat per les noves generacions al voltant del Centre Catal\u00e0 i els impulsors del Memorial de Greuges, que van representar el primer intent de muscular pol\u00edticament el catalanisme, extrem que va fracassar i que no arribar\u00e0 \u2014com sabem\u2014 fins al tombant de segle, justament en coincid\u00e8ncia amb la p\u00e8rdua de les darreres col\u00f2nies espanyoles. Ironies de la hist\u00f2ria: Valent\u00ed Almirall, que tant va bescantar la figura de Balaguer, es va veure superat molt r\u00e0pidament per dos corrents que sorgiren en paral\u00b7lel: els primers modernistes i el grup que liderava un jove Prat de la Riba, art\u00edfex del primer projecte nacionalista catal\u00e0 que \u2014arrancant de les Bases de Manresa\u2014 cerca, construeix i assoleix una nova hegemonia social capa\u00e7 de trencar les regles de joc de la Restauraci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 Balaguer torna avui, malgrat que els aires pol\u00edtics que respirem a Catalunya i a Espanya no li s\u00f3n gaire propicis. L\u2019abast enorme de la seva actuaci\u00f3 i la seva obra en diversos camps s\u2019imposa. Home fronterer pel que fa a vocacions (literat, periodista, historiador i pol\u00edtic) i pel que fa a ideologia (liberal, mon\u00e0rquic constitucional, catalanista, protofederalista, colonialista, ma\u00e7\u00f3, ben relacionat amb els cat\u00f2lics, revolucionari i pactista), no estableix una separaci\u00f3 entre cultura i pol\u00edtica, perqu\u00e8 no pot entendre la primera sense la segona, i viceversa. El jove rom\u00e0ntic que veia en la cultura una for\u00e7a imparable de recuperaci\u00f3 d\u2019un passat m\u00edtic i de construcci\u00f3 d\u2019un futur ple de llums perdura en l\u2019estadista madur. La construcci\u00f3 i la cessi\u00f3 del Museu Balaguer a Vilanova i la Geltr\u00fa responen a aquest ideal de totalitat. El projecte cultural assenyala un horitz\u00f3 pol\u00edtic, mentre que la pol\u00edtica ha de fer possible\u00a0un desvetllament general de la poblaci\u00f3, que ha de formar-se per progressar. La modernitat d\u2019aquest punt de partida \u00e9s evident.<\/p>\n

\"\"

Un dels atractius del museu: la col\u00b7lecci\u00f3 eg\u00edpcia portada per Eduard Toda el 1886<\/p><\/div>\n

El pr\u00f2cer va morir a Madrid el gener de 1901. Poc li va faltar per a poder contemplar els primers \u00e8xits de la Lliga. Com b\u00e9 ha documentat Joan Palomas en els seus estudis sobre la carrera pol\u00edtica de Balaguer, ell \u00abatorga a la prov\u00edncia, a la regi\u00f3, una forta personalitat, resultant del seu passat com a estat sobir\u00e0, alhora que reclama la descentralitzaci\u00f3 administrativa i planteja un iberisme com a ideal final\u00bb. Tot i els seus \u00e8xits com a home de govern, podem dir que tot all\u00f2 que pol\u00edticament representa i propugna Balaguer acaba fracassant. I \u00e9s justament aquest frac\u00e0s el que fa d\u2019Espanya, fins a la mort del general Franco, un Estat endarrerit, a\u00efllat, castigat per la viol\u00e8ncia i les dictadures, incapa\u00e7 de fer la veritable revoluci\u00f3 liberal quan la porten a terme els pa\u00efsos ve\u00efns. El tantes vegades ministre \u00e9s una rara avis en un context en qu\u00e8 la majoria de la classe pol\u00edtica adopta posicions excloents, defensives, miops i escassament ambicioses. Alguns el veuen massa liberal, d\u2019altres el veuen massa catal\u00e0, no falten els que el veuen massa espanyolista i molts no li perdonen que sigui un lletraferit que es dedica als afers p\u00fablics i un pol\u00edtic que no renuncia a les arts i les lletres. La seva singularitat no t\u00e9 continuadors.<\/p>\n

Fem-nos una pregunta certament ucr\u00f2nica: Amb uns quants pol\u00edtics m\u00e9s com Balaguer haur\u00edem agafat a temps el tren de la hist\u00f2ria? Fem-nos un altra pregunta, digna d\u2019un relat d\u2019hist\u00f2ria-ficci\u00f3: Se sentiria c\u00f2mode el senador vitalici en l\u2019Espanya d\u2019avui? Ell, que sempre va treballar per all\u00f2 que abans en deien \u00abl\u2019encaix\u00bb de Catalunya, segurament tindria molt a dir en un moment en qu\u00e8 tot fa pensar que el centralisme secular vol posar fi a l\u2019empat que Gaziel va descriure com la llarga partida entre una naci\u00f3 que no acaba d\u2019assolir la majoria d\u2019edat i un Estat que no acaba de prendre cos com un tot homogeni. Hi havia en Balaguer un optimisme rom\u00e0ntic que li permetia imaginar una forma de ser espanyol en qu\u00e8 la catalanitat no fos considerada un fet an\u00f2mal i sospit\u00f3s: la possibilitat de fer conviure el sentiment de pertinen\u00e7a a la terra i la voluntat de compartir un projecte pol\u00edtic que s\u2019afirmaria en positiu, no pas en contra de les difer\u00e8ncies internes, sin\u00f3 adoptant-les com a riquesa. Ell va creure que era factible corregir una hist\u00f2ria desgraciada. En un dels seus discursos de 1869 advertim aquesta il\u00b7lusi\u00f3: \u00abDesgraciadamente, desde la \u00e9poca de Felipe V, desde que la rama de los Borbones se hubo sentado, sin ley y sin derecho, en el solio de Espa\u00f1a, la noble, la leal Catalu\u00f1a, salvo raros y honros\u00edsimos periodos, era mirada como una especie de colonia de Espa\u00f1a, donde era l\u00edcito y justo atropellar las m\u00e1s santas leyes, conculcar los derechos m\u00e1s sagrados. Gobiernos inicuos y arbitrarios, que afortunadamente el h\u00e1lito de la revolucion ha arrastrado como aristas que lleva el viento: Gobiernos inicuos y conculcadores hab\u00edan hecho creer al mundo que s\u00f3lo de esa manera pod\u00eda haber paz y tranquilidad en Catalu\u00f1a.\u00bb A la llum de la nostra actualitat, aquestes paraules adquireixen un relleu especial. Quan escric aquestes l\u00ednies, encara estem pendents de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut, per\u00f2 ja sabem que la llei org\u00e0nica de finan\u00e7ament de les comunitats aut\u00f2nomes (Lofca) ha estat reformada de tal manera que, en cas de conflicte, passar\u00e0 per sobre de tota norma estatut\u00e0ria. I sabem que els poders de l\u2019Estat continuen promovent una cultura pol\u00edtica que ha fet de les demandes catalanes una nosa i tamb\u00e9 una munici\u00f3 electoral entre els grans partits espanyols.<\/p>\n

Balaguer \u00e9s l\u2019Espanya que hauria pogut ser. Una Espanya que hauria fet el pes a Joan Maragall, a Gaziel, a Salvador Espriu. Un Estat obert, modern, moderat, convivencial, respectu\u00f3s amb les nacions i les cultures hist\u00f2riques que l\u2019integren. Els seus viatges a l\u2019estranger, l\u2019atenta observaci\u00f3 dels moviments europeus m\u00e9s progressistes, van fer de Balaguer un pol\u00edtic que va avan\u00e7ar-se al seu temps en molts aspectes. Per exemple, van destacar els seus criteris eficients sobre administraci\u00f3 p\u00fablica, la seva preocupaci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 dels mestres, i el seu constant suport a la creaci\u00f3 d\u2019infraestructures estrat\u00e8giques.<\/p>\n

No hi ha avui, a Espanya, all\u00f2 que podr\u00edem anomenar el partit de Balaguer. I, a Catalunya, els seus esfor\u00e7os de conc\u00f2rdia sembla que arriben massa tard. Quines lli\u00e7ons, doncs, podem extreure d\u2019un personatge tan proteic i poli\u00e8dric? En proposo tres. Primera: no hi ha projecte pol\u00edtic sense projecte cultural, i no es poden bastir muralles entre una esfera i l\u2019altra. Segona: m\u00e9s de cent cinquanta anys de pol\u00edtica regionalista\/catalanista a Madrid han fet progressar l\u2019Espanya material per\u00f2 no han canviat la mentalitat profunda dels poders centrals respecte a Catalunya. Tercera: el catalanisme actual hauria d\u2019assumir i reivindicar Balaguer amb m\u00e9s claredat com una de les fonts principals d\u2019aquest moviment, i hauria d\u2019actualitzar-ne l\u2019esperit liberal que complementa d\u2019altres tradicions, com la cat\u00f2lica i la republicana; aquest darrer punt em sembla essencial per a tenir una visi\u00f3 al m\u00e9s ampla possible d\u2019all\u00f2 que hem volgut ser i d\u2019all\u00f2 que, avui dia, voldr\u00edem acabar sent.<\/p>\n

Qu\u00e8 diria Balaguer als nostres diputats a Madrid? Mentre passejo per les sales del museu que va donar a Vilanova i la Geltr\u00fa, em sembla veure-hi l\u2019ombra del literat i pol\u00edtic esguardant a l\u2019altra banda dels miralls les nostres batalles. Vol venir a ajudar-nos, don V\u00edctor?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resulta fascinant, observada des d\u2019avui, la figura de don V\u00edctor. L\u2019historiador Josep M. Fradera, un dels que m\u00e9s s\u2019han ocupat de comprendre el paper real d\u2019aquest pol\u00edtic i lletraferit del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4452"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4452"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4452\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4452"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4452"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4452"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}